Una diputada brasilera, membre del partit del president Jair Bolsonaro, va desenfundar una arma de foc i va perseguir un home negre pels carrers de São Paulo el dissabte, en un altre incident de violència armada protagonitzada per seguidors de Bolsonaro abans de les eleccions que se celebren aquest diumenge. La víctima de la persecució, el periodista Luan Araújo, partidari del candidat rival de Bolsonaro, l'expresident Luiz Inacio Lula da Silva, havia discutit amb la diputada sobre el probable resultat electoral.

Entre l’1 d’agost del 2019 i el 31 de juliol del 2020, l’extensió de la selva amazònica es va reduir en 11.088 quilòmetres quadrats, l’equivalent a més d’un terç de la superfície total de Catalunya. Feia 12 anys que la desforestació no afectava amb tanta severitat l’Amazònia, l’ecosistema terrestre amb més biodiversitat del planeta. Aquesta xifra (feta pública aquesta setmana per l’INPE, l’institut estatal brasiler que monitoriza aquest fenomen des de fa més de 30 anys) suposa, a més, un increment del 9,5% respecte als 10.129 km( 2) de selva que havien sigut desforestats l’any anterior i que, en aquell moment, van representar també el registre més elevat des del 2008.

Érika Hilton (Franco da Rocha, 1993) ha sigut la dona més votada a les eleccions municipals del Brasil i ha sigut escollida regidora a l'ajuntament de São Paulo. Negra, trans, nascuda en una favela i supervivent de la pobresa i la prostitució, s'ha incorporat a l'esquerra revolucionària i el seu resultat evidencia que alguna cosa està canviant al Brasil de Jair Bolsonaro. Pren el relleu de Marielle Franco, la regidora de Rio de Janeiro que va morir tirotejada després d'haver denunciat la violència policial a les faveles.

Les eleccions municipals del Brasil han dibuixat un panorama polític molt diferent del que ha dominat el país durant els últims anys. El president Jair Bolsonaro ha patit un important càstig a les urnes, especialment a Rio de Janeiro, la ciutat més poblada, on el seu candidat ha estat clarament superat a la segona volta dels comicis. I, a l'esquerra, el Partit dels Treballadors (PT), que havia dominat aquesta part de l'espectre polític durant les últimes dècades de la mà de Lula da Silva i Dilma Rousseff, ha quedat pràcticament desaparegut a les principals ciutats brasileres i en surt reforçada una organització a la seva esquerra, el Partit Socialisme i Llibertat (PSOL).

Desafiar el racisme, la transfòbia i les injustícies socials al Brasil de Jair Bolsonaro no és gens fàcil. Fer les tres coses alhora i a sobre obtenir un bon resultat a les urnes vol dir estar disposada a jugar-se la vida. Érika Hilton, de 27 anys, negra, trans i nascuda en una favela, acaba de ser elegida regidora a la megalòpolis de São Paulo pel Partit Socialisme i Llibertat (PSOL), una formació de l’esquerra revolucionària que ha donat la campanada a les municipals i disputarà la segona volta de diumenge a l’actual alcalde de centredreta de la capital econòmica del Brasil.

Dos anys després de guanyar les eleccions i convertir-se en president del Brasil, Jair Bolsonaro ha vist com, indirectament, molts brasilers li han girat l'esquena: als comicis municipals celebrats aquest diumenge arreu del país, la gran majoria dels candidats a qui el dirigent ultradretà havia donat suport explícit han quedat fora de la segona volta, que se celebrarà el dia 29.

Un activista a favor dels indis ha mort en una regió aïllada de l'Amazònia brasilera per l'impacte d'una fletxa al pit, suposadament disparada per membres d'una tribu no contactada que defuig les relacions amb persones de fora de la comunitat. No és el primer cop que es produeix un atac d'aquestes característiques, però la diferència és que, paradoxalment, la víctima era un referent de la defensa dels indígenes. L'acció coincideix, a més, amb la gran pressió urbanística i comercial al voltant dels boscos salvatges empresa per multinacionals i governs per treure'n profit econòmic, que s'ha vist incrementada amb la relaxació legal i l'obertura de noves llicències per a activitats extractives –legals i il·legals– durant la presidència de Jair Bolsonaro.

Comença a caure la nit a Santarém, ciutat de 300.000 habitants, a l’oest de l’estat brasiler del Pará, on es produeix l’espectacular encontro das águas entre el riu Amazones i el seu afluent Tapajós. Fa pocs minuts que ha aterrat un petit avió, pilotat per un neurocirurgià, Erik Jennings Simões, que ha estat visitant un dels poblats indígenes de la regió.

Gestionar aquest desgavell no ha de ser fàcil. Des de dalt, dic. Tampoc no és senzill veure-ho des de dins i enfrontar-se cada dia a la incertesa i a les pors que passegen pel cap sense mascareta. Encara és més difícil quan la situació personal és econòmicament insostenible i el futur és fosc com la mirada d’un corrupte. Els dies s’omplen de notícies que l’endemà es desmenteixen perquè no som infal·libles i l’examen per controlar el virus sembla una selectivitat permanentment suspesa. Per aconseguir generar una mica d’empatia ciutadana, des de dalt, dic, així per entendre's, que ja ens entenem, el millor que es pot fer és no empitjorar la situació. S’haurien d’evitar sempre les declaracions inoportunes, malauradament massa habituals, que aconsegueixen agreujar la desconfiança natural cap a la classe política. Durant aquests mesos de susceptibilitat encesa hem hagut de sentir moltes bestieses, llibres sencers. Entre els bocamolls d’honor hi ha el primer ministre Boris Johnson, un home que no pren nota. Ha insinuat que la culpa de les morts a la Gran Bretanya les han tingut les residències de gent gran que no van seguir les indicacions. Unes indicacions contradictòries, com a tot arreu. Uns procediments que no se sabia si eren els correctes. El lideratge d’un país en mans d’un home que no assumeix la seva responsabilitat però que és capaç de carregar la culpa a la ciutadania. Un perfil que es repeteix en un país, i en un altre i així fins a no sé quants líders mundials. Insisteixo. Que no sigui fàcil no vol dir que ens ho hagin de posar més difícil.

L'Associació Brasilera de la Premsa (ABI) ha anunciat que presentarà una demanda davant el Tribunal Suprem del Brasil contra el president del país, Jair Bolsonaro, a qui acusa de "posar en perill" la vida dels periodistes presents quan el líder ultradretà va anunciar aquest dimarts que havia donat positiu per coronavirus, malaltia que s'acarnissa amb el Brasil i que ell, negacionista, havia batejat com a gripezinha en un to burleta.

El president del Brasil, Jair Bolsonaro, ha donat aquest dimarts a la tarda positiu en la prova del coronavirus després d'haver presentat símptomes de grip des de diumenge a la tarda i ahir dilluns s'hagués fet el test a l'hospital de les Forces Armades de Brasília, la capital del país. L'anunci l'ha fet el mateix president, en una breu compareixença al palau presidencial, davant un grup de periodistes escollits.

Les autoritats brasileres estan dificultant l'accés a les dones a una assistència sanitària sexual i reproductiva, coincidint amb la pandèmia de coronavirus que ja suma gairebé 49.000 morts i més d'un milió de contagiats al país, segons han denunciat associacions de defensa dels drets humans. Les autoritats justifiquen que aquests serveis "no són urgents" i el resultat és que ara moltes dones no tenen accés a l'avortament, ni a anticonceptius, ni tan sols a assistència quan són víctimes de violència masclista que, per cert, ha augmentat amb la pandèmia. Les més afectades són les de classe més desfavorida.

El ministeri de Salut del Brasil ha esborrat del portal oficial dedicat en exclusiva al coronavirus les dades històriques de tres mesos del brot al país. Per "donar una imatge més realista" de la situació, el govern de l'ultra Jair Bolsonaro es limita a oferir només les dades dels nous contagis i dels morts registrats durant les últimes 24 hores.

Repassem. Donald Trump, el país del qual ha perdut més de 100.000 ànimes víctimes del covid-19, al principi va qualificar el coronavirus d‘“una grip” que “desapareixerà sola”. Així va justificar la seva decisió de no imposar quarantenes ni confinaments als Estats Units per no minvar l’activitat econòmica. Avui té més d’1.850.000 infectats.

L'administració Trump ha prohibit l'entrada als Estats Units de persones procedents del Brasil, com ja havia fet amb la Xina i Europa. L'epidèmia s'ha agreujat a la primera economia llatinoamericana de manera exponencial en les últimes setmanes i la Casa Blanca finalment ha pres la decisió, tot i l'afinitat de Trump amb el president brasiler, l'ultraconservador Jair Bolsonaro. Amb més de 363.000 casos confirmats, el Brasil ja és el segon país del món més afectat per la pandèmia, darrere dels Estats Units, cosa que confirma que l'epicentre s'ha instal·lat ara a Amèrica. El balanç oficial de víctimes al gegant llatinoamericà s'eleva a 22.666 diagnosticats. La prohibició s'aplica a totes les persones que no tinguin nacionalitat nord-americana que hagin estat al Brasil, però no afecta els fluxos comercials entre els dos països.

Insults, paraulotes i un suposat intent d'"interferir" en la Policia Federal. Això mostra un vídeo que s’ha difós aquest dissabte de matinada i que podria involucrar el president brasiler, Jair Bolsonaro, en delictes d'abús de poder.

El Brasil, l'estat de l'Amèrica Llatina on les xifres de morts per culpa del covid-19 creixen més ràpid, amb més de mil morts diaris, ha viscut un nou escàndol protagonitzat pel seu president, Jair Bolsonaro, després de la publicació d'un vídeo d'un consell de ministres en què insulta els presidents de diferents estats regionals, afirma que li agradaria armar part de la població i deixa clar que no permetrà als jutges investigar la seva família. Els partits de la oposició ja han denunciat que aquest vídeo hauria de permetre acusar el president de delictes d'abús de poder.

Donald Trump, l’home que es nega a posar-se una mascareta protectora i que vol obrir l’economia, assegura que des de fa una setmana i mitja pren cada dia hidroxicloroquina per tractar un covid-19 que no pateix, i contra el criteri del seu propi comitè científic, que un altre cop va haver d’afanyar-se a sortir públicament a desaconsellar a la població que segueixin les recomanacions del president nord-americà i que facin cas sempre dels seus sanitaris.

Wuhan, Nova York i ara São Paulo com a epicentres de brots de la pandèmia. La ciutat més poblada de l’Amèrica del Sud amenaça amb el col·lapse per la creixent demanda de llits hospitalaris per a pacients amb covid-19, segons va alertar ahir l’alcalde de la localitat, Bruno Covas, que no descarta decretar la quarantena total. “Les taxes de contagi a la ciutat segueixen a l’alça i van invertir una tendència de caiguda que es registrava fins a començaments de maig. Estem acostant-nos als moments més difícils”, va afirmar ahir Covas en roda de premsa, just hores després que el president Jair Bolsonaro tornés a desafiar tots els consells d’experts i del seu propi ministeri de Salut i fes una nova aparició en un acte multitudinari en què no es van mantenir les distàncies físiques de seguretat. El dirigent ultradretà es va fer acompanyar per 11 dels seus ministres i va agafar a coll dos nens. En el mateix acte, contrari també a les ordres que estan fent els governadors dels estats brasilers desesperats per l’alta transmissió, Bolsonaro va qüestionar la gravetat de la infecció a l’insistir que és només un “gripeta”.