En els darrers temps són diverses les veus que assenyalen la necessitat de vincular l’anomenada causa catalana amb els drets de les minories nacionals. En són mostra els al·legats en aquest sentit de l’advocat Gonzalo Boye en la defensa del president Torra. És Catalunya una minoria nacional? Una nació? Una comunitat política subestatal? Des de quin enfocament s’hauria de defensar el procés sobiranista? Apel·lant al dret de les minories nacionals?, al dret a l’autodeterminació?, al dret a decidir?

“Tot home que hagi de viure sota un govern primer ha d’acceptar-lo amb el seu consentiment ferm i explícit”. Ho va dir Thomas Rainsborough el 1647, després de la revolució que va donar lloc al naixement de la democràcia britànica.

Aquests dies post Onze de Setembre, i previs a l’aniversari de l’1-O, hi ha molta gent que es demana, en privat i en públic: i ara, què? La pregunta creix com una onada gegant quan ens aproximem als àmbits polítics. La mobilització popular en favor de la independència, que no afluixa, que és cada dia més serena i tanmateix més profunda, sembla deixar en fora de joc una política que segueix entestada en el joc de les mocions parlamentàries, les declaracions matisades, els comunicats de premsa i la vigilància permanent. I ara, què?, demanen amb un cert neguit els qui ens ho haurien de dir. N’hi ha alguns que surten a la palestra i parlen de fer República, o d’eixamplar la base. Encara no sé exactament què vol dir fer República, i no sé quina base cal eixamplar quan el país respira pels porus del dret a votar. En tot cas, posats a respondre, penso que és possible donar una resposta més precisa, menys necessitada de misticisme, menys genèrica i, sobretot, més operativa. Miraré de donar una resposta en tres nivells diferents, que potser més endavant poden ser objecte de reflexió individualitzada.

“Deixeu-vos d’eufemismes: Catalunya té dret a l’autodeterminació. Què és això del dret a decidir?! Ganes de no parlar clar o de convèncer els poc amics dels drets nacionals de Catalunya. Girem full ja! Deixem de parlar del dret a decidir”. Com més ens apropem al referèndum més sembla prendre força aquesta visió: del dret a decidir que va iniciar el Procés al dret a l’autodeterminació que hauria de cloure’l.

Un grup de diputats de la Cambra de Representants dels Estats Units es va pronunciar la setmana passada a favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya. Entre ells hi havia Dana Rohrabacher, legislador republicà de Califòrnia, que va afirmar no veure cap raó per la qual els catalans "no puguin decidir si volen ser part d'Espanya o no".

El clergue sud-africà Desmond Tutu, guardonat aquest dijous amb el Premi Internacional Catalunya 2014, ha refermat el seu compromís i el seu suport amb el dret a decidir dels catalans. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Tutu ha dit que "és una qüestió de seny donar a la gent l'oportunitat d'expressar-se". "La democràcia és el govern del poble per al poble", ha remarcat. "Escòcia té l'oportunitat d'expressar-se. Per què no a aquí?". I ha afegit: "No seria millor saber més que no pas tenir sospites? Un govern que se senti segur no hauria de tenir por de preguntar a la gent. No seria millor saber l'opinió?"

El vicepresident i ministre de Finances i Economia de Baden-Württemberg, Nils Schmid, defensa que "correspon als catalans decidir si se senten millor en el marc d'Espanya o sols, els pertoca a ells decidir-ho". En una entrevista a l'ACN, el també líder dels socialdemòcrates en aquest land assegura que les empreses alemanyes amb seu a Catalunya "no estan preocupades", però avisa que "odien la incertesa" i que per invertir necessiten "un marc molt estable i clar". Schmid recorda que també Baden-Württemberg o Baviera pateixen un dèficit fiscal "injust", però admet que a Catalunya "és una història diferent i també una qüestió de cultura i llengua".

Escolta aquí les paraules (amb exclamació inclosa) de Catherine Ashton

Què passaria a la Unió Europea si Escòcia aconsegueix la seva independència? Hauria de demanar la seva adhesió com a nou estat membre o formaria part automàticament del club europeu? La pregunta incomoda Brussel·les. Els tractats europeus no preveuen aquesta possibilitat i hi ha versions contradictòries sobre la qüestió. El procés seria incert perquè no hi ha cap precedent d'una escissió interna en el si de la Unió Europea. Malgrat tot, hi ha experts que creuen que Escòcia seguiria formant part de la UE.