Que l’arribada de Joe Biden a la Casa Blanca es rep des del Vell Continent amb esperança va quedar clar des de l'endemà de l’anunci dels resultats, amb nombroses felicitacions i piulades favorables de la gran majoria de líders europeus. I, amb aquesta esperança, els membres de la Unió Europea han començat a repensar la seva relació amb els Estats Units amb la voluntat de reflotar el 2021 afrontant els principals reptes globals: la complexa relació amb la Xina, el canvi climàtic o la pandèmia. Així ho van discutir ahir els vint-i-set ambaixadors europeus a petició del president del Consell Europeu, Charles Michel, que té previst portar la qüestió a la cimera de finals d’any.

Les eleccions nord-americanes haurien fet passar menys nervis si les paperetes les haguessin omplert els ciutadans europeus. No és només que governs i institucions comunitàries hagin patit amb Donald Trump un dels pitjors maldecaps dels múltiples de l'últim lustre. Segons una enquesta recent de YouGov, la gran majoria d'europeus (des d'un 80% a Dinamarca fins a un 58% a Itàlia) hauria donat el seu vot a Biden malgrat no considerar-lo el candidat ideal. Amb la victòria del demòcrata, s'inicia una etapa de reconciliació per a les anomenades relacions transatlàntiques, però el Vell Continent sap que no és la panacea. De Biden s'espera que relaxi la retòrica allargant una mà molt més agradable d'estrènyer. En definitiva, que aporti una mica d'ordre al desgavell internacional, però s'albiren pocs canvis en la substància de conflictes tan importants com la guerra comercial, la taxa als gegants digitals o la “mort cerebral” de l’OTAN.

Enmig de la militarització de la resposta a la pandèmia del covid-19, els ministres d'Exteriors dels 30 països de l'OTAN (dimarts Macedònia del Nord es va incorporar a l'Aliança) volen incrementar la seva coordinació i demà celebraran la primera reunió per videoconferència securitzada dels 60 anys d'història de l'organisme. "La tasca bàsica de l'OTAN és assegurar la seguretat i la defensa de mil milions de persones i ara cal assegurar que aquesta crisi sanitària no es converteixi en una crisi de seguretat", ha dit aquest dimecres el secretari general de l'ens, Jens Stoltenberg.

La Unió Europea va donar a Turquia les claus que obren la caixa dels trons el 2016, quan es va firmar el polèmic acord migratori pel qual Ankara conté els sirians a les seves fronteres a canvi de 6.000 milions d'euros. Un pacte que arribava després de la crisi de refugiats del 2015, que encara manté en una situació humanitària alarmant illes gregues com Lesbos mentre els Vint-i-set continuen sent incapaços de pactar una política migratòria i d'asil comuna. Des d'aleshores el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha fet servir aquesta carta per amenaçar contínuament la Unió i reclamar més diners mentre escalava el conflicte. La d'aquesta setmana, però, sembla l'amenaça definitiva i posa Brussel·les contra les cordes, a banda de posar també més pressió sobre el fràgil equilibri de l'Aliança Transatlàntica (OTAN), de la qual Turquia és aliada.

Amb el seu diagnòstic de la “mort cerebral” sobre l’aliança militar transatlàntica en una entrevista a The Economist, Emmanuel Macron va sacsejar l’establishment de la política exterior occidental. Alemanya hi va reaccionar amb una contundència especial: “Això és una bajanada”, va contraatacar Norbert Röttgen, un parlamentari conservador que dirigeix el comitè d’Afers Exteriors al Bundestag. I tanmateix, la cimera de l’OTAN que es va fer prop de Londres i que se suposava que havia de servir per celebrar el 70è aniversari de l’organització, va acabar incòmodament fa una setmana amb un acord formal de països malavinguts que es comprometen a mantenir-se units en un futur que ningú s’atreveix a definir.

Tot i que se l'ha donat per perduda moltes vegades, l'OTAN sobreviu. El president francès, Emmanuel Macron, ha dit recentment que l'OTAN està experimentant una mena de "mort cerebral". No cal aprovar les paraules que va triar –ni la nova passió de Macron pel diàleg amb el president rus Vladímir Putin– (jo, entre d'altres, no ho faig) per reconèixer el sentit del seu argument. El profund canvi en les prioritats estratègiques dels EUA amb la presidència de Donald Trump exigeix als europeus que reconsiderin les posicions que des de fa molt de temps mantenen sobre la seva defensa col·lectiva.

A instàncies dels Estats Units, la Xina ha estat inclosa, per primer cop, en la visió estratègica de l’OTAN, que ha admès, segons el comunicat final de la cimera, que "la creixent influència i les polítiques internacionals [d’aquest país] presenten oportunitats i reptes que cal afrontar junts com a Aliança". És un dels resultats més cridaners de la trobada del 70è aniversari, que ha tingut lloc a Londres durant els últims dos dies i que s’ha tancat aquest dimecres a primera hora de la tarda.

Turquia amenaça l'èxit i el consens de la cimera del 70è aniversari de l'OTAN, que té lloc aquest dimecres en un hotel blindat per les forces de seguretat a Watford, als afores de Londres. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha advertit que podria vetar el comunicat final de la cimera si l'Aliança Atlàntica no declara els kurds que han lluitat contra l'Estat Islàmic a Síria un grup terrorista. Però la majoria dels líders de la resta dels 28 estats membres es mostren refractaris a fer-ho.

El que havia de ser la celebració de "l'aliança militar més exitosa de la història" s'ha convertit més aviat en un funeral. La cimera del 70è aniversari de l'OTAN, que arrenca aquest vespre a Londres, arriba en un moment en què, més que una orquestra afinada, l'Aliança sona com una olla de grills: Alemanya i l'Europa de l'Est estan enfrontades amb França, França es baralla amb Turquia i amb els Estats Units, els Estats Units amb tothom. I els amfitrions, els britànics, amb el Brexit i les eleccions del 12 de desembre, estan ara mateix en una altra guerra.

A les portes de la cimera que comença demà a Londres, coincidint amb el seu 70è aniversari, l’OTAN ha fet aquesta setmana un doble anunci que ha passat gairebé desapercebut. L’arribada a la base aèria de Sigonella (Sicília) del primer dels cinc drons de vigilància que l’Aliança ha comprat al fabricant nord-americà Northrop Grumman i un contracte amb Boeing per actualitzar els 14 avions AWAC que té en funcionament perquè puguin ser operatius fins al 2035. La factura de tot plegat puja a 2.011 milions d’euros. Aquests són els únics avions que pertanyen a l’OTAN i no als exèrcits estatals, que envien els seus soldats i equips a missions de l’Aliança.

Després que el president francès, Emmanuel Macron, declarés l'OTAN en "mort cerebral", l'Aliança intenta reivindicar-se. El seu secretari general, Jens Stoltenberg, s'ha hagut d'enfrontar just després d'aquestes controvertides declaracions a una reunió de ministres d'Exteriors de l'Aliança en què s'ha fet evident el malestar de la resta de països davant les paraules del líder francès i en la qual, però, s'ha volgut donar un missatge d'unitat. Stoltenberg ha insistit que tots els líders estan més d'acord que mai que cal una OTAN reforçada i no feble, sobretot des dels ulls europeus. Però al mateix temps ha admès que cal transformar-la i actualitzar-la. Per això han fet oficial la decisió de declarar l'espai com el cinquè territori operacional, després de la terra, el mar, l'aire i el ciberespai.

La compra per part de Turquia d’uns míssils de fabricació russa S-400 ja no és només una amenaça del president turc Recep Tayyip Erdogan, sinó una realitat a la península d’Anatòlia. Ankara va començar a rebre ahir les primeres unitats del material de defensa que l’OTAN, en diverses ocasions, ha assenyalat com un greu problema per a la Coalició Transatlàntica. Els míssils, que duen el segell de Rússia, tindran l’objectiu de “protegir les fronteres i l’espai aeri”, segons ha indicat en reiterades ocasions l’executiu turc. Però, segons l’OTAN, la compra dels S-400 és incompatible amb el seu sistema de defensa. A més, els Estats Units i Turquia estan immersos en la creació del nou avió de combat F-35, un projecte liderat per Washington que ja és a la recta final i del qual el país eurasiàtic hauria de rebre, en el futur pròxim, les unitats que li pertoquen. Però el sistema de seguretat venut pel Kremlin a Ankara amenaça també aquest projecte, ja que podria mostrar les deficiències dels F-35. El secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, ja s’ha mostrat partidari de cancel·lar les unitats d’F-35 que Turquia va demanar, però les conseqüències anirien més enllà.

José Azeredo Lopes va ser ministre de Defensa del govern socialista d'Antonio Costa a Portugal des de la seva investidura el 2015 fins al 2018, quan es va veure obligat a dimitir per un escàndol relacionat amb el robatori d'armament d'una base militar portuguesa. L'exministre ha visitat Barcelona per impartir una conferència a la Facultat de Comunicació Blanquerna, on és professor, sobre reptes que afronta la societat occidental en el futur.

“Rússia ha fet del món un lloc més perillós”. D’aquesta manera, ahir, en el 70è aniversari de l’OTAN, el seu secretari general, Jens Stoltenberg, va recordar la prioritat de l’organització transatlàntica. La Rússia de Putin és l’element cohesionador d’una aliança que viu amb incertesa en temps de Trump. El mandatari nord-americà exigeix un increment de la despesa militar de tots els socis, i ja va amenaçar l’any passat amb fer sortir el seu país de l’OTAN si no ho aconseguia.

1. Ahir a la tarda hi va haver un terratrèmol de 4,3 graus al Pirineu, amb epicentre a Ribera d’Urgellet. Ha sigut el més potent del segle XXI a Catalunya.

Avui fa 70 anys que la por de la creixent expansió soviètica empenyia una dotzena de líders mundials a signar un pacte a Washington pel qual es prometien protecció en bloc -i contraatac- davant qualsevol atac provinent del gran enemic comú: l’URSS. Deu països europeus escarmentats per la Segona Guerra Mundial (juntament amb el Canadà) es posaven sota el poderós paraigua d’acer nord-americà i creaven l’Organització del Tractat de l’Atlànic Nord (OTAN). Set dècades després, Rússia torna a ser una amenaça per a Europa i per a l’ordre liberal que l’OTAN propugna. Però mentre la Guerra Freda entre els EUA de Truman i la Rússia de Stalin ha mutat en la simpatia que es professen Trump i Putin, la relació entre Washington i Brussel·les s’ha deteriorat fins a les portes d’una guerra comercial. A aquest canvi d’equilibris de poders mundials cal afegir-hi l’expansió de la Xina, les amenaces de ciberseguretat i la deriva autoritària d’alguns dels mateixos aliats, per entendre que l’OTAN arribi al 70è aniversari havent de solucionar una crisi existencial que passa per convèncer Washington que l’aliança continua tenint sentit.

Queda mig any perquè l'acord que impedia construir míssils de curt i mitjà abast als Estats Units i Rússia quedi del tot anul·lat. L'administració Obama ja havia denunciat els continus incompliments de Putin a aquest pacte que data del 1987, però l'arribada de Trump a Washington ha precipitat el final d'una treva que cap de les dues potències està interessada en respectar. "Ens estem preparant per a un món sense tractat nuclear", ha repetit diverses vegades aquest dimecres el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg. Aquesta setmana, els ministres de Defensa dels aliats estan reunits a Brussel·les per analitzar les conseqüències del trencament del tractat nuclear (INF per les seves sigles en anglès). Els aliats insisteixen que volen evitar una cursa armamentística –per això descarten desplegar míssils en terreny europeu–, però la situació ha arribat al punt en què ja s'estan estudiant opcions com ara l'ús d'armes convencionals.

Els ministres d'Exteriors de l'OTAN tenen sobre la taula diversos assumptes per afrontar. Aquest dimarts es reuneixen a la seu de l'Aliança a Brussel·les amb dos punts principals a l'agenda. D'una banda, abordar l'escalada de tensió entre Ucraïna i Rússia al mar d'Azov i l'incompliment, per tant, del tractat nuclear per part de Rússia. D'una altra, també hi ha pendent de posar data a la sortida dels Estats Units del Tractat sobre Forces Nuclears d’Abast Intermedi (INF, per les sigles en anglès), que va signar amb Rússia al final de la Guerra Freda. Amb tot, fonts de l'Aliança expliquen que després de la trobada de líders del G-20 s'espera que els EUA ajornin uns mesos la retirada de l'acord.

"No existeix cap país més nacionalista que França. Són gent molt orgullosa, i fan bé de ser-ho. Fem una França gran", ha ironitzat Donald Trump des del seu compte de Twitter, una clara referència al seu lema de campanya "Make America great again". La resposta burlesca de Trump arriba després de la proposta que va fer Macron de crear un exèrcit europeu. Una idea a la qual la cancellera alemanya Angela Merkel també ha donat suport per "demostrar al món que entre els països d'Europa no hi pot haver més guerres", segons ha dit la cancellera.

El comandant general de l'OTAN a l'Afganistan, el general nord-americà Austin Scott Miller, ha sigut víctima d'un atemptat dels talibans aquest dijous a Kandahar, al sud-est de l'Afganistan. El militar ha resultat il·lès, tot i que han mort almenys tres persones i quatre més han resultat ferides.