<![CDATA[Ara Andorra - Lluís Companys]]> 10 <![CDATA[Josep Maria Figueres: “Era difícil no estimar Pau Casals. I el president Companys emocionava”]]> Josep Pla va dir de Pau Casals que era una persona “disciplinada i perfeccionista”, que “cansa a tothom” als assajos pel seu perfeccionisme, i que era un “enemic acèrrim de la improvisació i la facilitat”.

]]> <![CDATA[Carta a Manuel Marchena: 'Companys i el judici del Procés']]>

Aquest dimecres s'ha complert un any de la sentència del Procés i vuitanta del judici a Lluís Companys. Són dos aniversaris que la història ha relligat, que ja aniran junts d'ara endavant. Cada dia que passa ens obre una mica més els ulls a les múltiples connexions que tenen.

]]> <![CDATA[Bars i restaurants tancats, esperant la confirmació de la justícia. 27 gossos i 9 gats han sigut inscrits amb el nom de Covid: les claus del dia, amb Antoni Bassas (16/10/2020)]]> Bon dia des de l’ARA. És divendres, 16 d’octubre del 2020. Cap de setmana molt més tranquil que els anteriors. Demà el pas d'un front enterbolirà el cel a estones, però en general farà sol i el vent serà escàs. De nit continuarà fent més fred del que tocaria, però els migdies seran cada cop més agradables.

]]> <![CDATA[“Per Catalunya, la pau, la justícia i l’amor”]]> El president Companys va passar cinc setmanes detingut a Madrid. Allà va ser vexat (alguns capitostos del règim el van anar visitar per escarnir-lo) i torturat (al moment de l’afusellament tenia nafres a l’esquena i els peus inflats). Al sumari hi van fer constar tota mena de falsedats per difamar-lo. El judici oral no va durar ni una hora. Malgrat tot, al testament que va escriure la nit abans de ser afusellat va perdonar tots els que l’havien agreujat i va afegir: “No queda tampoc en mi ni l’ombra d’un rancor”. Impressiona llegir tanta serenitat i pau interior. Com més l’estat espanyol es negui a condemnar aquest crim d’estat i a demanar perdó, més quedarà en evidència que la democràcia espanyola encara carrega amb les insuficiències d’una Transició sense ruptura amb el franquisme, i que la insuficiència esdevé un bloqueig moral que frega la xenofòbia quan parlem d’un episodi en què el bé a reparar és la memòria d’algú que va ser afusellat perquè era el president de Catalunya.

]]> <![CDATA[L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'PP i mentida']]> Aquest matí he sentit Ernest Maragall parlant davant la tomba de Lluís Companys i ha dit una frase que il·lumina el dia: “L’Estat no ha fet net del franquisme”.

]]> <![CDATA[Bars i restaurants, només menjar per endur a partir d’aquesta nit; 80 anys de l’afusellament del president Companys, i la moció de censura a Bartomeu podria endarrerir-se per la pandèmia: les claus del dia, amb Antoni Bassas (15/10/2020)]]> Bon dia des de l’ARA. És dijous, 15 d’octubre del 2020. Aquesta matinada ha fet vuitanta anys que el president de la Generalitat Lluís Companys va ser afusellat al castell de Montjuïc, a Barcelona.

]]> <![CDATA[Lluís Companys, memòria i vergonya]]>

El mateix fet que vuitanta anys després del seu afusellament encara s'hagi de reivindicar l'enorme injustícia que la dictadura franquista va cometre amb el president de Catalunya, Lluís Companys, ja denota l'enorme problema que té Espanya amb el seu passat dictatorial. Companys va ser extradit de la França ocupada sense complir els acords internacionals (en realitat va ser objecte d'un segrest acordat entre els ocupants nazis i els serveis secrets espanyols), va ser empresonat i torturat als calabossos de Madrid, va ser jutjat a la presó de Montjuïc sense les més mínimes garanties processals i amb un absolut menyspreu fins i tot de la mateixa legalitat franquista, i va ser afusellat de matinada en el més vergonyós secretisme. Tot això s'ha anat coneixent amb comptagotes al llarg de les últimes dècades, gràcies a l'esforç particular de molts historiadors, començant per les recerques de Josep Benet. I ha tingut una correlació institucional que va culminar el 2017 quan el Parlament va anul·lar tots els sumaríssims perpetrats pel franquisme. Més enllà de símbol de la resistència catalanista i antifranquista, totes aquestes recerques, doncs, també l'han acabat convertint en un referent de la memòria democràtica que transcendeix fronteres ideològiques i que posa en qüestió els silencis i oblits de la Transició.

]]> <![CDATA[15/10: Matar un president]]> Fa vuitanta anys Franco va fer matar el president de Catalunya, que li havia lliurat Hitler. Escric que Franco el va fer matar i no pas que un tribunal militar el va condemnar a mort perquè la sentència ja estava escrita abans del judici, que és una farsa. No és l’únic cas. He llegit força sentències d’aquells anys i en moltíssims casos els fets no hi tenen la més mínima importància, són una excusa que no es molesten gaire en provar ni en comprovar. No maten les persones pel que han fet, sinó pel que són. Pel que pensen. Alguns, també, pel que representen. Companys era president de la Generalitat. A Catalunya ajuntem en un sol càrrec el cap de govern (el que en alguns llocs anomenen el primer ministre) i el president: el càrrec electe que encarna el país. Aquí el president és totes dues coses. A qui volien matar és al president. No tant al cap de govern. Certament, a la rereguarda republicana van passar coses terribles, que la memòria històrica també haurà de recuperar. Però la sentència és contra la persona triada a les urnes per representar la catalanitat. Maten el president. I els qui ara embruten, destrueixen o insulten els monuments que el recorden ataquen el president de Catalunya. Com Franco i com Hitler. Encara avui.

]]> <![CDATA[Els ‘exilis’ de Lluís Companys durant la Guerra Civil]]>

“És aleshores quan Companys amenaçà d’exiliar-se -ell i el seu govern- a França!” D’aquesta manera succinta, Jaume Miravitlles esmenta a les seves memòries ( Gent que he conegut, premi Josep Pla 1979), un pensament molt poc conegut del president de la Generalitat durant la Guerra Civil.

]]> <![CDATA[Els socialistes i Catalunya]]> Quan la setmana passada l’Assemblea d’Extremadura va votar a favor, amb els vots favorables del PSOE i l'única oposició de Podem, d’una nova aplicació del 155 a Catalunya "de manera firme, con la amplitud y duración que se requiera, para frenar el desafío independentista", esperava que el govern d’Espanya portés aquesta resolució al Tribunal Constitucional. No perquè cregui que això sigui matèria d’aquest tribunal, sinó perquè aquest va ser el criteri que va defensar el PSOE davant la resolució, a iniciativa dels comuns, del Parlament de Catalunya que demanava l’abolició de la monarquia. Segons ells, aquesta resolució la feia “una cámara parlamentaria, que al ser autonómica se extralimita en sus funciones". Tot això contra la mateixa opinió del Consell d’Estat, que entre tots estan convertint en un òrgan progressista, però amb l’admissió a tràmit del Tribunal Constitucional. Seguint el mateix criteri no els quedava altra opció que recórrer la resolució extremenya davant d’aquest mateix tribunal.

]]> <![CDATA[Companys i Arrimadas]]> Dijous passat la líder de Ciutadans al Parlament de Catalunya, Inés Arrimadas, sostingué en roda de premsa que no va ser l’estat espanyol, sinó el règim franquista, qui assassinà Lluís Companys el 1940, i acusà de no saber història o no voler-ne saber aquells que sostenen el contrari. Més enllà de les reaccions immediates que aquesta tesi suscità a les xarxes socials, m’agradaria explicar de la manera més reposada possible per què la senyora Arrimadas s’equivoca.

]]> <![CDATA[Article per ser llegit com un discurs]]> [Article per ser llegit com un discurs, en veu alta, a l’estil Churchill]

]]> <![CDATA[Arrimadas i “Francisco Franco, jefe del estado español”]]> Disculpin que els faci perdre el temps, i més en cap de setmana, però Arrimadas ha negat que l'Estat afusellés Companys, i ha assegurat que va ser "el règim franquista i feixista, i no l'estat espanyol". Gràcies per la lliçó d’història. Ara mateix ho esborrarem dels llibres, no fos cas que adoctrinin algú, però ens costarà perquè tots diuen que Franco va ser “jefe del Estado”. Trucaré al Paul Preston, que a la seva biografia de Franco recull la fórmula amb què el Caudillo por la Gracia de Dios va ser investit l’1 d’octubre del 1936 a Salamanca: “Señor Jefe del Estado Español. En nombre de la Junta de Defensa Nacional, os entrego los poderes absolutos del Estado”. Sisplau, que ningú no disgusti Ciutadans i els descobreixi que una vegada l’estat espanyol va ser una dictadura que va afusellar el president Companys.

]]> <![CDATA[El Procés revisita Companys]]> Els esdeveniments d’aques- ta tardor-hivern faran que la trajectòria política i humana de Lluís Companys pateixi una relectura. La narrativa biogràfica depèn sempre de les circumstàncies personals i ambientals en què està immers el biògraf. Encara que l’assagista es posi la granota de treball del distanciament i l’objectivitat, és impossible deixar de banda la pròpia trajectòria vital i els fets contemporanis per més que un s’exerciti a fer-ho.

]]>