<![CDATA[Ara Andorra - ecologia]]> 10 <![CDATA[La pròxima col·lecció d’Ecoalf estarà feta amb el primer filament que no desprèn microplàstics]]>

De totes les escombraries que acaben al fons de l'oceà, el 80% s'origina terra endins. Algunes d'aquestes deixalles són invisibles a simple vista, però resulten altament contaminants per a la fauna marina, que els ingereix sense saber-ho. Són les anomenades microfibres sintètiques, que es desprenen de la roba cada vegada que fem una rentadora. Moltes marques fa anys que intenten trobar una solució a aquest procés contaminant, però només una ho ha aconseguit: Ecoalf. Aquesta firma de roba espanyola, present a Andorra a través Pyrénées, ha anunciat que l'any vinent presentarà una col·lecció feta amb el primer filament que no desprèn microplàstics. El seu fundador, Javier Goyeneche, ja va avançar fa uns mesos, durant una entrevista del programa de televisió 'A l'Alça', que estaven treballant per reduir a la mínima expressió la petjada ecològica i sembla que així serà amb la col·lecció primavera-estiu.

]]> <![CDATA[Ecoalf i Pyrénées: més enllà de vendre roba sostenible]]> <![CDATA[Aquest any sí]]>

Una quarantena d'encampadans de totes les edats han pogut celebrar -aquest any sí- la Diada de la Mare de Déu de l'Ecologia. Després que la pandèmia impedís el 2020 fer la cerimònia habitual, enguany els fidels han tornat a les Pardines el primer dissabte del mes de juny per fer la tradicional celebració a l'oratori de la Mare de Déu.

]]> <![CDATA[El Regne Unit prohibirà els vehicles nous de benzina i dièsel a partir del 2030]]>

El Regne Unit prohibirà a partir del 2030 la venda de cotxes nous de benzina i dièsel, i d'híbrids des del 2035, com a part dels nous plans de l'anomenada agenda verda que promou el govern de Boris Johnson, segons els plans anunciats aquest dimecres per l'executiu. Amb tot, d'acord amb diferents grups ecologistes, amb l'avançament de l'agenda verda (del 2040 al 2030) i, en concret, de la mesura que afecta els vehicles de motor de combustió no n'hi ha prou perquè el país acompleixi els objectius establerts legalment de reducció d'emissions de gasos contaminants a zero. Aquests col·lectius demanen que la prohibició entri en vigor a partir de l'any 2026.

]]> <![CDATA[¿L'ecoterrorisme pot salvar l'Amazones? Un 'bestseller' obre el debat]]>

L'amenaça fa anys que ressona: la selva amazònica, considerada el pulmó del planeta, està condemnada a l'extinció. La desforestació reiterada, accelerada des que Jair Bolsonaro va assumir la presidència del Brasil, fa que l'Amazònia tingui els dies comptats si tot segueix igual. L'escriptor noruec Gert Nygardshaug (Tysnet, 1946) ja va fer saltar l'alarma el 1989 amb la novel·la El zoo del Mengele, de la qual se'n van vendre més de 500.000 exemplars i va ser considerada la millor obra noruega dels últims 100 anys pel Festival Internacional de Literatura de Lillehammer el 2007. Però, fins ara, el llibre no havia estat traduït ni al català ni al castellà. La novel·la és un thriller sobre l'emergència ecològica que arriba a les llibreries de la mà de Cossetània (en l'edició en català) i Capitán Swing (en castellà).

]]> <![CDATA[L’agroecologia com a vacuna]]> Situem-nos a primers d'any. El territori estava alçat, tossudament, com diu la cançó. A ciutat havia emergit amb força el moviment de joves que volen aturar la crisi climàtica, Fridays for Future, juntament amb la reagrupació d'activistes de l'ecologia més veterana sota el paraigua d'Extinction Rebellion. Al món rural, alçada sobre els tractors, bona part de la pagesia del país reclamava preus justos per mantenir la seva activitat. Dues lluites legítimes que, penso, de cap manera poden anar per separat. De fet, les respostes que totes dues busquen és la mateixa, l'agroecologia, un concepte en què, com el mateix nom indica, es fusiona l'agricultura i l'ecologia, amb una bona dosi de consciència social i política. La pandèmia del coronavirus em reafirma.

]]> <![CDATA[10 coses que pots fer tu per salvar el clima (i ser més ecologista que Greta Thunberg)]]>

"És hora d'actuar". El lema de la COP25 de Madrid s'endevina gairebé com un SOS a la Terra, perquè ni els estats ni les grans corporacions s'han posat les

]]> <![CDATA[El futur serà un desordre olfactiu]]> Com que vaig néixer sense olfacte, penso sovint que m’estic perdent alguna cosa interessant que els altres sí que perceben. Els anòsmics vivim sense alguns plaers (l’olor de les persones estimades o d’un bosc després de la pluja) i també estem exposats a alguns riscos (una fuita de gas o menjar en mal estat). Malgrat aquestes mancances, sovint em trobo persones que em diuen que l’olfacte és poc important i que l’anòsmia no m’impedeix seguir fent el que elles anomenen “vida normal”. La gent que m’ho diu gaudeix de les aromes del menjar i el vi, les fragàncies dels paisatges i els perfums; empra l’olor com a guia en la seva higiene i a l’hora de cuinar; i fins i tot disposa d’una màquina del temps personal que li permet reviure emocions del passat. Però, tanmateix, considera que l’olfacte no és tan necessari. Aquesta és una contradicció que sempre m’ha desconcertat. Fins fa uns anys gairebé no es feia recerca sobre l’olfacte i els seus trastorns, i els qui els patíem rebíem poca atenció mèdica. A les escoles encara no s’ensenya prou a valorar aquest i altres sentits considerats menors. En el món de l’art, l’ús de l’olfacte és encara poc freqüent.

]]>