Els recents atemptats jihadistes a París, Niça i Viena han fet encara més crua l'efemèride d'aquest divendres: fa cinc anys dels atacs a la capital francesa en què van morir 130 persones. Aleshores, la lluita antiterrorista ja va remoure l'agenda europea, però ara el to s'ha endurit. Marcat per la lluita electoral contra l'extrema dreta, el president francès, Emmanuel Macron, ha pressionat aquesta setmana per obtenir suport en la seva lluita contra el "separatisme islamista" a escala europea, en una aliança amb el conservador austríac Sebastian Kurz. Els ministres europeus de l'Interior han debatut la qüestió aquest divendres i, finalment, han emès una declaració política més tova de la que Macron o Kurz haurien volgut però que barreja la integració de la immigració amb la lluita antiterrorista i evidencia les discrepàncies entre els Vint-i-set.

Els atemptats jihadistes recents a París, Niça i Viena han posat sobre l’agenda dels líders europeus la necessitat d’actuar per prevenir el terrorisme jihadista. Part de la responsabilitat la té el president, Emmanuel Macron, sempre un dels motors de la política de la Unió Europea i que, després del l’assassinat de Samuel Paty –el professor decapitat per haver ensenyat caricatures de Mahoma–, ha endurit el discurs i la reacció.

1. Catequitzar. Ho he hagut de llegir dues vegades per creure-m’ho: la Generalitat crea un pla pilot en escoles públiques per impartir la matèria de religió islàmica. I tot això emparat en l’acord de cooperació entre l'estat espanyol i la Comissió Islàmica d'Espanya, que garanteix l'exercici del dret dels alumnes musulmans a rebre ensenyament religiós islàmic als centres educatius públics, impartit per professorat designat per aquesta comissió. ¿Tornem a les religions d’estat?

Com tot en aquest any pandèmic, el gran pelegrinatge a la Meca, que comença aquest dimecres, està irremeiablement marcada pel covid-19. Per evitar la propagació de la infecció, ja fa mesos que les autoritats de l’Aràbia Saudita van anunciar que per primer cop el hajj quedava reduïda a residents en aquest regne teocràtic conegut també per les denúncies que rep per violacions constants dels drets humans i discriminació de les dones.

L’essència del Ramadà, el mes sagrat dels 1.800 milions de musulmans, és compartir. Compartir els sopars de l’iftar quan es trenca el dejú, els carrers plens de gent a la nit, les pregàries cinc cops al dia a la mesquita, ajudar els pobres… i les criatures esperen l'últim dia del mes els seus regals com si fos la nit de Reis. Creients i no creients comparteixen aquests dies amb les seves extenses famílies de les societats de tot el món àrab i musulmà. Però el Ramadà del 2020 es recordarà perquè res d’això no serà possible sota el distanciament social que imposa la pandèmia. Ara la consigna és quedar-se a casa.

La ultradreta francesa torna a arremetre contra el vel islàmic. Aquesta vegada ho ha fet humiliant una dona musulmana davant del seu fill en plena sessió assembleària del consell regional de Borgonya-Franc Comtat, que es troba al municipi de Besançon, a l’est del país.

Fins aquest dijous a l'Índia existia una pràctica musulmana coneguda com a 'triple talaq' per la qual un marit podia divorciar-se de manera instantània repetint tres vegades la paraula 'talaq', que significa "Em divorcio". L'home, doncs, només havia de dir tres cops aquesta paraula per separar-se formalment i unilateralment de la seva parella i sense que ella tingués cap tipus de dret a rèplica. D'ara en endavant, però, això ja no serà possible: el govern indi ha aprovat una llei que criminalitza amb penes de presó de fins a tres anys aquesta acció després de rebre l'aprovació del Senat amb el vot a favor de 99 legisladors i 84 en contra.

Brunei començarà a imposar la pena de mort per lapidació com a càstig per a l'homosexualitat, l'adulteri, la sodomia o la violació. Les penes podran ser aplicades tant a adults com a menors. El nou Codi Penal, que entrarà en vigor el 3 d'abril, també preveu l'amputació d'una mà i un peu per a qui robi. A més, grups de musulmans estaran obligats a assistir en directe a l'aplicació d'aquestes penes.

El papa Francesc ha cridat aquest dilluns a "condemnar sense vacil·lar tota forma de violència" i ha advertit que "utilitzar el nom de Déu per justificar l'odi i la violència contra el germà és una greu profanació". "No hi ha violència que trobi justificació en la religió", ha dit a Abu Dhabi, on ha arribat per protagonitzar una de les trobades interreligioses més importants de la història, ja que ha sigut la primera visita d'un bisbe de Roma a la península aràbiga, territori on va néixer l'islam.

Facebook ha bloquejat el compte d'un dels fills del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per haver difós missatges islamòfobs a través d'aquesta xarxa social. Els administradors de Facebook van reaccionar la setmana passada després que Yair Netanyahu publiqués que volia que "tots els musulmans marxessin de la terra d'Israel".

La irrupció de Vox com a cinquena força al Parlament andalús anuncia la fi de l'excepció espanyola a la presència de formacions d'ultradreta a les institucions, que ja s'ha convertit en la norma a Europa. A tot arreu de la UE partits d'extrema dreta han obtingut importants victòries electorals que els han portat al govern, a encapçalar l'oposició o a tenir prou influència per marcar l'agenda política.

Sebatian Kurz, conservador que governa en coalició amb l'extremadreta"només del principi" de l'impuls que el seu executiu vol donar contra el finançament internacional a grups religiosos extremistes. "Les societats paral·leles de l'islam polític i les tendències radicalitzadores no tenen lloc al nostre país", ha afirmat en roda de premsa des de Viena.

L’oratori islàmic del barri barceloní de Nou Barris va fer ahir una festa d’inauguració -amb retard- i una jornada de portes obertes per acostar-se al veïnat. Tot i la dura campanya islamòfoba d’alguns veïns del carrer del Japó, on té la seu, i de grups d’extrema dreta, el centre funciona des de finals de gener i, segons els responsables, reuneix prop de noranta musulmans cada divendres, el principal dia d’oració.

El govern de Sri Lanka ha declarat aquest dimarts l'estat d'emergència després que en els últims dies s'hagin produït diversos enfrontaments violents entre musulmans i singalesos budistes al centre del país. Els disturbis, que han causat almenys dos morts, desenes de detinguts i una vintena d'establiments cremats, s'haurien desencadenat quan un grup d'homes musulmans van ser acusats de matar un home budista a la regió de Kandy. "El president ha promulgat l'estat d'emergència per reconduir la situació de seguretat insatisfactòria al país", ha explicat l'oficina d'informació del president, Maithripala Sirisena, a través de Twitter.

Les autoritats pakistaneses han notificat als canals de ràdio i televisió que es prohibeix promocionar o difondre qualsevol informació sobre la festa de Sant Valentí. El Tribunal Superior del Pakistan ha al·legat que la celebració del dia dels enamorats “fomenta la immoralitat, la nuesa i la indecència” perquè “festejar i promoure el dia de Sant Valentí com un esdeveniment nacional va en contra dels mandats de l’islam, el llegat del profeta Mahoma i la constitució de la República Islàmica del Pakistan”.