A Escòcia les enquestes sobre la independència situen de percentatge mitjà uns resultats inversos als que va deixar el referèndum del setembre del 2014 –44% pel sí i 55% pel no—. En la darrera, d’Ipsos MORI per al canal escocès STV, el sí arriba al 58% i des de finals de març, segons el setmanari nord-americà Politico, no n’ha aparegut cap en què el no s’imposés: la gestió de la pandèmia del govern de Nicola Sturgeon enfront de la de Boris Johnson ha impulsat l’independentisme. ¿Aconseguirà Escòcia, però, constituir-se en estat?

El vídeo que va gravar una dona indígena en un hospital del Quebec poc abans de morir ha posat sobre la taula un problema de racisme sistèmic al Canadà. Joyce Echaquan, una dona d'Atikamekw de 37 anys i mare de set fills, va ingressar dissabte a l'Hospital de Lanaudière a la ciutat de Joliette, queixant-se d'un mal de panxa recurrent i advertint que tenia problemes cardíacs. Dos dies més tard va emetre a través de Facebook Live un vídeo de set minuts en què apareix lligada i demanant: "Veniu a buscar-me, m'estan drogant", mentre algunes infermeres es mofaven d'ella. Dilluns va morir.

Els votants del Quebec han elegit aquest dilluns un partit relativament nou de centredreta per dirigir el govern provincial, en la primera campanya electoral en dècades que ha estat marcada pel debat sobre la independència del Canadà.

Rosalie Pelchat és una jove típica de l’anomenada nova generació del Quebec. Pot parlar en francès o anglès indistintament, sense cap mena d'esforç. I es passa hores navegant a Facebook o veient Netflix en l'idioma de Shakespeare. A diferència de la generació anterior, ella no té cap interès de lluitar per un Quebec independent.

El dilluns que ve, 1 d’octubre, mentre aquí commemorarem, a parts iguals, el primer aniversari d’un dia que ens vam agradar col·lectivament i la primera jornada que vam patir la brutalitat d’un Estat sense manies, al Quebec estaran celebrant les seves eleccions a l’Assemblea Nacional. El dia que arribo a Mont-real, fan l'últim dels debats televisats entre els principals candidats. Res millor per combatre el 'jet lag'. Els principals temes de confrontació són la immigració i l’educació. En una àrea de 8 milions de persones, on es calcula que el 55% de la gent no sap interpretar un text que vagi més enllà d’unes instruccions del metro, debaten si cal fer que l’ensenyament sigui obligatori fins als divuit anys. Pel que fa a l’entrada d’immigrants, gasten el cinisme –si fa no fa– de tot arreu. N’hi ha un que té la barra d’argumentar que, si entra menys gent de fora, els podran tractar millor.

]]> Ja fa uns mesos, abans de l’estiu, un grup de persones van reunir-se amoïnades per la correcta difusió del cas de Catalunya a l’estranger. La majoria eren dones casades amb estrangers o amb clients, feines o interessos diversos a Europa o altres països i amb ganes que el món no es quedés només amb les imatges espectaculars de l’1 d’octubre ni comprés només el relat del govern espanyol, que és el que té una difusió més fàcil als mitjans estrangers perquè és la “normalitat”.

]]>

Durant generacions, els feligresos han explicat els seus pecats als confessionaris de fusta de Notre-Dame-du-Perpétuel-Secours, una imponent església catòlica de la ciutat de Mont-real, al Canadà. Fins que fa poc l’estrident humorista quebequès Sugar Sammy va enregistrar part del seu xou Y’a du monde à messe (L’església està plena) dins d’uns d’aquests petits confessionaris i es va convertir en la gran riota de l’audiència. L’església, que en el seu moment va ser un lloc sagrat, s’anomena ara Teatre Paradoxa i està il·luminada amb un canelobre gegant de color rosa. Després que s’hi fessin obres de remodelació per un cost de tres milions de dòlars, en aquesta antiga església ara se celebren concerts, classes de zumba i fins i tot festes fetitxe. Tot hi és permès. El temple és un dels molts recintes religiosos del Quebec que han experimentat una metamorfosi a causa de la falta de creients. Alguns recintes s’han transformat en restaurants, d’altres en apartaments de luxe i, fins i tot, en gimnasos.

]]> Potser Carmen Calvo ha trobat, sense voler, el desllorigador del problema català. La vicepresidenta del govern espanyol ha dit que el dret a l’autodeterminació no existeix en cap democràcia al món, i tampoc a Espanya. Fantàstic. Si ella ho diu, m’ho crec. Doncs resulta que el Canadà és una democràcia del món, per a qui no deu existir el dret a l’autodeterminació. I va pactar un referèndum sobre la independència del Quebec. La Gran Bretanya és una altra democràcia, per a la qual tampoc no deu existir aquest dret. I va pactar un referèndum sobre la independència d’Escòcia. França és una altra democràcia del món, sense dret a l’autodeterminació. I al novembre hi haurà un referèndum pactat sobre la independència de Nova Caledònia. Si Calvo hagués dit que aquestes democràcies són diferents d'Espanya perquè elles accepten el dret a l’autodeterminació i Espanya no, s’hauria entès que Espanya actués de manera diferent (tot i que immediatament la pregunta seria per què Espanya no accepta allò que accepten les democràcies). Però si Espanya és, com diu Calvo, una democràcia igual que el Canadà, la Gran Bretanya o França, totes sense dret a l’autodeterminació, no té cap raó per no actuar exactament com elles. I pactar el referèndum. Gràcies, Calvo.

]]>

El 30 d’octubre del 1995 es va celebrar l’últim referèndum al Quebec. Aquesta era la pregunta literal: “¿Està d’acord que el Quebec esdevingui sobirà després d’haver fet una oferta formal al Canadà per a una nova associació econòmica i política dins els termes del projecte de llei sobre el futur del Quebec i l’acord signat el 12 de juny del 1995?” És evident que no era estrictament ni senzillament un referèndum per la independència del Quebec. La independència era una opció, encara que dubto que la més probable. Aquell vespre vam estar enganxats a la televisió esperant el degoteig de resultats. Què va passar?

]]>

El Quebec ha aprovat una nova normativa que prohibeix portar vestimentes com el burca o el nicab a les treballadores del sector públic, així com a les ciutadanes en alguns espais públics. Els defensors dels drets humans han criticat durament la llei perquè entenen que és una forma de marginar les dones musulmanes en la principal província de parla francesa del Canadà.

]]>

El primer ministre quebequès, el liberal Philippe Couillard, s'ha mostrat aquest dijous "preocupat" per l'escalada de les tensions entre Espanya i els defensors del referèndum a Catalunya. L'Assemblea Nacional de la regió francòfona del Canadà ha debatut per primera vegada la qüestió catalana i Couillard ha aprofitat per llegir una declaració que reflecteixi la posició del seu govern.

]]>

I el no es va imposar. A la pregunta de si s'acceptaria un "Quebec sobirà", l'opció del no va guanyar per tan sols 65.712 vots al departament francòfon del Canadà. Era el 30 d'octubre del 1995, avui fa exactament 19 anys. La consulta popular era la segona a què els ciutadans d'aquesta regió se sotmetien, després del referèndum del 1980 en què també va guanyar la negativa a la independència.

]]>

La policia del Quebec ha elevat aquest diumenge a cinc la xifra de víctimes mortals confirmades a causa del descarrilament i l'explosió, dissabte, d'un tren carregat de petroli a la població de Lac Mégantic. Mentrestant, encara hi ha una quarantena de persones desaparegudes.

]]>

La líder del Partit Quebequès, Pauline Marois, guanyadora de les eleccions provincials i nova primera ministra, ha patit un atac quan pronunciava el seu discurs per celebrar el triomf. Un home ha disparat un rifle, amb el resultat d'un mort i un ferit greu. Marois ha sortit il·lesa.

]]>

Els quebequesos escullen aquest dimarts els diputats del Parlament regional i el nou primer ministre. Després d egairebé una dècada de govern dels federalistes liberals, els sobiranistes del Partit Quebequès són els favorits en els sondejos.

]]>