Enmig d'una pandèmia sense precedents, el govern d’un país decideix posar en marxa un sistema que garanteixi el 70% del sous dels assalariats, ajudes per a aquells que treballen per compte propi i un mecanisme de renda mínima per a les famílies que estan patint més aquesta crisi. Un pla sens dubte necessari, i que, en el nostre cas, enforteix un estat del benestar amb molt poques vies per protegir els més vulnerables. Però abans d’aplaudir les mesures aprovades cal veure com funcionen a la pràctica. Hem de contestar una pregunta tan senzilla com la de si aquests ajuts arriben a qui realment els necessita. I aquesta setmana hem vist molts exemples que aquest no és el cas.

Els treballadors autònoms s'estan prefigurant com un dels sectors més castigats per la incidència de la pandèmia i, alhora, com un dels més desatesos per les administracions. Aquest dilluns s'ha sabut que només un 5% dels autònoms de tot l'Estat han cobrat aquest mes la prestació per caiguda d'activitat, només 148.000 del total de més de tres milions que hi ha. Quin és el motiu? Doncs les draconianes condicions que es demanen per complir els requisits. Així, aquest ajut només es pot cobrar si pots acreditar una baixada de la facturació de més del 75% respecte a la mitjana del semestre anterior. Això en deixa fora, per exemple, algú que hagi tingut una reducció de la facturació del 50% o el 60%, unes xifres catastròfiques per a qualsevol economia. Si a això s'hi suma que no hi ha hagut moratòria en el pagament de les quotes, la situació és dramàtica.