Els joves migrats sense referents familiars a Catalunya són el boc expiatori de la nostra societat. Són les víctimes culpables de la inseguretat i el malestar veïnal. Aquest article vol assenyalar un aspecte de maltractament institucional en relació a aquests joves que és el motor de la situació de víctima expiatòria que viuen. Es tracta de l’expulsió al carrer d’aquests joves del sistema català de protecció a la infància i l’adolescència. Les conseqüències negatives d’aquest acte inhumà i irresponsable per part de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) són molt greus per a aquests joves perquè els aboca a la marginalitat i els condemna a la delinqüència i a l’exclusió total. Un acte de violència institucional en què les víctimes són la part més vulnerable de la societat.

La dura realitat dels menors immigrants que expliquem en el dossier de diumenge de l'ARA en cap cas pot servir per estigmatitzar aquest col·lectiu, ni per recrear-nos en un compassiu sentiment de llàstima, sinó per conscienciar-nos col·lectivament de la imperiosa necessitat d’afrontar de cara un problema que en primer terme és humanitari, en segon lloc social i, finalment, també d’ordre i seguretat pública. L’arribada a Catalunya de menors estrangers no acompanyats, coneguts com a MENA, s’ha disparat aquest estiu, amb Barcelona com a destí prioritari, i ha posat al límit la capacitat d’atenció de l’administració catalana, amb una direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) que no dona l’abast, i del sistema en general, amb més d’una disfunció, com ara la lentitud de les subdelegacions del govern espanyol a l’hora de tramitar el NIE, fet que deixa alguns d’aquests joves, un cop compleixen 18 anys, en situació irregular. És només un exemple.