L’Audiència Nacional ha absolt el major Trapero i la cúpula dels Mossos dels esdeveniments al voltant de l’1 d’octubre del 2017. Es tracta d’una sentència importantíssima. Els jutges van molt més enllà d’excloure qualsevol col·laboració dels acusats i de la policia autonòmica en els actes d’aquells dies, i venen a presentar-nos un relat dels fets significativament diferent del que apareix a la sentència del Tribunal Suprem, que va condemnar a duríssimes penes de presó els dirigents del Procés.

Josep Lluís Trapero és l’home que ha concentrat en ell mateix totes les contradiccions del Procés sobiranista. Aquest fill del barri de la Guinardera, a Santa Coloma de Gramenet, és un policia de carrera (el primer “pura sang dels Mossos” segons Ernesto Ekaizer) que, tot i no ser independentista, va defensar a ultrança les competències i el marc legal del cos durant el Procés tant davant dels tímids intents d’ingerència del govern de Puigdemont, que hi va enviar Joan Vidal de Ciurana per sondejar-lo, com de l’ofensiva recentralitzadora de l’Estat.

El judici oral a la cúpula dels Mossos ja va demostrar que l'acusació de rebel·lió i sedició no s'aguantava, però com que això ja havia passat amb el judici del Procés, ningú –ni tan sols els acusats– es volia fer il·lusions. La notícia de l'absolució de tots ells –des del major Josep Lluís Trapero fins a la intendent Teresa Laplana, passant pels càrrecs del departament Pere Soler i Cèsar Puig– és una magnífica notícia principalment per a ells mateixos, que no es mereixen el calvari que han hagut de passar, sobretot els dos primers, policies de professió i totalment desvinculats de la política. Però les conseqüències de la sentència van molt més enllà: per primera vegada una instància judicial espanyola contradiu obertament el relat de la violència en el procés independentista català i el de la complicitat amb el Govern del cos dels Mossos d'Esquadra.

La sentència del TSJC que condemna per desobediència els membres independentistes de la que era la mesa del Parlament l'octubre del 2017 no és només un atac al parlamentarisme, com han destacat els partits sobiranistes, sinó que mostra de manera descarnada i crua l'acarnissament que ha patit la que era presidenta de la cambra, Carme Forcadell, per part de la justícia espanyola. Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet han estat condemnats pels mateixos fets que va protagonitzar Forcadell a un any i vuit mesos d'inhabilitació. En canvi, l'expresidenta de l'ANC va ser jutjada en un altre judici, al costat de polítics i activistes, i condemnada a la brutal pena d'onze anys i mig de presó per un delicte de sedició.

Aquest dimecres s'ha complert un any de la sentència del Procés i vuitanta del judici a Lluís Companys. Són dos aniversaris que la història ha relligat, que ja aniran junts d'ara endavant. Cada dia que passa ens obre una mica més els ulls a les múltiples connexions que tenen.

El 14 de gener de 1937 es publicava al BOE franquista la instrucció del general Germán Gil Yuste, nomenat pel dictador Franco com a responsable de la Secretaria de Guerra, per la qual s’ordenava que "Sobre la puerta de todos los cuarteles ha de aparecer escrito con grandes letras doradas, bien visible, para que pueda ser leído a distancia, este lema, que debe ser constantemente guía del soldado: TODO POR LA PATRIA. En dichos edificios ondeará todos los días la Bandera Nacional, desde la salida hasta la puesta del sol, izándose y arriándose con los honores correspondientes".

Ferran López, l’home que el govern de Mariano Rajoy va triar per liderar els Mossos després d’aplicar el 155, es va reafirmar ahir en la tesi que mai hi va haver cap síntesi dels plans dels Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per impedir la votació de l’1-O. “Aquesta síntesi l’havia d’elaborar el coronel Diego Pérez de los Cobos, que era qui convocava i dirigia les reunions de coordinació”, va dir ahir el comissari López en resposta a l’advocada Olga Tubau, defensora del major Josep Lluís Trapero, per a qui la Fiscalia demana 11 anys de presó pel delicte de rebel·lió.

La sentència del judici del Procés estarà a punt, segons totes les fonts consultades, els primers dies d’octubre. Però ¿i la notificació? Si finalment el 23 de setembre Pedro Sánchez no és investit s’obrirà pas la convocatòria de noves eleccions el 10 de novembre. I si el tribunal del Procés es manté en el calendari de principis d’octubre, la notificació de la sentència coincidiria amb la precampanya en un país abocat a la brega electoral. Fonts jurídiques i judicials assenyalen, com ja va explicar l’ARA, que la repetició electoral provocaria que s’ajornés la notificació de la sentència.