<![CDATA[Ara Andorra - Joan Tardà]]> 10 <![CDATA[L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Excuses de Sánchez, aïllament de Torra, campanya d’Esquerra’]]> No donem més voltes al tema de Pedro Sánchez, que no es vol reunir amb el president Torra ni quan ve a Barcelona perquè diu que no condemna la violència. Sánchez està en campanya electoral, i ja està, i considera que asseure’s amb Torra li farà perdre vots. I no està per perdre vots, perquè quan falten menys de tres setmanes per a les elccions no té gens clar que els socialistes millorin els resultats de l’abril, de manera que tot aquest invent de negar-se en rodó a pactar un govern d’esquerres amb Podem i repetir les eleccions li pot sortir ben car.

]]> <![CDATA[La unitat a garrotades (estratègiques)]]> Aquesta vegada han estat Joan Tardà i Elisenda Paluzie els que han tingut un gens amistós intercanvi de parers en forma de declaracions als mitjans, però aquesta situació (la de líders independentistes que es diuen de tot públicament) ja s'ha convertit en rutinària. Les declaracions més o menys enfurismades acostumen a anar seguides d'apel·lacions a la unitat estratègica de l'independentisme –o a estar-hi combinades–, a càrrec dels mateixos que s'esbatussen o d'algú que indefectiblement surt en favor de l'un (i, per tant, en contra de l'altre). La unitat s'ha convertit així, a força de grapejar-la, en un altre argument de divisió. Es tracta d'un d'aquests bucles tragicòmics als quals tenen tanta tirada els pròcers de la República, que com tothom sap ja tenim a tocar. Aquest bucles serveixen perquè els lectors d'articles com aquest s'esbatussin també entre ells acusant-se mútuament, o acusant l'autor de l'article, de formar part de l'altre bàndol, que també indefectiblement és el dels traïdors o el dels que posen bastons a les rodes.

]]> <![CDATA[El temps juga al nostre favor]]> Els grecs clàssics consideraven que el pitjor pecat era desitjar més que allò que el destí t’havia designat, un excés que denominaven 'hibris' i que consideraven una mena de bogeria. El càstig que els déus llançaven sobre el pecador es denominava 'nèmesi', i consistia en alguna acció fulminant que el retornava als límits que mai no hauria hagut de traspassar, i que sovint era conseqüència directa del comportament cada cop més imprudent del protagonista.

]]> <![CDATA[La tele dissimula l’absència de Rajoy]]>

L’únic informatiu que no va obrir amb la moció de censura va ser el d’Antena 3. Van prioritzar el titular inicial de la dimissió de Zinedine Zidane. Però la presentadora, Sandra Golpe, advertia: “Y quizá, quizá, estamos ante la primera de las dimisiones importantes que veremos hoy jueves”. Un informatiu que s’atreveix, fins i tot, a endevinar el futur.

]]> <![CDATA[Carta oberta a Joan Tardà]]> Estimat Joan: com segurament deus recordar, el 2011 vam participar a Donosti, juntament amb Doris Benegas i Ángeles Maestro, en una taula rodona per demanar la llibertat d’Arnaldo Otegi. Una veneçolana, una madrilenya, un català i un italià demanant la llibertat d’un pres polític basc: tot un símbol (i per desgràcia poca cosa més, vista la poca atenció que ens van dedicar tant les autoritats com els mitjans).

]]>