«Que és pitjor: robar un banc o fundar-lo?»

Els 134 fulls dels fets provats de la sentència de la sortida a borsa de Bankia són un tribut a Franz Kafka. En el seu llibre El procés, el sacerdot diu: “Hi ha qui diu que la història no dona dret a emetre un judici sobre el guardià. Sigui quina sigui l'opinió que ens mereix, és un servidor de la llei, o sigui, que pertany a la llei i escapa al judici humà”. En els fets provats, els magistrats de la secció quarta de l'Audiència Nacional, Ángela Murillo -presidenta i ponent-, Teresa Palacios i Juan Francisco Martel, no és que s'abstinguin d'emetre un judici com a tal sobre els guardians -al cap i a la fi, què són si no el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)- sinó que exposen en 134 fulls tot el que els guardians han explicat durant la instrucció. Ho han comprat tot.

“S’han equivocat molt. Han dubtat molt”. Amb aquestes paraules descriuen fonts financeres el fet que el Banc Sabadell no es llancés a l’operació que ha acabat enduent-se CaixaBank: la compra de Bankia. El retret assenyala Josep Oliu, president del banc català, que, com ha relatat l’ARA en els últims mesos, tenia en el punt de mira una operació de la qual fins i tot havia parlat amb la ministra d’Economia, Nadia Calviño.

El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, i el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, van presentar ahir els detalls de la macrofusió entre els dos bancs, en un operació que en realitat és una compra en què l'entitat catalana absorbeix la madrilenya. És per això que la marca Bankia desapareixerà i al final del procés de fusió tot serà CaixaBank, el primer grup bancari de l'estat espanyol (amb un 20%-25% de quota de mercat) per davant del Banco Santander i el BBVA. El principal accionista del nou banc serà la Fundació Bancària La Caixa, amb un 30%, mentre que l'Estat, que posseïa un 60% de Bankia, tindrà un 16,1%. El paper de l'Estat també és una incògnita, tot i que ahir Goirigolzarri hi va treure importància i va assegurar que durant el seu mandat no hi ha hagut interferències.

“Un 15% no és poc. Amb un 5% tenen el control absolut d’Enagás”. La frase la pronunciava ahir un destacat directiu català per valorar l’operació que simultàniament beneïen els consells d’administració de CaixaBank i Bankia: la compra per part del primer banc català de l’entitat nacionalitzada.

Des que l’ARA va avançar la notícia de la imminent macrofusió entre CaixaBank i Bankia hi havia marcada una data al calendari financer. Aquesta data era diumenge passat, dia 12: havia de ser el dia que els consells d’administració de les dues entitats anunciessin la fumata blanca. Posteriorment, es va ajornar la data fins avui, dimecres 16. Cap de les dues fites s’ha pogut assolir i la negociació, de moment, continua.

“Ningú sap si els consells podran ser diumenge -explicava una font financera la setmana passada-, perquè en les negociacions el més difícil es deixa per al final i fins aleshores no sabrem res”. I “el més difícil” és, evidentment, el preu al qual CaixaBank ha de comprar l’entitat nacionalitzada Bankia.

Les decisions amb transcendència sempre són difícils. No es compta amb la perspectiva que sí que donarà el futur i, tanmateix, és el futur el que determina l’encert o el desencert d’aquelles decisions. És només en el llarg termini que es poden valorar els resultats. A més, la decisió s’ha de prendre en un context concret, no hipotètic, i s’ha de triar entre el que és possible, no el que és desitjable.

Des que l’ARA va explicar en primícia dijous passat a la nit que CaixaBank ultimava la compra de Bankia, més de 43.000 treballadors a Espanya i uns 9.000 a Catalunya viuen amb justificada inquietud pel que fa al seu futur professional. El sector financer viu anys molt durs, amb el preu del diner a mínims històrics i l’economia espanyola a mig gas. I no hi ha cap dubte que la fusió pren sentit si s’aprofita per retallar treballadors en les àrees que es dupliquin i en les oficines bancàries que ocupin les mateixes zones. En els últims anys hi ha hagut altres fusions similars que permeten fer unes recomanacions de com afrontar aquest procés i de quins són els grans punts de la nova entitat que cal tenir en compte.

El Banc Sabadell ha estat durant llargs mesos jugant una partida d’escacs per atacar una fusió amb Bankia en què més aviat era comprador, però ha tornat de l’estiu sabent que el seu futur és més aviat el de ser comprat. Amb les conseqüències que això comporta. “CaixaBank ho ha fet molt bé i ens ha posat molta pressió a sobre”, assumeix una font del Banc Sabadell.

Un acudit, ja molt antic, resumia la regla de conducta del banquer amb tres números: "Demanar prestat al 3%, prestar al 6% i ser a les 3 al camp de golf". Les coses han canviat des de llavors, i l'anunciada fusió de CaixaBank i Bankia és l'episodi més recent d'una llarga història.

Des del moment en què el govern espanyol va haver de rescatar el sector financer -amb el suport financer de la troica -, la gran incògnita ha sigut quants diners públics es recuperarien. Fins ara les pèrdues han sigut multimilionàries, però a l’Estat li quedava una última oportunitat: la venda de Bankia. El més sorprenent és que haver-se mantingut en el capital del banc durant anys no ha servit perquè l’Estat tingui més possibilitats de recuperar els diners, sinó al contrari: no haver sortit abans pot haver sigut un error fatal.

CaixaBank ha fet saber als seus accionistes la intenció de fusionar-se amb Bankia a través d’un lacònic comunicat en què informa que es troba en negociacions amb aquesta entitat i que s’estan intercanviant informació per valorar l'operació. S’està a l’espera d’una decisió, prevista per al 13 de setembre, que donaria lloc al banc més gran del mercat espanyol.