La sortida a borsa de Bankia l'any 2011 va ser un dels desastres financers més grans de la història recent d'Espanya. La reconversió de Caja Madrid i Bancaixa –dues caixes controlades pel PP i que estaven en situació de fallida– en un nou banc batejat com a Bankia va ser el pas previ a una sortida a borsa que pretenia captar el capital necessari per tapar el forat. Per fer-ho es va convèncer milers de petits estalviadors, que ja tenien els seus fons al banc, perquè els convertissin en accions i se'ls va prometre que seria una inversió molt rendible. Era, però, una operació amb peus de fang que va acabar amb milers de persones –moltes d'elles jubilades– veient com els seus estalvis es volatilitzaven i amb un rescat de l'Estat, pagat amb fons europeus, per evitar una catàstrofe encara pitjor.

Els 134 fulls dels fets provats de la sentència de la sortida a borsa de Bankia són un tribut a Franz Kafka. En el seu llibre El procés, el sacerdot diu: “Hi ha qui diu que la història no dona dret a emetre un judici sobre el guardià. Sigui quina sigui l'opinió que ens mereix, és un servidor de la llei, o sigui, que pertany a la llei i escapa al judici humà”. En els fets provats, els magistrats de la secció quarta de l'Audiència Nacional, Ángela Murillo -presidenta i ponent-, Teresa Palacios i Juan Francisco Martel, no és que s'abstinguin d'emetre un judici com a tal sobre els guardians -al cap i a la fi, què són si no el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)- sinó que exposen en 134 fulls tot el que els guardians han explicat durant la instrucció. Ho han comprat tot.

La presidenta del tribunal que investiga la sortida a borsa de Bankia, Ángela Murillo, va comentar ahir a les parts que la prova del judici s'ha d'acabar l'1 de juliol, tot i que el cas no podrà quedar vist per a sentència perquè els informes de conclusions definitives no es presentaran fins al mes de setembre.

Abans que comenci aquest dilluns la prova dels pèrits en el judici oral del cas Bankia, l'inspector clau del Banc d'Espanya, José Antonio Casaus, ha aportat quatre nous correus interns que confirmen la crisi del grup BFA-Bankia el gener del 2012.

Els testimonis que van declarant al judici oral sovint s’han de llegir, encara que prestin testimoni des de Basilea, com ha sigut el cas de Fernando Restoy, com a intents de restar credibilitat a altres veus davant del tribunal. Ahir, l’exvicepresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i exsubgovernador del Banc d’Espanya, imputat en la causa per càrrecs més tard arxivats, va declarar –en resposta directa a l’excap de normativa comptable del Banc d’Espanya, Jorge Pérez–, que “'per se' el descompte [del 74%] no prova absolutament res” sobre el deteriorament dels comptes de Bankia abans de la seva sortida a borsa.

La mort fa poc d'Emilio Ybarra ha obert una escletxa en la capsa de Pandora que va representar la dura batalla que es va saldar a finals del 2001 amb el control total del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) a mans de Francisco González. La mort d'Ybarra coincideix amb la caiguda en desgràcia de la figura de González, arran de les seves pràctiques d'espionatge amb l'aleshores comissari Pepe Villarejo durant molts anys.

Francisco Celma, soci auditor de Deloitte, acusat per l’acusació popular de delictes d’estafa d’inversors i falsedat comptable en el judici per la sortida a borsa de Bankia, va declarar ahir durant set hores -ja és el tercer dia- i tornarà a fer-ho avui, de manera que superarà l’expresident de Bankia Rodrigo Rato, que va consumir tres jornades.

Què va passar en els 21 dies de finals d’abril del 2012 que van precipitar la destitució de Rodrigo Rato, immediatament després que Deloitte no emetés el seu informe sobre els comptes anuals amb els quals Bankia va sortir a borsa el juliol del 2011? El soci auditor de la firma Francisco Celma, acusat de delictes d’estafa a inversors i falsedat comptable, va declarar ahir al judici sobre aquesta operació i va explicar a preguntes de l’advocat Andrés Herzog que "mai hi va haver un esborrany d’informe d’auditoria dels comptes anuals del 2011". Preguntat sobre si hi va haver un "paper", Celma va respondre que "no és el mateix".

La dimissió del director general de Supervisió del Banc d’Espanya, Mariano Herrera; del director general adjunt de Supervisió, Pedro Comín; i del director del departamento d’Inspecció, Pedro González, és un fet excepcional en la història de la institució. Tampoc no hi ha precedents d’aquest tipus de renúncies per investigacions de caràcter penal en els bancs centrals de països desenvolupats.

El jutge Fernando Andreu ha decidit exculpar la cúpula del Banc d'Espanya de qualsevol conducta dolosa en la sortida a borsa de Bankia i rebutja totes les diligències proposades per l'acusació popular de la Confederació Intersindical de Crèdit que representa l'advocat Andrés Herzog. En la cúpula d'aleshores hi havia el governador, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, com a persona més destacada, però la possible investigació hauria afectat almenys a set persones més.