El consell de ministres ha donat aquest dimecres llum verda a l’aprovació del projecte de llei d’accés electrònic de l’administració de la justícia, un text que un cop aprovat es preveu que entri en vigor al cap de dos anys per donar temps a l’adaptació tecnològica. Tal com ha destacat el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, l’aplicació de la llei ha d’anar acompanyada d’un seguit d’inversions i per aquest motiu es va demanar al Consell Superior de la Justícia que en fes una projecció. El resultat ha estat que caldrà fer una inversió de 225.000 euros.

Dimecres passat, fa tot just una setmana, vaig parlar amb un amic periodista a qui no veia des d'abans del confinament. Vam coincidir que això de fer de cronistes del processisme des de fa una dècada i de testimonis del covidisme des de fa uns quants mesos és esgotador. Va ser llavors quan algú dels dos va dir: i de què parlàvem, fa vint anys? Bona pregunta. Vam aventurar que els temes estrella d'aquell moment eren segurament la globalització, la digitalització, la imminència de l'euro, etc. La política catalana era llavors una veritable bassa d'oli, malgrat que estava clar que Pujol, que havia guanyat les eleccions per enèsima vegada el 1999, no es tornaria a presentar i, en conseqüència, hi havia una petita incertesa a l'horitzó.

Els tentacles de les clavegueres de l’Estat han arribat fins al cos dels Mossos d’Esquadra, o com a mínim d’això presumien els responsables de l’anomenada operació Catalunya. Alguns documents vinculats a aquesta trama per tombar l’independentisme polític, fins i tot un escrit d’un dels agents més destacats que en va formar part, parlen de confidents entre sindicalistes de la policia catalana. Dues d’aquestes proves, a més, s’han incorporat per primera vegada al sumari d’una investigació judicial: la del cas Pujol.