Inevitablement, viurem un Onze de Setembre diferent. La crisi sanitària que estem patint també afecta un dret fonamental com és el de reunió i manifestació, que una bona part de la ciutadania ha viscut amb intensitat els darrers anys, aconseguint mobilitzacions espectaculars en un país de set milions i mig de persones. De tota manera, sense la pandèmia no hauria estat un any fàcil per engrescar la gent a manifestar-se. Per més que dolgui admetre-ho, en el món independentista es viuen uns temps de desconcert i desorientació perquè des de l’octubre de 2017 no s’ha aconseguit fixar un horitzó creïble sobre la manera com cal avançar, en bona mesura pel fet de no haver fet un diagnòstic coincident de les fortaleses i les febleses d’aquest moviment polític.

Pablo Llarena segueix sense dictar cap ordre de detenció internacional contra Marta Rovira. I la Fiscalia del Suprem ha deixat l’afer pendent al sol·licitar les euroordres per a Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí.

Aquest dissabte a Vic és festa grossa. La teva ciutat viurà el Mercat del Ram. També avui la teva filla Agnès fa set anys. No sé si podreu bufar les espelmes juntes ni quants aniversaris més haureu de celebrar a l’exili. Només sé que aquesta nit no has hagut de dormir a la presó, com altres companys teus sí que han fet.