<![CDATA[Ara Andorra - Elisenda Paluzie]]> 10 <![CDATA[Carta a Elisenda Paluzie: 'Aquest any no toca']]>

Benvolguda presidenta de l'ANC, són dies difícils per a moltes persones i entitats perquè han de decidir si mantenen o suspenen els actes que tenien planificats. No sé si l'ajudaran a repensar-s'ho, però li faig arribar set arguments -més polítics que sanitaris- per no sortir al carrer aquest Onze de Setembre.

]]> <![CDATA[L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Puigdemont apareix i Aragonès parla de confrontació"]]> La capacitat de Carles Puigdemont d’engrescar els seus i amoïnar els adversaris ha quedat àmpliament demostrada des que dijous passat va anunciar que tenia intenció de presentar Junts per Catalunya a les pròximes eleccions, amb independència del que acabés fent el PDECat. Des de dijous, tots els analistes polítics parlen de Puigdemont i, ahir, el contrincant republicà Pere Aragonès va haver de sortir a dir que les urnes no li fan por. El president a l’exili manté una capacitat fora del normal per ocupar el centre de l’escenari.

]]> <![CDATA[Elisenda Paluzie: “Ara el gran risc és que l’independentisme es quedi a casa a les pròximes eleccions”]]> Reelegida fa dues setmanes, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, confia revertir la frustració de les bases independentistes i reactivar la via unilateral si se supera el 50% del vot a les eleccions.

]]> <![CDATA[L’anàlisi d’Antoni Bassas: ’Paluzie i els incidents, Calvo i les amenaces’]]> Elisenda Paluzie va dir ahir a TV3 que els disturbis d’aquests dies “fan visible el conflicte” i que “són aquests incidents els que aconsegueixen que sortim a la premsa internacional d’una manera continuada”. Aquestes declaracions són un error polític de la presidenta de l’ANC, perquè ha donat un pretext per a vincular l’independentisme amb la violència. Ja s’ho sentirà a dir, això.

]]> <![CDATA[La unitat a garrotades (estratègiques)]]> Aquesta vegada han estat Joan Tardà i Elisenda Paluzie els que han tingut un gens amistós intercanvi de parers en forma de declaracions als mitjans, però aquesta situació (la de líders independentistes que es diuen de tot públicament) ja s'ha convertit en rutinària. Les declaracions més o menys enfurismades acostumen a anar seguides d'apel·lacions a la unitat estratègica de l'independentisme –o a estar-hi combinades–, a càrrec dels mateixos que s'esbatussen o d'algú que indefectiblement surt en favor de l'un (i, per tant, en contra de l'altre). La unitat s'ha convertit així, a força de grapejar-la, en un altre argument de divisió. Es tracta d'un d'aquests bucles tragicòmics als quals tenen tanta tirada els pròcers de la República, que com tothom sap ja tenim a tocar. Aquest bucles serveixen perquè els lectors d'articles com aquest s'esbatussin també entre ells acusant-se mútuament, o acusant l'autor de l'article, de formar part de l'altre bàndol, que també indefectiblement és el dels traïdors o el dels que posen bastons a les rodes.

]]> <![CDATA[Carta oberta a l'independentisme de base]]> Vivim un moment de desconcert a les bases de l’independentisme que fa difícil trobar el camí a seguir i evitar que la frustració i la desunió s’apoderin d’aquells que vam sortir l'1 d’octubre del 2017 a votar sobre la independència i a defensar tots els vots, tots, tant els del sí com els del no.

]]>