10 La vicepresidenta del govern ha piulat, des de la capital francesa: "Hoy recordamos la liberación de París por un conjunto de antifascistas españoles, 'La Nueve'. Perdieron su vida por defender el orden constitucional. Todos los demócratas debemos defender las leyes y su cumplimiento".

]]> La vicepresidenta espanyola Carmen Calvo va pronunciar dilluns una de les frases del govern per a la història de la gestió de la pandèmia. Del nivell de “Portugal tiene la ventaja que está más al oeste”, de la vicepresidenta Ribera. Es tractava d'espolsar-se les culpes de sobre i dir que estem de pega, però dir-ho amb cara d’haver descobert un fet insòlit que podria explicar per què a Madrid la pandèmia ha sigut terrible. I és que resulta que la capital està en la mateixa línia que Nova York i Pequín, passant per Teheran. Calvo: "No m'havia adonat que Nova York, Madrid, Teheran i Pequín estan gairebé en línia recta. No exactament, però gairebé en línia, en horitzontal. I són tres grans ciutats on hi ha hagut un problemón del demonio".

]]> Dissabte vaig passar un moment pel FAQs de TV3, just quan entrevistaven Xavier Melero, un dels advocats de la defensa en el judici del Procés. Melero deia que li sabia greu que s’utilitzés l’expressió justícia espanyola, en què l’adjectiu espanyola serviria per desacreditar el substantiu justícia. Crec que l’advocat sap, perquè ho ha patit en la persona del seu client Quim Forn, que, pel que fa a l’independentisme català, justícia espanyola no és sinònim de justícia europea sinó d’escarment.

]]> Carmen Calvo, ara, demana als independentistes, en especial a Esquerra, "responsabilitat" i "maduresa" i vetllar pels “interessos d’Espanya”. Quins són els interessos d’Espanya? Tenir gent tancada a la presó per una sedició falsa, com es demostra gràcies als que van marxar a l’estranger, no és vetllar pels interessos d’Espanya. Ja ha passat prou temps. Potser que comencin a admetre que s'ha condemnat nou innocents per “violència” gràcies a les mentides de l’Enric Millo i a les fantasies d’aquella secretària judicial fan de Ciutadans, no?

]]> Com si no hagués estat prou lamentable el numeret de l’exhumació de Franco de la setmana passada, aquesta setmana començava amb una nova aportació de la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, que es referia al fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, com a “víctima de la Guerra Civil”. No se li pot retreure incoherència. Si consideren colpistes i terroristes els presos i les preses polítiques, el més lògic és que tinguin la Falange catalogada com una ONG. I així tot i en augment.

]]> Sembla que l'estil destraler que té Josep Borrell de fer diplomàcia no tan sols està ben vist dins l'executiu que presideix Pedro Sánchez, sinó que ha fet escola. La vicepresidenta Carmen Calvo (que durant els deus mesos de la legislatura anterior va oferir un perfil una mica més moderat, però que d'ençà de la investidura fallida de Pedro Sánchez fa amb molta convicció el paper de poli dolent) ha avisat que Espanya “prendrà decisions” contra Bèlgica en cas que la justícia d'aquell país es negui a entregar Carles Puigdemont a la justícia espanyola. Una decisió que, si es produeix, i segons adverteix també Calvo, Espanya “no respectarà”, perquè equivaldria a “no reconèixer la plenitud de la democràcia espanyola”. D'aquí plora la criatura, sens dubte. I també del fet de trobar-nos –com sempre– en període electoral, un temps en què els polítics de tot arreu diuen bestieses, però en què a Espanya s'assoleixen les més altes cotes de frenesí verborreic.

]]> Elisenda Paluzie va dir ahir a TV3 que els disturbis d’aquests dies “fan visible el conflicte” i que “són aquests incidents els que aconsegueixen que sortim a la premsa internacional d’una manera continuada”. Aquestes declaracions són un error polític de la presidenta de l’ANC, perquè ha donat un pretext per a vincular l’independentisme amb la violència. Ja s’ho sentirà a dir, això.

]]> Avui té lloc l’obertura de l’any judicial, un acte que era protocol·lari, en presència del rei, fins que el Procés de Catalunya va convertir el poder judicial en el braç executor visible de la repressió de l’Estat. Ara s’ha convertit en un acte polític de primera magnitud, on hem arribat a sentir afirmacions com la del president del CGPJ, Carlos Lesmes, en què va dir que la “base última de l’estat de dret és la unitat d’Espanya”. I per això, avui, aquest acte torna a estar marcat per Catalunya, en concret per la sentència del Suprem que se sabrà d’aquí un mes, cinc setmanes com a màxim.

]]> Vostè diu, senyora Carmen Calvo, que l’Open Arms no té “permís per rescatar” immigrants. El permís per rescatar l’atorguen els governs com el seu. La diferència entre governs com el seu, que es diu d’esquerres, i governs de dretes, quina és, excepte les paraules? El seu govern no “dona permís per” rescatar. D’altres “ho prohibeixen”. El resultat no canvia. Només la dosi de cinisme.

]]> Del tot esmaperduda, llegeixo la conversa de la negociació entre el PSOE i UP per formar govern al Regne d’Espanya, del qual som súbdites les meves cinquanta millors amigues i jo per la gràcia de... (ompliu vosaltres el text predictiu). La cosa comença amb un “Pablo, som aquí, on sou?”, que es veu que va pronunciar (per telèfon) Carmen Calvo en un hotel de San Sebastián de los Reyes, perquè al vespre anava a un programa de La Sexta (en aquella localitat) i així ja s’ho combinava. És com si hagués quedat amb ell al Novotel de Sant Joan Despí, perquè anava al 'Tot es mou' de TV3. Havien quedat, segons el diari, a les sis. I diu que en Pablo (l’Echenique) li va contestar que era a casa seva, perquè: “Ja t’he dit que si no ens doneu garanties que no hi haurà vetos i que Irene Montero tindrà una vicepresidència no podem començar la negociació”. I llavors ella li va dir que d’acord, i ell, doncs, que ja venia. Però, i segons seguim llegint, va haver de buscar un company que el porta en un cotxe adaptat, i no va arribar fins a dos quarts de vuit, quan ella ja era a punt de marxar.

]]> La Moncloa ha demanat formalment una reunió entre els presidents Sánchez i Torra el 21 de desembre amb motiu de la celebració del consell de ministres. En una carta, Calvo li ha dit a Aragonès: "Seria convenient que tots dos poguessin mantenir una trobada en la qual reprendre el camí del diàleg constructiu que ha de fonamentar la relació entre els nostres governs".

]]> Avui el món fa més mala cara, perquè una candidat racista, masclista, homòfob i que fa apologia de la tortura i de la dictadura ha guanyat les eleccions al Brasil.

]]> Potser Carmen Calvo ha trobat, sense voler, el desllorigador del problema català. La vicepresidenta del govern espanyol ha dit que el dret a l’autodeterminació no existeix en cap democràcia al món, i tampoc a Espanya. Fantàstic. Si ella ho diu, m’ho crec. Doncs resulta que el Canadà és una democràcia del món, per a qui no deu existir el dret a l’autodeterminació. I va pactar un referèndum sobre la independència del Quebec. La Gran Bretanya és una altra democràcia, per a la qual tampoc no deu existir aquest dret. I va pactar un referèndum sobre la independència d’Escòcia. França és una altra democràcia del món, sense dret a l’autodeterminació. I al novembre hi haurà un referèndum pactat sobre la independència de Nova Caledònia. Si Calvo hagués dit que aquestes democràcies són diferents d'Espanya perquè elles accepten el dret a l’autodeterminació i Espanya no, s’hauria entès que Espanya actués de manera diferent (tot i que immediatament la pregunta seria per què Espanya no accepta allò que accepten les democràcies). Però si Espanya és, com diu Calvo, una democràcia igual que el Canadà, la Gran Bretanya o França, totes sense dret a l’autodeterminació, no té cap raó per no actuar exactament com elles. I pactar el referèndum. Gràcies, Calvo.

]]>