Ni música, ni cridòria, ni aglomeracions. Res semblaria indicar que Gràcia està de festa major si no fos pels guarnits que pengen d'alguns carrers del barri. Diverses tanques limiten a banda i banda el pas per les vies adornades, i tres o quatre persones hi controlen l'accés. Però aquest dissabte a la tarda tenen poca feina: Gràcia està pràcticament buida i els pocs passavolants que baden davant els guarnits no s'hi estan pas gaire. La majoria desembutxaquen el mòbil, disparen la selfie de torn i enfilen carrer amunt sense generar cues.

L’any passat aquesta crònica sobre els carrers engalanats de Gràcia no va aparèixer publicada. La vaig escriure el dijous 17 d’agost al migdia, poca estona abans d’allò que va capgirar-ho tot. Recordo la Revolució Russa, La Història Interminable, King Kong i Els Caçafantasmes. Una edició molt cinematogràfica. La festa major de Gràcia va quedar marcada per aquell inici tràgic que va escapçar l’alegria de tothom. Enguany, amb la vista posada en la commemoració del primer any del 17-A, el barri vol donar la talla, fer reverberar la seva mítica festa, el sentit lúdic que sempre l’ha tenyit i els sons de reivindicació i de compromís cívic que porta incrustats a l’ADN.