Les històries que la reportera Cristina García Rodero (Puertollano, 1949) explica dels seus propis treballs traspuen compromís, humanitat i empatia. També són entranyables. “El que busco sempre és parlar de la vida, tant del que és bo com del que és dolent”, diu García Rodero amb motiu de Con la boca abierta, l’exposició antològica que presenta a l’espai cultural La Bòbila Vella de Palafrugell dins l’onzena Biennal de Fotografia Xavier Miserachs. “M’estimo la vida i m’agrada veure situacions diverses. M’agrada l’aventura, conèixer llocs o persones –explica–. Crec que és una de les millors coses que té la fotografia: com et porta als països buscant alguna cosa i com acabes fent amics, gent que potser no veuràs mai més però que no oblidaràs mai, sobretot quan t’ajuden o són generosos amb tu i intentes retornar-los aquesta generositat per tots els mitjans”.

La figura de Leopoldo Pomés (1931-2019) és tan potent i la seva trajectòria tan polièdrica que no es poden separar els vessants de fotògraf, periodista i empresari de la Gauche Divine. Per això pren importància l’exposició que es pot veure al Museu del Suro de Palafrugell (placeta del Museu, s/n) dins l'onzena edició de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs. En un acte de generositat amb el públic, la sòcia de Pomés i mare dels seus fills, Karin Leiz, i la seva filla, Juliet Pomés Leiz, revelen el Pomés fotògraf en estat pur amb prop d’un centenar de fotografies del seu arxius, algunes de les quals són inèdites. Es tracta de materials íntims als quals els espectadors no acostumen a tenir accés, com dues proves d’un dels seus primers retrats, d'una dona que havia sigut molt important per a ell.