La decisió de revocar el tercer grau a les persones empresonades pel Procés ha estat argumentada, en part, per la seva manca de “rehabilitació” o “reeducació”, quan ningú sap exactament quina hauria de ser la manera de procedir amb persones condemnades per sedició, un delicte amb connotacions polítiques i sense precedents semblants. ¿S’han de penedir en públic? ¿Han de rectificar el que han dit? ¿Seria suficient afirmar que renuncien a les vies unilaterals? ¿Hi ha exemples de com fer una cosa d’aquest tipus? Sembla que no, pel que fa a la darrera pregunta, almenys a Espanya. Vist això, vull explicar una experiència personal, en un context totalment diferent, per si pot inspirar els jutges i fiscals.