Aquests dies de confinament, tothom ha compartit l’experiència de transformar casa seva per adaptar-la a les noves necessitats d’haver-hi de treballar, jugar i fins i tot fer-hi esport. En sortirem amb un millor coneixement de quins són els seus punts forts i quines les mancances, i segur que ens haurem convertit en ciutadans més conscients i més exigents. Avui hem volgut analitzar en un dossier com serà aquesta arquitectura post covid-19, tant pel que fa a les cases com a les oficines, els hospitals o el mateix carrer.

Més enllà de com el coronavirus va colonitzant espais de la graella, el sector televisiu comença a consignar les primeres afectacions. La CBS, per exemple, ha cancel·lat el rodatge de la temporada 33 de The amazing race, un reality consistent en viatjar per tot el planeta. També s’ha interromput l’especial de The only way is Essex, un reality britànic que s’estava filmant a Tenerife, on hi va haver alguns casos. La sèrie Sky Rojo també s’estava rodant a l’illa canària i Netflix ha decidit posposar la filmació del que és el nou projecte dels creadors de La casa de papel. De moment, Álex Pina i Esther Martínez-Lobato ja han gravat a Madrid, però encara no hi ha plans per recuperar el pla de rodatge original.

Vaig conèixer Mattia Binotto -el team principal de Ferrari- l’abril del 2010 al partit entre el Barça i l’Inter a la tornada de semifinals de la Champions al Camp Nou. Hi havia anat acompanyant un seguidor interista molt especial: Luca Colajanni, l’històric cap de premsa de Ferrari, fill d’un dirigent del partit comunista italià i que tenia un enorme poder dins de la Scuderia fins que va tenir una enganxada amb Alonso que li va costar el càrrec. Jo coneixia Binotto de vista, de veure’l pels circuits de la F1. Amb una imatge que em recordava extraordinàriament la del cantant Franco Battiato, sabia que era un enginyer que treballava al departament de motors de la marca italiana a les ordres de Luca Marmorini, el responsable d’aquella divisió. Colajanni ja m’havia dit en el seu moment que Binotto arribaria molt amunt. Amb el temps el vaig anar tractant i em va demostrar un tarannà seriós i ponderat, amb un caràcter que contrastava molt amb el del seu antecessor en el càrrec actual, Maurizio Arrivabene, conegut per ser força prepotent i fatxenda.