No sabrem si tenia nom o si vivia dins d'un grup gran o més aviat reduït. La seva edat tampoc està clara i, ara per ara, tampoc és possible afirmar taxativament a quina espècie humana pertanyia. Però paleoantropòlegs danesos, francesos i nord-americans han trobat el seu queixal en una cova de roques calcàries a la serralada Annamita, en el seu pas per Laos, i, per la forma i les proteïnes que encara conservava i es podien analitzar, s'aventuren a proposar les primeres respostes a aquestes incògnites. Segons publiquen aquest dimarts en un article a Nature Communications, es tractaria d'un exemplar d'homínid que va morir durant la infantesa, quan tenia entre 3 i 8 anys, que va habitar les muntanyes del sud-est asiàtic durant el Plistocè mitjà, fa entre 164.000 i 131.000 anys, i que probablement pertanyia a l'extint i misteriós grup dels denissovans.

Troballa científica que podria ser important per conèixer millor les pèrdues de memòria associades a l'edat. A mesura que el cervell envelleix, el deteriorament cognitiu augmenta i amb això creix, també, el risc de patir demència i malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer. Un equip científic suggereix que l'element que aporta les proteïnes necessàries al cervell perquè no es deteriori, el líquid cefalorraquidi, canvia a mesura que es fan anys. En concret, han identificat que la pèrdua del nivell d'una proteïna concreta, anomenada FGF17, a l’hipocamp –la porció cerebral que s'encarrega de la memòria i l’aprenentatge– estaria al darrere del dany i que augmentar-la podria revertir-lo. Els investigadors ho han constatat amb ratolins: han injectat líquid cefalorraquidi de ratolins joves (de 10 setmanes) en animals vells (de 18 mesos) i han observat que aquest podria ajudar a recuperar part de les funcions cerebrals perdudes que s'associen a la memòria.

Després que el 3 de març l’Organització Mundial de la Salut (OMS) xifrés en el 3,4% la taxa de letalitat del SARS-CoV-2, un estudi publicat aquest dijous a la revista Nature fixa aquest paràmetre en l’1,4% de tots els infectats que presenten símptomes.

La revista 'Nature' publica avui un d’aquells articles sobre el clima i el planeta Terra que, sense revelar res que la comunitat científica no hagués intuït o fins i tot sostingut, aporta prou informació per fer més irrebatibles les alertes. A partir de dades acumulades durant més de 200 anys, Kate Marvel, investigadora de l'Institut Goddard d'Estudis Espacials, de la NASA, i directora de l’informe, conclou que els processos d’industrialització i la utilització indiscriminada de combustibles fòssils han portat a períodes de sequera més llargs i persistents. I fa dos apunts clau: a nivell global la tendència s’ha de mantenir en el temps, i a nivell local la conca mediterrània és la zona del planeta que presenta un risc més important.