<![CDATA[Ara Andorra - Mediapro]]> 10 <![CDATA[Mediapro i el futbol femení]]> Dimecres passat, a la secció d’esports, hi havia un article de Laura Ràfols que es referia a Mediapro amb unes afirmacions que semblen desconèixer la realitat dels problemes, audiovisuals i altres, del futbol femení.

]]> <![CDATA[Mediapro acusa el VAR d’enviar tard les imatges dels fores de joc]]>

El VAR segueix provocant polèmiques a la Lliga. Aquest dilluns, l’empresa Mediapro, responsable del senyal televisiu dels partits, va denunciar que va trigar més de 40 minuts a rebre les imatges del gol que va donar la victòria al València contra l’Athletic (0-1). Mediapro va respondre així a les crítiques de la Federació Espanyola (RFEF), que va considerar “inapropiada” la realització, ja que Mediapro va mostrar unes imatges pròpies del possible fora de joc sense esperar les imatges oficials del VAR. La RFEF va arribar a afirmar que aquest pràctica creava “alarma social”, però la productora va explicar en la seva resposta que va optar per “oferir el màxim de repeticions de la jugada des de diferents angles” després d’intentar sense èxit “contactar amb la sala VOR per disposar de les imatges del VAR”. Segons l’empresa amb seu a Barcelona, “aquestes repeticions no es van retolar amb el símbol del VAR ni els comentaristes les van identificar com a tals, i en cap moment es va produir cap manipulació d’imatges”.

]]> <![CDATA[TV3 haurà de pagar 200.000 € per la cancel·lació de ‘Tarda oberta’]]>

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha perdut el judici que l’enfrontava a Mediapro, segons ha pogut saber en exclusiva l’ARA. La productora l’havia denunciat per com s’havia cancel·lat unilateralment el programa 'Tarda oberta', presentat per Vador Lladó i Ruth Jiménez. El jutjat mercantil número 2 de Barcelona ha estimat parcialment la demanda i condemna la radiotelevisió pública a pagar 200.045,41 euros d’indemnització, dels 265.791,40 que es reclamaven. El magistrat l’ha deslliurat, tanmateix, d’haver d’assumir les costes del judici.

]]> <![CDATA[30/6: És monstruós]]> Ens acostumem tant a tot, que fins la situació més excepcional, si dura, ens pot acabar semblant normal. Per tant, hi ha coses que cal anar-les recordant periòdicament. És monstruós i indecent que els presidents de l’ANC i Òmnium i mig Govern siguin a la presó, mig Govern més a l’exili i centenars de ciutadans imputats pels fets de setembre i octubre. És monstruós i indecent, i indigna encara més després d’haver vist per TV3 el documental inequívoc de Mediapro, que això se sustenti sobre un relat ple de mentides, que converteix l’exercici de la democràcia i la voluntat de pacificació en un delicte de rebel·lió. És monstruós i indecent que algú, des de la diplomàcia espanyola per exemple, presenti aquesta situació com a normal: són a la presó perquè són vulgars delinqüents. Per tant, és cínic i insultant que se’ns demani fer les coses com si res no hagués passat, com si tot fos normal i correcte. No podem fer com si tot fos normal. Però tampoc no podem deixar de fer, perquè tot és anormal. Sense oblidar mai tot allò que és monstruós i indecent, hem de fer tot el que puguem, on puguem, aprofitant totes les escletxes i jugant estratègicament les pròpies cartes. Ni fingir una normalitat falsa ni paralitzar-se perquè es faci més evident la anormalitat.

]]> <![CDATA[L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Caça de bruixes: en joc, la llibertat d’expressió']]> Ahir, empreses públiques i departaments de la Generalitat van rebre un requeriment del secretari d’Estat d’Hisenda. Aquest requeriment del govern espanyol estava adreçat a la Interventora General de la Generalitat. El requeriment demana que la Generalitat informi de “la totalitat dels pagaments efectuats per part de la Generalitat o de qualsevol entitat del sector públic autonòmic de la Generalitat, des del 2015 i fins a l’actualitat, per qualsevol concepte”, a una sèrie de gent: Oriol Soler, que va ser fundador de l’ARA, Mediapro, a l’empresa editora d’aquest diari que vostès estan veient, l’ARA, a Agrolimen (que com a tal no té res a veure amb l’ARA), Ferran Rodés (que és president de l’empresa editora, encara que en el requeriment no ho diu), Sàpiens publicacions, Eduard Voltes, Ara llibres, i així, d’una tirada, a “Antoni Bassas del diario ARA, Toni Soler del diario ARA, Albert Om, del diario ARA, Xavier Bosch, del diario ARA”.

]]> <![CDATA[Les ‘xarxes grises’ catalanes]]>

Quan el lector pensa en operadores de telecomunicacions, probablement li vénen al cap marques com Movistar, Vodafone, Orange i Jazztel, que li porten a casa i li facturen cada mes el telèfon i la connexió d’internet a casa o al mòbil. Però el panorama és molt més ampli del que sembla: al registre d’operadores que manté la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència hi ha inscrites 4.330 empreses, de les quals 517 tenen la seu social a Catalunya. La gran majoria no disposen d’infraestructures pròpies de xarxa: lloguen les d’altres empreses per al seu ús intern o per revendre als seus clients combinant-les amb altres serveis, com fan per exemple les marques de mòbil virtual. Fins i tot les grans companyies citades recorren en alguns casos a les xarxes dels seus rivals comercials per disposar de cobertura en punts on no arriben amb la seva. Però pel nostre país circulen milers de quilòmetres de fibra òptica i radioenllaços que els consumidors no poden contractar directament. Són les anomenades xarxes grises, propietat d’empreses d’àmbit estatal com Correos i Adif. Però també n’hi ha de companyies amb seu a Catalunya. Vegem-ne tres casos.

]]>