10 “No ens obrirem en canal davant dels mitjans que desitgen agafar-nos les vísceres”. Qui s'expressava amb aquesta eloqüència era el dirigent i parlamentari de Ciutadans Carlos Carrizosa, aquest cap de setmana durant l'anguniós i àrid consell general del partit. Elegien una junta gestora per comandar la formació fins al març, quan s'escollirà la nova executiva. Al consell general el sector crític, encapçalat per uns tals Igea i Prendes, s'hi va fer sentir amb lamentacions ben agres sobre el rumb del partit, i Carrizosa no va deixar passar l'oportunitat de demostrar que no tan sols és groller i maleducat al Parlament, sinó que sap ser-ho a tot arreu. Per la seva banda, la líder (de moment, si més no) Inés Arrimadas va acabar repetint als mitjans que Ciutadans és un partit democràtic, precisament perquè els crítics esmentats posaven en qüestió la qualitat de la democràcia interna. Ja sabem prou que quan una organització (sigui un partit polític, sigui un estat, posem per cas) ha de recalcar que és democràtica vol dir que alguna cosa al seu interior funciona malament o molt malament. Per altra banda, no deixa de ser xocant com un partit que ha fet bandera de la “nova política” incorre en comportaments tan vells com el de l'apunyalament a plena llum del dia entre els seus mateixos membres quan les coses van mal dades.

]]>