“Les cuidadores no professionals són una eina fonamental perquè la persona que vol estar a casa pugui fer-ho mantenint la seva qualitat de vida. Són una figura important dins de la societat que no és prou valorada”, reivindica la metge de família Iris Alarcón. I parla en femení perquè la gran majoria són dones que fan una tasca invisible. Cuidar enforteix els vincles amb la persona atesa i pot ser una tasca satisfactòria, però és complexa i té conseqüències sobre la salut física i emocional de la persona cuidadora.

La Yolanda Aranda es va quedar sense feina quan passava dels 40 anys. Des de Càritas -a on va dirigir-se per demanar orientació i ajuda- li van proposar explorar el sector de les cures professional. “Va ser com descobrir tot un món nou i preciós”, diu mentre recorda la primera experiència laboral a la Fundació d’Atenció a la Dependència (FAD) de Sant Joan de Déu. Avui, ella és una de les coordinadores de l’equip de cuidadores de la FAD, que formen més de 150 persones.

Hi ha professions glamuroses i professions menystingudes. Malgrat que queda molt camí per recórrer, el món de les mestres i els mestres ha anat guanyant consideració social. Amb els cuiners (i les cuineres) potser ens hem passat de frenada: ara són autèntiques estrelles totterreny. Els esportistes són directament ídols i se'ls perdona gairebé tot. El sector mèdic o el dels bombers (amb molt poques dones, per cert) sempre han gaudit del favor, merescut, de la gent. Els polítics reben molta atenció, però poca consideració: provoquen una mena de vincle d'amor-odi. I així podríem anar repassant professions. La llista es podria allargar, però segur que a ben pocs se'ls acudiria preguntar-se sobre els cuidadors, sobre els que tenen cura de les persones en risc, siguin infants o adults, persones sense llar, en situacions de dependència o amb problemes de salut mental. Persones, en definitiva, altament vulnerables.