<![CDATA[Ara Andorra - Viena]]> 10 <![CDATA[El model vienès d’habitatge, l’exemple a importar?]]> ¿És Viena l’exemple a importar per donar solució als problemes d’habitatge de Barcelona? El model vienès és un referent arreu del món però malauradament és impossible capgirar del tot una situació que és fruit de les evolucions històriques diametralment oposades que han tingut totes dues ciutats durant el segle XX. Les seves dimensions són força semblants: Barcelona té 1,6 milions d’habitants i uns 700.000 habitatges principals, i Viena, 1,9 milions d’habitants i uns 900.000 habitatges. Ara bé, els seus sistemes residencials han estat concebuts de forma completament diferent. A Viena, un 80% de les llars viuen de lloguer mentre que a Barcelona ho fa només el 34%. I el que és més important, a la capital austríaca l’habitatge de lloguer a preu assequible representa més del 60% del parc (210.000 habitatges socials municipals, 190.000 d’entitats sense ànim de lucre i 150.000 privats a preu regulat), mentre que a Barcelona tot just arriba al 4%. Aquestes són les xifres que marquen la diferència. És cert que a Barcelona molta població va poder accedir al llarg del segle XX a un habitatge protegit de compra o de lloguer, però pràcticament tots aquests habitatges es regeixen avui per preus de mercat.

]]> <![CDATA[Ballar al caire de l’abisme]]> Des de finals del segle XIX i fins a la Primera Guerra Mundial, la ciutat de Viena va ser el centre d’una autèntica revolució pel que fa a les arts. Arquitectura, pintura, arts decoratives, joieria, música, van experimentar uns canvis extraordinaris que van influir en les arts de tot Europa. Grans arquitectes, com ara Otto Wagner, Joseph Hoffmann, Adolf Loos; pintors com Gustav Klimt, Kolo Moser, Richard Gerstl, Oscar Kokoschka, Egon Schiele; dissenyadors com Wagner, Hoffmann, Moser; músics com Mahler, Schönberg, Webern, són alguns noms que han passat a la història. La Viena barroca dels palaus i els jardins, la Viena burgesa dels cafès, es va veure sotraguejada per aquests artistes que, abans de l’ensorrada de l’imperi i la fi de tot un món, van posar les bases d’una nova concepció de les arts i el pensament. Sigmund Freud és al fons de la revolució en la concepció de l’home d’aquests anys, amb la seva visió dels somnis, el sexe i la culpa. Poetes com Hofmannsthal o Trakl, dramaturgs com Schnitzler, etc., van posar lletra a aquest batec divers i riquíssim.

]]> <![CDATA[Passeig de maig]]> Fa un dia plujós, avui que hem decidit anar a visitar el Cementiri Central de Viena. Però de moment no plou. El mes de maig s’està acabant i els tells immensos del cementiri estan a punt de fer esclatar la seva florida adormidora. Hi ha saüquers florits, això sí, i xeringuilles plenes d’aquelles papallones blanques de les seves flors. Perfums subtils, de carn de raïm el saüquer, de pell de llimona la xeringuilla. El cementiri és immens. Grans avingudes arbrades i, al mig, l’església dedicada a sant Carles Borromeu. És una construcció de planta central amb cúpula que recorda la que Otto Wagner va projectar per a l’hospital psiquiàtric, dedicada a sant Leopold, una obra mestra absoluta. La del cementiri va ser construïda per un deixeble d’Otto Wagner, Max Hegele, el 1908.

]]> <![CDATA[Abatut un home després que intentés atacar l'ambaixada de l'Iran a Viena]]>

Un home ha estat abatut la nit d'aquest diumenge després que intentés atacar amb un ganivet un soldat austríac davant l'ambaixada de l'Iran a Viena. Segons informacions de la premsa local, l'assaltant, un jove de 26 anys de nacionalitat austríaca i d'origen egipci, va morir en el mateix lloc dels fets després de rebre diversos trets del soldat. El militar, de 23 anys i que va ser atacat per sorpresa per l'agressor, va ser traslladat a un hospital proper després de rebre "diverses ganivetades", segons ha dit el portaveu de la policia, que ha recordat que, si l'oficial no hagués portat una armilla especial contra armes blanques, "hauria mort segur. Cent per cent".

]]> <![CDATA[44 països reclamen la prohibició de les armes nuclears]]>

44 països han reclamat l'eliminació de les armes nuclears al món a la tercera conferència diplomàtica sobre l'Impacte Humanitari de les Armes Nuclears, celebrada dilluns i dimarts a Viena (Àustria). Al final de la trobada, Àustria s'ha compromès a "cooperar amb totes les parts implicades per assolir aquest objectiu" mitjançant el Compromís d'Àustria.

]]> <![CDATA[Recta final per l'acord nuclear amb l'Iran]]> Els ministres d'Afers Exteriors dels Estats Units i l'Iran tornaran a reunir-se avui a Viena, per cinquena vegada en quatre dies, per intentar acostar postures i tancar abans de demà un acord que garanteixi que l'Iran no pot desenvolupar armes atòmiques a curt termini.

]]> <![CDATA[ElBaradei fuig a Viena després d'haver dimitit com a vicepresident del govern interí egipci]]> El premi Nobel de la pau egipci Mohamed ElBaradei ha fugit aquest diumenge cap a Viena, quatre dies després que presentés la seva dimissió com a vicepresident egipci pels últims disturbis, segons ha informat l'agència estatal de notícies Mena.

]]>