<![CDATA[Ara Andorra - ascensor social]]> 10 <![CDATA[L'ascensor entre Príncep Benlloch i Ciutat de Valls, a l'abril]]>

El comú d'Andorra la Vella ha aprovat aquest dijous, amb els vots favorables de majoria i oposició un suplement de crèdit de 342.000 euros per a la construcció de l'ascensor que ha d'unir l'avinguda Príncep Benlloch amb Ciutat de Valls. Cal recordar que l'elevador se situa tot just al costat de l'edifici de pisos socials. La cònsol major, Conxita Marsol, ha posat en relleu que aquesta connexió entre els dos carrers pot estar enllestida al mes d'abril i ha anunciat que de manera paral·lela un particular farà un projecte d'edificació que inclourà un ascensor entre el carrer Prada Motxilla i l'avinguda Santa Coloma. D'altra banda, en la sessió de consell de comú d'Andorra la Vella celebrada aquest dijous s'ha constatat que la llista d'espera per a un dels habitatges per a gent gran de l'hostal Calones arriba a les quinze persones. Marsol atribueix aquest increment (a finals de setembre eren sis) al fet que hi ha pisos lliures, que de fet ara com ara s'estan reformant. Des de l'oposició s'ha demanat "celeritat" en aquesta reforma.

]]> <![CDATA[L’educació, un ascensor... de pujada?]]> Dins del cicle ARA Pensem, organitzat per aquest mateix diari amb l’objectiu de reflexionar sobre els problemes a vèncer a Catalunya en els terrenys econòmic, social, educatiu, mediambiental i cultural, vaig poder participar fa uns dies al debat L'educació, la clau per arreglar l'ascensor social. Una jornada que va aplegar no només aquells que observem l’educació i els seus resultats des del que ens diuen les dades o l’evidència internacional, sinó també pares, educadors i tots els que s’enfronten dia a dia als reptes que representa l’educació al nostre país.

]]> <![CDATA[El fracàs de Catalunya]]> El Procés, encara que hagi quedat a mitges, és un èxit. És un gran assoliment comunitari. En un món on la reacció a la globalització agafa a tot arreu l’aspecte del tancament nacionalista i xenòfob, des del Brexit fins a Trump i Putin, passant per Orbán i Salvini, el fet que Catalunya protagonitzi un moviment democràtic i pacífic, d’un nacionalisme obert a la pluralitat i la diferència, té mèrit. És veritat que, com a reacció, també ha despertat en una part de la societat catalana sentiments d’intolerància, però per sort aquestes actituds són minoritàries, tant dins l’independentisme -on sempre han estat foragitades del discurs central- com en el costat unionista -on per desgràcia són més visibles, troncals i impunes, alimentades per una xenofòbia anticatalana que a Espanya campa perillosament. Ja només hi faltava Casado.

]]> <![CDATA[Adeu a l’ascensor social]]> El terme ascensor social designa col·loquialment un fet, la mobilitat social, molt important en una societat, perquè ens dona una bona mesura de dues coses fonamentals: d’una banda, ens diu si hi ha o no progrés econòmic i, de l’altra, ens parla de la qualitat de la democràcia. I, a més, ens dona una certa mesura del grau de cohesió que pot aconseguir una societat.

]]> <![CDATA[L'atur i l'abandonament escolar espatllen l'ascensor social a Espanya]]>

A Espanya, l'ascensor social no funciona bé. I el problema, segons l'OCDE, ve de l'atur i l'educació, culpables de perpetuar les desigualtats. El sistema educatiu no serveix prou com a factor d'igualació d'oportunitats i, per tant, de millora per als més desafavorits. I no tant perquè tingui una baixa qualitat com perquè no reté els alumnes que precisament procedeixen d'entorns socials i familiars complicats: la taxa d'abandonament escolar segueix sent massa elevada. Tot i la clara millora dels últims anys (el 2008 estava per sobre del 30%), les últimes dades referides al 2017 la situen en el 18,2%. A Catalunya en el 17%. Cal millorar molt, encara.

]]>