10 En tots els països del món, siguin o no estats, la festa nacional expressa el consens sobre l’existència i la naturalesa de la pròpia nació. No pas el consens sobre una estratègia, sobre un debat polític circumstancial o sobre una acció de govern. Per això aquest consens nacional sol ser molt transversal, però no necessàriament unànime. La festa nacional espanyola, el 12 d’Octubre, expressa un consens sobre la naturalesa de la nació espanyola molt arrelat a l’Espanya castellana, però en el qual no participen amplis sectors a Catalunya i Euskadi. No és la festa que expressa la ciutadania administrativa, sinó una festa articulada entorn d’una idea de nació, que uns comparteixen i altres no. Passa a Espanya i en molts altres llocs. També a Catalunya. La festa nacional de Catalunya expressa el consens dels qui consideren que Catalunya és una nació i per tant un subjecte polític. No és la festa dels qui creuen que és una comunitat autònoma creada del no res per la Constitució del 78. És natural que no hi participin, com és natural que no participin en el 12 d’Octubre els qui no comparteixen el consens sobre la nació espanyola. Però és lògic que hi participin tots els qui creuen que Catalunya és una nació. Per què no hi participa el PSC?

]]> Em sembla fantàstic que hi hagi tot de polítics que no vagin a la manifestació de l’Onze de Setembre. Jo si pogués (permetre-m’ho) faria igual. Anar a una manifestació és molt cansat, perquè reivindicar, en general, ho és. No es pot aparcar bé, el tren va ple com un ou i als bars no s’hi cap... Però si no hi vas, no cal fer rodes de premsa amb les raons, que d’altra banda són molt lògiques. “No m’hi sento representat, perquè és una manifestació plena d’independentistes”. Geni, es commemora una derrota infringida per l’avantpassat de Felip VI. No és el lloc per posar-se a fer castells i entonar eslògans favorables al Corredor Mediterrani, la tasca d’Enric Millo i les indiscutibles qualitats vocals de Marta Sánchez. Podeu dir que, en alguna època (quan érem quatre gats), es reivindicava el “catalanisme”, però el catalanisme és a l’independentisme el que la Fever Tree és a la Schweppes: és la mateixa fórmula adaptada als gustos, menys extrems, del consumidor.

]]> No és un crim, és pitjor. És un error. L’enviament d'antiavalots abans que els avalots tinguin lloc, l’establiment de juntes de seguretat pública, el manteniment de presos polítics i l’aplicació d’un article d’emergència de la Constitució sense cap raó suficient són els quatre ultratges contra Catalunya que, en vigílies de la nostra festa nacional, ha posat en vigor el govern espanyol.

]]>