A Catalunya hi ha 947 municipis. Gairebé una quarta part estaven en risc de despoblament abans del covid, segons un estudi dels geògrafs de la Universitat de Lleida, Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol. L’arribada de la pandèmia ha pogut variar mínimament la situació en algunes zones geogràfiques, però el perill de pèrdua d’habitants segueix sent alt sobretot al Pirineu i PrePirineu lleidatà i després a tota una línia que creua en diagonal el centre de Catalunya, que va des del Solsonès, passant per una part de la Noguera, l’Urgell, les Garrigues, el sud del Segrià, la Conca de Barberà, el Priorat i la Terra Alta. “És una línia interior que concentra municipis petits amb males comunicacions”, resumeix Aldomà. Es tracta, en la major part de nuclis rurals de menys de 500 habitants amb una població molt envellida, una activitat econòmica poc diversificada -preval el sector agrari- i un nivell molt baix de serveis.

"La bona vida s'ha acabat", va dir el vicepresident i ministre de l'Interior italià, Matteo Salvini, celebrant l'aprovació al novembre de la llei de seguretat impulsada pel seu partit, la ultradretana Lliga. La normativa introduïa restriccions per als sol·licitants d'asil, allargava els temps de permanència als centres d'identificació i cancel·lava els permisos de residència per motius humanitaris. Era l'epíleg de la nova política migratòria del nou govern de coalició italià, que havia començat tancant els ports als vaixells de rescat al Mediterrani i havia iniciat un pols polític amb la Unió Europea.