En el país de les enveges i els llepafils, la tongada d’enguany de Creus de Sant Jordi ha tingut la dosi de polèmica habitual. Leo Messi i Núria de Gispert, per motius diferents, s’han emportat gairebé totes les fotografies i les tertúlies de ràdio. Però mentre esperem que Messi rebi la sisena Pilota d’Or amb la Creu a la solapa i que De Gispert aparqui el seu Twitter una temporada, sempre és oportú entretenir-se a mirar la llista de guardonats i veure què fa de bo la gent que no acostuma a sortir als diaris. Cal felicitar-nos que es premiïn sis persones que han fet, de la llengua catalana, un objectiu de vida. Carme Junyent, Gemma Rigau, Montserrat Úbeda, Lluís Juste de Nin, Biel Majoral i Joaquim Rafel han estat distingits, cadascun des del seu àmbit, per preservar i difondre els valors de la llengua i la literatura catalanes. Els que hem tingut la sort de fer alguna presentació a Ona Llibres sabem fins a quin punt la Montserrat Úbeda ha lluitat perquè el seu establiment sigui un refugi de llibertat i un bastió de la nostra cultura. La nostra gramàtica no seria com és sense les aportacions de Gemma Rigau. Tampoc no tindríem un diccionari del català contemporani, ambiciós i complet, sense la feina de Joaquim Rafel. Biel Majoral, conegut com a cantautor, ha explorat en la cultura popular i ha recuperat lletres de cançons mallorquines abans no desapareguessin per sempre. Fins i tot en Juste de Nin, en la vessant d’il·lustrador, va crear la Norma, la lluitadora en favor de la normalització del català. ¿La nostra és una llengua en perill d’extinció? Carme Junyent, especialista en diversitat lingüística a Catalunya i al món, s’ho preguntava fa vint anys a la 'Revista d’Igualada' i ara, dues dècades després, torna a reflexionar sobre el mateix a través d’una anàlisi científica, rigorosa, fonamentada. Tampoc amb la llengua, ni un pas enrere. Més ben dit, ni un mot enrere.

]]>