10 Nosaltres som costumistes. Ella em fa així, així, així amb el dit... Portant-me com un punter làser màgic. No ho veieu, però aleshores jo vaig baixant, baixant... Sec. Obro les cames. Ella ve. Es gira. Se’m posa a les escarranxes. I guaita els llibres del munt. Els tenim afilerats: Davant de casa meva, El Petit Príncep, Bestioles, Els peluixos, El Pinxo i el rock, El petit llibre de la granja... Me’n dona un. L’obrim. Llegim. Mirem. Sentim. Parlem. Cridem si cal. Fem ganyotes i carotes. I ditets que il·luminen personatges, animals de les pàgines que van passant. I tot el que faci falta. I després un altre, i un altre... Però jo, ara, no sé què dir-vos. No sé si faig bé. Ai, no sé si la nena em sortirà granota o psycho killer freelance, o terrorista professional del no-res... Què creieu?

]]> A l’Escola Tàber retiren 'La Caputxeta Vermella' i dos-cents títols més per sexistes. En són, de sexistes. I moltes més coses. A 'La Caputxeta' hi ha maltractament animal: li obren la panxa al llop amb unes tisores, l'hi omplen de pedres i l'hi tornen a cosir (sense que es desperti). Hi ha abandó dels ancians: l’àvia viu sola, sense cuidador, i se li ha de dur el menjar. Hi ha tracte vexatori als menors: la nena no és anomenada pel seu nom, sinó per la peça de roba que duu. La nena confon el llop amb l’àvia, cosa que demostra que li calen ulleres. El llop li dona respostes populistes a les preguntes que li fa. A part, hi ha un episodi obscur. El llop es menja la iaia (sencera, que és impossible) i tot seguit se’n posa la camisa de dormir i la gorra i es fica al llit. Però quan la iaia surt de la panxa del llop, en surt vestida!

]]> Un dia ventós i la nena —jo— estava enamorada. Ell era el professor de literatura, i ara puc dir que tenia una retirada al pare, perquè tenia barba negra i portava unes ulleretes que semblaven d’or. A mi ningú no em feia gaire cas, no era precisament una noia maca. Tenia catorze anys, ferros a les dents —lentilles— i unes cames que semblaven de nadó. M’encantaven els llibres, les faldilles de flors i el professor Sala era tan amable, tan melós i lent i repartia aquelles fotocòpies amb poemes —Garcilaso, Rosselló-Pòrcel, Neruda—, que ens feia llegir, teniu, teniu, al·lots, i que no sabíem entendre, i com s’esforçava ell per fer-nos obrir els ulls. Vaig començar a llegir llibres, poesia, Anna, poesia, això et salvarà, només perquè em semblava que era el que necessitava aquell home: per fi una alumna que li feia una mica de cas. L’anava a veure durant les hores de pati, i li demanava que em recomanés més lectures, i em donava més fotocòpies, un bolígraf, i aquelles mans grises que movia tant en parlar-me, mans fredes de solter que devia sopar de pizzes congelades en un pis de lloguer —sopa de sobre—, amb un gat i potser era com jo i vivia amb una mare insuportable. Llavors les altres noies que em deien que n’estava enamorada i se’n reien de mi, però si és un vell, Anna, però si coixeja —fals—, deien si li falta un queixal perquè al professor Sala —cert— li faltava un queixal, però com somiava jo en besar-lo i posar-hi allà la llengua, en aquell foradet negre, vora la comissura, entre els seus llavis blaus que anaven recitant Lope de Vega, Quevedo i Ausiàs March maleït lo jorn que en donada la vida.

]]>