10 Aquest Nadal passat hem pogut veure als cinemes el retorn de Mary Poppins. Sí, aquella mítica mainadera que, des del 1964 fins avui, ha enlluernat amb la seva màgia i la seva personalitat, ferma i independent, grans i petits. No obstant, la pel·lícula del 2018 és diferent, menys rupturista, menys innovadora i, sobretot, menys feminista. Jo encara recordo amb emoció aquell al·legat de la senyora Banks, la mare dels nens, cridant “Avui les cadenes s’han de trencar” en un divertit número musical que s'acompanyava d’un vestit clàssic, típic de les sufragistes de principis del segle XX, i una banda de tela blava que li travessava el pit i en què es podia llegir “Votes for women”. Mirava de convèncer les seves assistentes de la llar i la mateixa Mary de la necessitat de sortir de l’encotillat règim domèstic al qual estaven sotmeses per poder ser lliures.

]]>