<![CDATA[Ara Andorra - Bandera Roja]]> 10 <![CDATA[Bandera Roja: una mirada d’avui, un moment del passat]]> Fa 50 anys, l’any de 1968. Va tremolar París al maig, però abans i després també els campus de Califòrnia, Alemanya amb l'atemptat i quasi mort de Dutschke, Itàlia amb l’ocupació de les fàbriques, la Revolució Cultural Xinesa i els estudiants del Japó, la Primavera de Praga i l'ocupació soviètica. I a Espanya la dictadura franquista va desenvolupar una onada repressora sobre Comissions Obreres, el Sindicat Democràtic d’Estudiants i els sectors culturals i intel·lectuals. El PSUC va ser la principal organització política víctima de la repressió. I van proliferar o es van activar més diverses organitzacions esquerranes, maoistes, internacionalistes, trotskistes, consellistes, etc., i sigles com PC m-l, PCI, FSF ('fusufus', que van derivar cap a 'Che-chos'), Lliga Comunista Revolucionària, Moviment Comunista, Qué Hacer?, OICE, MIL, etc. Eren organitzacions caracteritzades pel radicalisme ideològic. Algunes amb tendència a l’acció directa i a vegades amb violència. D'altres feien agitació política o sindical més pràctica però molt minoritària. BR va néixer la tardor del 1968. Poc abans alguns líders d’aquestes organitzacions radicals ens van proposar a Solé Tura i a l'autor d’aquest article, procedents del PSUC, que els convoquéssim i els unifiquéssim o federéssim a tots plegats. Ens va semblar que això prioritzava la ideologia revolucionària més que la pràctica política i social i que hauria estat una gàbia de gats enfurismats de tota mena de colors.

]]> <![CDATA[Bandera Roja, l’herència catalana del maig del 68]]>

El nomenament de Joan Subirats, antic membre de Bandera Roja, com a nou ministre d'Universitats, ha tornat a posar aquest grup antifranquista d'actualitat, Però què sabem del que va ser bandera Roja?

]]>