<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Andorra - exclusió]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.ad/etiquetes/exclusio/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Andorra - exclusió]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.ad:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Un cercle mortífer]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/josep-ramoneda-un-cercle-mortifer_129_3291816.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><strong>1. Exclusió.</strong> Em permeto creuar dos discursos d’origen ben diferent. Escriu el filòsof camerunès Achille Mbembe, figura destacada del pensament postcolonial: “La violència fins llavors més o menys oculta de les democràcies puja a la superfície, dibuixant un cercle mortífer que empresona la imaginació i del qual cada cop és més difícil sortir”. A 'Le Monde' el biòleg i geògraf Jared Diamond cita les quatre amenaces principals per a la humanitat: que algú faci detonar una bomba nuclear, la modificació del clima per l’acció humana, la competència per aconseguir recursos naturals limitats i l’abisme de las desigualtats entre humans. De les quatre, diu, “aquesta última és la més perillosa”.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Ramoneda]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/josep-ramoneda-un-cercle-mortifer_129_3291816.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 27 Nov 2018 17:07:08 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[No banalitzem la radicalització de la dreta espanyola]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La indústria tecnològica i les dones: ha canviat alguna cosa?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/ellen-pao-industria-tecnologica-dones-canviat_129_3390350.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Fa només cinc anys vaig demandar Kleiner Perkins Caufield & Byers, l’empresa de capital risc de Silicon Valley, on havia treballat des del 2005, per favoritisme i discriminació de gènere. El plet, que vaig perdre, va fer que el món del capital risc fes pinya contra mi. Vaig tenir problemes per trobar feina. La gent tenia por de donar-me suport públicament. Em van titllar de farsant i de cobdiciosa i em van acusar d’haver format un matrimoni de conveniència.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ellen Pao]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/ellen-pao-industria-tecnologica-dones-canviat_129_3390350.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 19 Sep 2017 17:54:16 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[Les disculpes públiques són maneres superficials de reaccionar davant les crítiques, però solen tapar deficiències de la cultura de les empreses difícils de solucionar]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
