10 El final d’ETA ha tingut una primera conseqüència inapel·lablement positiva: s’han acabat les morts i les angoixes d’escortes, mirar baixos de cotxes i debatre’s en com afrontar les extorsions amb amenaça de pena capital. Altres ítems positius són la tranquil·litat social, una convivència nova i la distensió a vegades elevada a reconciliació.

]]> Arnaldo Otegi també va ser un pres polític. Així es pot interpretar de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg, que certifica que l'actual líder de Sortu no va tenir un judici just en el seu processament per l'anomenat cas Bateragune, pel qual Otegi va ser condemnat a deu anys de presó per l'Audiència Nacional, que el va considerar dirigent d'ETA. Posteriorment el Tribunal Suprem li va rebaixar la pena a sis anys i mig, en una nova sentència que va comptar amb dos vots particulars que demanaven, respectivament, la lliure absolució i l'anul·lació del judici. Otegi va complir els sis anys i mig íntegrament a la presó de Logronyo. Durant la seva reclusió nombroses personalitats van demanar el seu alliberament: des de premis Nobel de la pau com Adolfo Pérez Esquivel i Desmond Tutu fins a l'ex fiscal general dels EUA William Ramsey Clark o pensadors com Noam Chomski i James Petras, passant per polítics com Carod-Rovira, Julio Anguita i l'expresident de l'Uruguay José Mujica, entre molts d'altres. Com es va repetir en moltes ocasions, Otegi era una peça clau en el procés de pau a Euskadi, i empresonar-lo suposava un error equivalent al que hauria suposat tancar Gerry Adams a Irlanda del Nord durant la negociació de l'acord de pau. L'estat espanyol i la seva justícia, per descomptat, no van escoltar cap veu ni cap argument. Es tractava, una vegada més, d'aplicar la venjança i el càstig exemplar contra algú a qui els principals mitjans i partits polítics del nacionalisme espanyol havien venut a l'opinió pública com un assassí i un enemic d'Espanya.

]]>