Els genocidis de Ruanda i de Bòsnia, la invasió de l’Iraq, els escàndols de corrupció dins l’ONU, la guerra de Síria, la pandèmia de la sida i la crisi dels rohingyes han marcat la trajectòria de Kofi Annan, el primer secretari general de l’ONU de raça negra, que ha mort als 80 anys en un hospital de Berna, segons va explicar aquest dissabte la seva família, després d’una “curta malaltia”.

Kofi Annan succeí Butros Gali a la secretaria general de l’ONU amb el suport dels Estats Units, que van vetar la reelecció de l’egipci. Es repetia continent, Àfrica, i Annan va ser el primer negre en el càrrec. Era un home de l’organització, amb un important bagatge en finances, operacions de pau i com a representant especial a Iugoslàvia. Amb ell va tornar la normalitat estadística, que implica repetir mandats. Durant el seu mandat les Nacions Unides van rebre el Nobel de la pau, i ell també a títol personal, per la tasca de promoció de la pau. El temps ha fet que millori la percepció del seu llegat, atesa la mediocritat dels mandats posteriors de Ban Ki-moon. Destaquen la revisió de les operacions de pau, la lluita contra la sida, els Objectius del Mil·lenni, l’interès per fomentar l’alineament de les empreses amb les Nacions Unides i, també, la valentia de manifestar públicament el 2003 el seu rebuig a la intervenció a l’Iraq, que qualificà del que era: il·legal.

Els genocidis de Ruanda i de Bòsnia, la invasió de l'Iraq, els escàndols de corrupció dins l'ONU, la guerra de Síria, la pandèmia de la sida o la crisi dels rohingyes han marcat la trajectòria de Kofi Annan, el primer home negre a ocupar la secretaria general de l'ONU, que ha mort als 80 anys.

El Consell de Seguretat de l'ONU ha exigit aquest dijous a Síria el compliment "amb urgència i visibilitat" del seu compromís de posar en marxa el pla de pau de l'enviat especial de l'organisme i la Lliga Àrab, Kofi Annan.