El desig que formulen la Paula i la Cinta mentre esperen pacientment a la cua de les entrades per veure l’últim episodi de Merlí al Teatre Nacional de Catalunya: “L’ideal seria que el Bruno acabés amb el Pol i la Tània amb el Marc”. És un desig ambiciós però no sembla pas forassenyat. Encara caldrà esperar una estona per saber la conclusió de la tercera i última temporada d’aquesta sèrie que ha causat furor entre els adolescents, que hi han vist projectats els seus dubtes, les seves il·lusions i frustracions, el creixement exponencial dels seus desitjos, de les seves ganes d’estimar i ser estimats en paral·lel al creixement del Pol, la Tània, l’Oxana, l’Oliver, el Joan, el Gerard, la Berta, l’Ivan, el Marc, el Bruno i la Mònica.

Parla amb passió i els gestos, generosos, l’acompanyen: sovint es posa una mà a la base del coll, com si els dits haguessin de collir les paraules des de dins. Carlota Olcina és la Silvana a Merlí, un personatge directe i seductor, en línia amb altres rols que ha interpretat al cinema, el teatre o la televisió.

Tercera i última temporada d’una de les sèries de més èxit a TV3, Merlí. En el primer episodi una cosa va quedar clara als espectadors: els professors anaven més calents que els alumnes, que ja és dir. Tenint en compte que és una sèrie adreçada al públic juvenil, el primer capítol tenia alguns moments una mica passats de rosca. La Gina, la presidenta de l’AMPA i aficionada al limoncello, va regalar-nos una escena exigint passió sota els efectes de l’atac de banyes i el licor digna de culebró veneçolà. Les tres escenes de sexe, dues de les quals s’esdevenen de manera simultània i en aules de l’institut, ens aboquen ja a trames més mediàtiques que versemblants. També va ser insòlit que en els tres casos la iniciativa per follar la prenguessin les dones, sobretot en una sèrie que s’ha caracteritzat per un paper més aviat passiu dels rols femenins. L’arribada de la Silvana (Carlota Olcina), la nova professora d’història, és qui pot modificar en aquesta ficció els patrons de conducta. Té tants trets de personalitat similars als del Merlí, que el protagonista s’intueix que hi mantindrà una relació d’amor-odi que donarà joc a nivell argumental.