El cas de les obres d’art de Sixena és una metàfora feridora del que és l’estat espanyol i del que suposa per als catalans. Les obres finalment van sortir del Museu de Lleida protegides per la Guàrdia Civil. Per la força. Al darrere hi ha la decisió d’un jutge de primera instància, l’article 155 i una història cuinada a foc lent en què s’entrecreuen les idees de sectors profundament reaccionaris de la jerarquia eclesiàstica espanyola i la reconfiguració de l’espanyolisme més recalcitrant i autoritari que el PP, amb l’ajuda indispensable del PSOE, han conreat els darrers 20 anys.

El litigi pels béns de Sixena ha entrat en una dimensió política inesperada, almenys fins a l’aplicació del 155. El president de l’Aragó, Javier Lambán, del PSOE, va dir ahir que estudiava la “possible responsabilitat penal” del ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, per haver autoritzat un recurs contra l’ordre del jutge d’Osca que obligava la Generalitat a tornar les 44 obres que hi ha al Museu de Lleida. Segons Lambán, el ministre ha deixat de representar “el govern de tots els espanyols” per ser “el govern d’uns espanyols contra uns altres”, i “atia un conflicte que podia haver evitat”. El president aragonès considera que, amb el recurs, el ministre “ha decidit incomplir una sentència electoral”, i tot per “obtenir un grapat de vots” en les eleccions del 21-D.