En la investigació per blanqueig de capitals del grup municipal del PP de l’Ajuntament de València hi ha dos personatges contraposats que són claus per entendre el cas. D’una banda hi ha l’exregidora de Cultura, María José Alcón, protagonista de les gravacions en què explica la corrupció del PP valencià amb un desvergonyiment infantiloide, i de l’altra, Patricia Iserte, un dels quatre assessors que es van negar a participar en l’operació de blanqueig. El diferent tarannà de cadascuna queda perfectament reflectit en el sumari.

La corrupció és un estat de l’ànima, una infecció moral. Un profeta va vaticinar que al petit Sidharta Gautama (conegut com a Buda) amb els anys se li obririen dos camins: o bé seria un gran líder espiritual o bé un bel·licós general. Son pare, pragmàtic, va decidir educar-lo per a la segona opció. Però Sidharta va créixer i, un dia, la visió d’un intocable demanant diners el va trasbalsar de tal manera que tot el seu sistema de creences es va esfondrar. Com Ramon Llull, va abandonar una vida aristocràtica i va optar per cercar la fosca veritat oculta dins l’escorça de les coses. El fill de papà, que duia una vida regalada, es va convertir en un asceta a la recerca del nirvana, l’absència de tot desig, la gran pau final.