Quan el lector pensa en operadores de telecomunicacions, probablement li vénen al cap marques com Movistar, Vodafone, Orange i Jazztel, que li porten a casa i li facturen cada mes el telèfon i la connexió d’internet a casa o al mòbil. Però el panorama és molt més ampli del que sembla: al registre d’operadores que manté la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència hi ha inscrites 4.330 empreses, de les quals 517 tenen la seu social a Catalunya. La gran majoria no disposen d’infraestructures pròpies de xarxa: lloguen les d’altres empreses per al seu ús intern o per revendre als seus clients combinant-les amb altres serveis, com fan per exemple les marques de mòbil virtual. Fins i tot les grans companyies citades recorren en alguns casos a les xarxes dels seus rivals comercials per disposar de cobertura en punts on no arriben amb la seva. Però pel nostre país circulen milers de quilòmetres de fibra òptica i radioenllaços que els consumidors no poden contractar directament. Són les anomenades xarxes grises, propietat d’empreses d’àmbit estatal com Correos i Adif. Però també n’hi ha de companyies amb seu a Catalunya. Vegem-ne tres casos.