La tomba és un simple monticle de terra amb un pal. No hi ha cap inscripció, ni creu, ni res. Una veïna, la Tatiana, es disculpa entre llàgrimes per no haver-li donat una sepultura més digna. “És que no teníem cap creu”, es justifica. Ella i dos veïns més van ser els que es van encarregar d’enterrar el cos amb les seves pròpies mans. “Portava dies allà mort sense que ningú el recollís”, afegeix, donant a entendre que ja començava a fer pudor. I el problema és que no el podien portar ni al cementiri ni al dipòsit de cadàvers. Així que el van enterrar on van poder: en un petit descampat al costat del bloc de pisos.