El consell d'administració de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) ha decidit, en el marc del procés de resolució de Banca Privada d'Andorra (BPA), concedir als clients de l'antiga entitat bancària un últim període de temps, fins al 30 de setembre, perquè puguin aportar la documentació, informació o aclariments escaients per justificar la legitimitat dels seus fons i poder-los recuperar.

Gràcies a les respostes del director general de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancaries (AREB), Òscar Gelabert, a la demanda d'informació que va formular el grup parlamentari socialdemòcrata, el Govern ha fet públics els honoraris pels serveis jurídics satisfets per l'AREB. Uns honoraris que suposen més d'1,3 milions d'euros a l'any, i que en total pugen a més de 6,6 milions entre els anys 2015 i 2019 (ambdós inclosos). Amb aquestes xifres a la mà, el conseller general Quim Miró, ha tramitat una bateria de preguntes orals a l'executiu per conèixer l'opinió del Govern al respecte.

El ministre portaveu, Eric Jover, ha informat aquest dimecres que l'endarreriment en el retorn a Andorra dels actius de la renda variable bloquejada a Credit Suisse es deu al fet que hi ha "alguns elements tècnics de complexitat que endarrereixen el procés" i, a més, també hi ha "algun element legal associat a Suïssa" que fa que el retorn encara sigui més lent. Segons Jover, "el que va fer la justícia suïssa és desbloquejar tots els diners" i, per tant, estaven llestos per retornar al Principat, però "hi havia algunes demandes de clients individuals que encara estan en un procés judicial".

El conseller general del grup parlamentari socialdemòcrata (GPS), Quim Miró, vol que Govern i l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) donin detalls dels costos que la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) ha suposat per a l’Estat així com del procés seguit per a la venda de Vall Banc. Per això, ha tramitat, per una banda, una sèrie de preguntes que s’hauran de respondre per escrit i, per l’altra, una demanda d’informació mitjançant la qual vol que se li faciliti els estats financers de l’entitat intervinguda. El parlamentari vol tenir així més detalls de l’evolució del cas, sobretot arran de les darreres notícies aparegudes, tant en relació a una nova demanda judicial contra els antics propietaris de BPA com al fet que, malgrat la recuperació de la renda variable bloquejada a Suïssa, el comprador de Vall Banc, JC Flowers, no pagarà més diners per la compra de l’entitat.

L'administrador únic de la intervinguda BPA, Òscar Gelabert, ha interposat una demanda civil contra els components del consell d'administració de l'entitat abans de la intervenció de l'entitat bancària. La denominada acció de responsabilitat social ha estat formalment comunicada aquest dimarts després que ho acordés l'Agència estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB), segons un comunicat del Grup Cierco, que afegeix que "es dona el cas que l'AREB acorda exercir l'esmentada acció, fent un pas que molt rarament es dona al Principat, després d'haver expropiat el banc a les persones a les quals ara els reclama el seu valor".

L'Agència de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) podrà recuperar la renda variable, en actius líquids i en divises, que des de la intervenció de Banca Privada d'Andorra (BPA) estava bloquejada al banc custodiador de Suïssa, Credit Suïsse. Els prop de 500 milions d'euros d'antics clients de BPA que estaven bloquejats al país helvètic podran retornar al Principat després que el Tribunal Administratiu Federal, en l'aute que es va dictaminar el 28 de maig, hagi rebutjat els recursos presentats per diversos clients de BPA que impedien alliberar els fons. Ara part d'aquest diners aniran a parar directament a mans del banc pont, Vall Banc, i la resta aniran a mans de l'AREB, mentre no es demostri l'origent lícit del capital.

El president de l'Agència Estatal de Reestructuració d'Entitats Bancàries (AREB), Albert Hinojosa, hauria rebut amenaces a través del seu mòbil procedents de Mèxic, reclamant-li fons bloquejats que estaven a l'antiga i intervinguda Banca Privada d'Andorra (BPA). Segons ha pogut saber aquest rotatiu, a causa d'aquestes amenaces des de fa tres setmanes que el director està custodiat les 24 hores per agents de la policia i ha decidit abandonar la direcció de l'entitat, tal com ha avançat aquest divendres el Diari d'Andorra.

L'Agència de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) no cobrarà 3,1 milions d'euros procedents de la venda de Vall Banc al fons d'inversió americà JC Flowers. Així ho ha confirmat aquest dimarts a la tarda el president de l'entitat, Albert Hinojosa, durant una compareixença pública en el marc de la comissió legislativa de Finances i Pressupost al Consell General. Un total de 29 milions d'euros és el preu final màxim que es va acordar en el contracte que pagaria el fons americà per la compra del banc pont, Vall Banc. D'aquests 29 milions d'euros, un total de set milions s'havien de pagar al llarg del primer any des del moment de la venta. Dins d'aquests set milions, un 50% s'havia de dipositar en el moment de la compravenda, passats sis mesos s'havia de pagar un 25% més i, finalment, al cap de dotze mesos l'altre 25% restant, ambdós percentatges finals lligats a l'evolució del valor de l'entitat.

No hi ha hagut clientelisme, ni amiguisme, ni corrupció ni cap irregularitat en el procés de selecció a dit del bufet d'advocats Badia perquè assessori a l'Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) amb els 109 casos que té sobre la taula. O almenys així ho defensa el secretari general de Demòcrates per Andorra (DA), Esteve Vidal, que va estar a l'ull de l'huracà durant la sessió del Consell General d'ara fa gairebé dues setmanes, a causa de la seva vinculació amb el bufet. Vidal ha explicat, aquest dimarts a la tarda, que és treballador assalariat a mitja jornada de l'empresa i que totes les acusacions que es van fer en sessió parlamentaria són “absolutament i rotundament falses”.

El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha enviat un correu electrònic a la resta de parlamentaris on els facilita la documentació rebuda via demanda d’informació sobre les despeses que s’han de cobrir amb el crèdit extraordinari per a l’Agència Estatal de Resolucions d’Entitats Bancàries (AREB). El projecte de llei ha estat objecte d’una esmena a la totalitat per part de la formació i s’ha de votar en la sessió de Consell General prevista per dijous. López alerta que, analitzada la documentació, les actuacions que es volen finançar amb aquest text legislatiu poden suposar vulneracions legals i que hi ha seriosos “dubtes” en relació a l’ús dels diners públics.

El ministre de Finances, Jordi Cinca, ha informat aquest dimecres al consell de ministres de la nova composició del consell d'administració de l'Agència de Resolucions Bancàries (AREB). Com preveu la llei de l'AREB, Cinca ha renovat el mandat d'Albert Hinojosa com a president del consell d'administració per un període de tres anys, i ha nomenat conseller l'economista Joaquim Saurina, en substitució de César Goyache, que ha renunciat al càrrec. Goyache formava part del consell d'administració de l'AREB des de la seva creació, el maig del 2015, i hi va exercir un paper clau, sobretot quan es van subhastar els actius sans de BPA, l'entitat bancària que es va intervenir i resoldre. Cinca ha agraït a Goyache la seva "dedicació, professionalitat i sensibilitat".

El Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) ha publicat aquest dimecres un decret pel qual s'autoritza un avenç de fons del Govern a l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB), per atendre les "despeses dels processos judicials i administratius" derivats del procés de resolució de BPA. El traspàs ascendeix fins als 2.982.150 euros.

El fons d'inversió americà JC Flowers ha fet efectiu, de moment, només el primer pagament per la compra de Vall Banc a l'Agència de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB). La quantitat, que corresponia al 50% de la part fixa del preu acordat, es va pagar el juliol del 2016 i ascendia a 3,47 milions d'euros. El contracte establia que als sis mesos de la compra s'havia de pagar un 25% més i, finalment, al cap de dotze mesos l'altre 25% restant. Tot i que ha passat més d'un any des de la compra de l'entitat, el ministre de Finances, Jordi Cinca, ha reconegut que no s'han pogut fer els dos pagaments previstos perquè estaven subjectes a l'evolució del valor de l'entitat i aquest no s'ha pogut calcular perquè els actius de renda variable continuen bloquejats a Crédit Suïsse, el banc custodi d'aquests actius abans del seu traspàs des de l'antiga BPA, a causa d'una demanda judicial.