Aquest dilluns ha entrat en vigor la llei de trànsit que el Congrés va aprovar el 2 de desembre i que és una posada al dia del carnet per punts, en vigor des del 2006. El nou text endureix el càstig per tenir el mòbil a la mà mentre es condueix i posa més limitacions als conductors de patinets elèctrics, que hauran de portar posat el casc en tot moment i queden definitivament desterrats de les voreres. Aquests són tots els canvis del text:

La mobilitat sostenible ha arribat al país per quedar-s'hi. Així ho demostren les dades registrades per l'empresa Muvif, que des del desembre de l'any passat ha anat instal·lant i ampliant els punts d'estacionament de patinets elèctrics disponibles des de la parròquia de Sant Julià de Lòria fins a Escaldes-Engordany.

El 18 de desembre passat el comú de Sant Julià de Lòria va iniciar una prova pilot de micromobilitat amb patinets elèctrics de la mà de l'empresa Muvif. Amb aquest projecte, la voluntat de la corporació era poder recollir una bona base de dades que englobés els circuits que fan els ciutadans, la durada dels trajectes o les ubicacions on es deixen els patinets un cop finalitza el temps d'ús, amb l'objectiu final de reduir la petjada de carboni a la parròquia. Passats aquests tres primers mesos, Muvif ha sol·licitat un altre mes de pròrroga, previst en el contracte inicial, per continuar recollint dades i hàbits de la ciutadania, i serà a mitjan d'abril quan el comú valori si es dona continuïtat permanent al projecte seguint els processos legals pertinents.

Sant Julià de Lòria vol posicionar-se com a una parròquia capdavantera en matèria de sostenibilitat. Així ho ha afirmat aquest dijous el cònsol major lauredià, Josep Majoral, en la presentació d'una prova pilot de micromobilitat amb patinets elèctrics que s'ha iniciat a la vila i que s'allargarà per un període de tres mesos. Des de la corporació s'espera que amb l'inici d'aquesta prova es pugui recollir una bona base de dades que englobi els circuits que fan els ciutadans, la durada dels trajectes o les ubicacions on es deixen els patinets un cop s'acaben d'utilitzar, per tal de "fer baixar aquesta petjada de carboni que tant perseguim".

El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, ha confirmat aquest dimecres que els anomenats VMP (Vehicles de Mobilitat Personal) com els patinets elèctrics hauran de tenir una assegurança si els seus usuaris preveuen fer trajectes llargs per la via pública o desplaçaments entre parròquies. Torres ho ha anunciat aquest dimecres durant la presentació davant el Consell General, de la proposta de modificació de la llei del Codi de circulació.

La cònsol major d'Andorra la Vella, Conxita Marsol, ha anunciat un "fort control" cap aquelles persones que circulen en patinets i bicicletes elèctriques per zones d'Andorra la Vella (especialment l'avinguda Meritxell) on l'ús d'aquests vehicles està explícitament prohibit. Marsol ha destacat aquest dijous en la sessió de comú que "la gent no és conscient del mal que pot provocar en l'ús indegut d'aquests aparells", recalcant que "com que no estan matriculats ni assegurats, en cas que es provoqui una lesió cap a una tercera persona, el conductor haurà de sufragar les despeses de la seva pròpia butxaca". Per a Marsol, la col·laboració dels agents de circulació i del Cos de Policia és "essencial". Ha anunciat també que es revisaran les càmeres de seguretat i que d'alguna manera i depenent del cas, s'intentarà identificar a l'infractor.

Matricular patinets elèctrics, bicicletes o qualsevol altre vehicle comporta l'obligatorietat de contractar una assegurança, així com la taxa sobre tinença de vehicles. No obstant, amb la legislació actual no seria possible matricular-los, ja que haurien de superar els 49 km/h. "És una temàtica que hem de tractar", ha explicat el director general de l'Automòbil Club Andorra, David Fraissinet, que considera que per la incipiència d'aquest tipus de vehicles i la manca de regulació legal, actualment el seu ús s'està regulant "per sentit comú".

Les eleccions europees que se celebren la setmana que ve s'han batejat com les més importants per a la història de la Unió, perquè s'han convertit en una mena de plebiscit sobre una major integració europea o l'afebliment definitiu del projecte en ple auge dels populismes i la inestabilitat global. Però la principal assignatura pendent del projecte europeu és aconseguir que sigui important per als ciutadans i, sobretot, guanyar participació després d'una ratxa de 40 anys de caiguda. Les estratègies o socis que ha trobat aquest any el Parlament Europeu ho demostren. Ha tirat d''influencers', Spotify i, fins i tot, dels famosos i invasius patinets elèctrics per incentivar la participació. I també l'aplicació de cites Tinder ha entrat en campanya.

La irrupció del patinet elèctric a les voravies i carrers del país és una realitat i ha vingut per quedar-se. De fet, ja hi ha corporacions, com Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, que s'han vist obligades a regular-ne i clarificar el seu ús, per facilitar la convivència amb els vianants, així com també amb els vehicles. La cara més negativa de la consolidació del patinet elèctric com a mitjà de transport urbà la trobem en les intervencions que ha hagut de fer darrerament la policia. Fins al maig del 2018, és a dir, fa vuit mesos, no s'havia comptabilitzat pràcticament cap incident amb aquest vehicle implicat, i quedava reservat a conflictes amb patins no elèctrics, "bàsicament per circular per la carretera o molestar a vianants", informen des del cos. Però a partir de llavors han hagut d'intervenir en sis altercats.

El Kevin va comprar-se el patinet fa cinc mesos per dos motius. El primer, “per anar a la feina i moure’m per la ciutat” sense haver de dependre del transport públic no haver de buscar aparcament. El segon motiu va ser la tecnologia, ja que “m'agrada molt i se’m feia curiós tenir un aparell com aquest”. Per a ell el patinet és “el meu element de mobilitat”, que utilitza per “fer el mateix trajecte però més ràpid, aprofitant millor el temps i no perdre’l en desplaçaments”.