El Teatre Comunal acollirà aquest dijous 10 de desembre a les 19.30 hores l'estrena del reportatge 'Altaveu jove', un projecte audiovisual obra d'Elisabeth Almiñana que dona veu al col·lectiu jove d'Andorra i que narra com aquest ha viscut la pandèmia i el confinament a causa de la Covid-19. Almiñana ha desenvolupat aquesta iniciativa després que el febrer d'aquest any va ser escollida representant juvenil d'Andorra al Congrés dels Poders Locals i Regionals del Consell d'Europa, un organisme que des del 2014 convida representants juvenils de cada estat membre a les sessions que se celebren dos cops a l'any per apropar els joves a la política.

A la sèrie Star Trek, els habitants del planeta Vulcà es distingeixen dels humans per les celles i, sobretot, per les orelles acabades en punxa, mentre que els klingon, originaris del planeta Qo’noS, es caracteritzen per una sèrie de protuberàncies al front. A Solaris, la novel·la de Stanislaw Lem adaptada tres cops al cinema, hi ha un planeta cobert per un oceà conscient que representa una forma de vida amb una capacitat psíquica superior a la dels humans. La caracterització humanoide dels habitants d’altres planetes a Star Trek obeïa a les limitacions tècniques que forcen la televisió a materialitzar visualment els personatges, alhora que responia a la necessitat que els humans poguessin interactuar de tu a tu amb aquests éssers per generar les situacions dramàtiques que s’esperen a la televisió. “Si la interacció televisiva ha de ser diferent de la batalla, l’aparença dels extraterrestres ha de ser semblant perquè l’espectador s’hi pugui veure reflectit”, diu Eloi Puig, president de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia. La superconsciència líquida de Solaris, en canvi, és una mostra que la literatura està limitada per poc més que la imaginació i la tècnica de qui escriu.

La pregunta, com totes les grans preguntes que es poden fer, és senzilla: estem sols a l’Univers? Donar-hi resposta, però, ja és una altra cosa. Des de fa dècades científics de tot el món treballen en aquesta gran pregunta i, gràcies a l’acceleració tecnològica que ha experimentat l’astronomia en els últims anys, han avançat des del que inicialment eren respostes de caire especulatiu fins a la capacitat actual de detectar emplaçaments potencialment habitables fora de la Terra.

El món que envolta els joves i adolescents és complex i ha esdevingut en els darrers anys una de les principals preocupacions del Principat: pares i mares que veuen com els seus fills s'endinsen en el món de les drogues, el consum d'alcohol desmesurat i la delinqüència. Algunes d'aquestes famílies han sortit a la llum, però d'altres, en canvi, romanen sota l'anonimat, sigui per vergonya o per l'equivocada idea que el problema amb els seus fills és passatger, sota la convicció que algun dia i sense ajuda, tot formarà part del passat.

A segon de batxillerat els joves que volen continuar els seus estudis només tenen una cosa al cap: marxar. Perquè estudiar a la universitat implica viure en una ciutat diferent, però també sortir de la llar i poder fer la seva, tot i que econòmicament encara depenguin dels familiars. Però a l'acabar la carrera i incorporar-se al mercat laboral, els dubtes apareixen. Si la persona té estudis sobre algun sector que no està en crisi i li és fàcil trobar feina, la decisió no és transcendental. En canvi, si hi ha més oportunitats al Principat que al lloc de residència, decidir tornar o no es fa difícil de pair perquè implica renunciar a una manera de viure, però també al cercle d'amistats o a les activitats d'oci que no es desenvolupen al país, per exemple. Val a dir que n'hi ha d'altres que directament no tenen ni l'opció de tornar a Andorra, ja que les oportunitats laborals al país del seu sector són nul·les.

El Museu d’Art de Nukus és ple d’autoretrats. Ulls vius, ulls tristos. Cares que et miren, que t’imploren que les recordis. Autoretrats, sí. Però també retrats de dones, de fills, d’amics o de familiars. Obres d’art convertides en un gest desesperat per escapar de l’oblit, per ser recordats abans que arribés aquella temuda trucada que s’enduia la gent. Els historiadors de l’art admeten que d’alguns dels autors d’aquests quadres se’n coneix poca cosa. Molts no van tornar mai de les grans purgues, de la gran por.

A l’actual Hispània, el nom original de la qual significa “terra abundant en conills”, diversos experts estudien incloure el conill a la llista d’espècies vulnerables. És gairebé lògic, tenint en compte que el 84% de les races ramaderes autòctones espanyoles estan en perill d’extinció. La cabra retinta, el ruc andalús o l’ovella merina negra ja corren tant o més perill que el linx ibèric, l’àguila imperial o l’ós bru. I això per no parlar dels milions d’insectes que estan desapareixent, començant per les abelles, un indicador crucial de biodiversitat que ha fet saltar encara més les alarmes.

5 de setembre

5 de setembreEl punt de trobada és un descampat encaixonat entre una autopista, una vinya i una riera. Hi arribo uns minuts abans de les nou. Ja fa calor. Només hi ha un altre cotxe. Mentre espero, engego la ràdio. Un cop més, Miquel Iceta esquiva amb la seva cintura habitual les preguntes de Mònica Terribas. Parlen de peix. Terribas etziba que si és pobre vendre el teu peix argumentant que el de les altres parades és menys fresc. Sobretot si l’altre vol menjar carn, amolla Iceta. Dubto de si es tracta d’una de les millors imatges que he sentit últimament per descriure l’empantanegament de la política catalana o una banalització més d’una situació complexa.

]]>

L’aeroport de Cancún és una de les principals portes d’entrada a la coneguda Riviera Maya, un paradís que a Occident sona a polseres de tot inclòs, platges de sorra blanca i piràmides maies monumentals. Per les terminals de l’aeroport hi passen famílies senceres, parelles acabades de casar o viatgers més solitaris amb les seves grans motxilles a l’esquena que, abans de poder sortir a respirar l’oxigen caribeny, topen amb recurrents ofertes de lloguer de cotxe, taxis o autobusos que es venen com la millor opció per conèixer la península del Yucatán. D’aquí quatre anys en aquest joc de regateig s’hi podria incloure una altra possibilitat: l’anomenat Tren Maia, el “principal projecte d’infraestructura, desenvolupament socioeconòmic i turisme sostenible” del president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, per al sud-est del país. Es tracta d’una obra ferroviària que recorrerà 1.525 km -la distància entre Barcelona i Amsterdam-, amb 15 estacions, i que connectarà els principals punts turístics de la península, com ara Cancún, Tulum, Palenque o Chichén Itzá. Sobre el paper, el projecte vol portar el “progrés” a una de les zones més pobres de Mèxic transportant tant turisme com mercaderies. Però està envoltat de dubtes.

]]>

Les coses no són com són sinó com les veu cadascú. Són els nostres ulls els que determinen quin valor donem a certes imatges, els que decideixen com ens impacten, com les processem, quina significació els donem. Per exemple, on algú veu una gran manifestació multitudinària a favor de la llibertat i la dignitat nacionals, un altre hi pot veure una amenaça i viure-la com un drama. A Catalunya això ho hem pogut comprovar aquest any amb les polèmiques sobre els llaços grocs. Es fa difícil trobar exemples d’una interpretació tan oposada d’un mateix símbol. Des dels que hi veuen una mostra de solidaritat i humanitat, fins als que els consideren un atac a la democràcia i els comparen amb el nazisme. Com és possible això? Molt fàcil. Perquè és la nostra mirada, el nostre marc mental, el que atorga una valor o un altre a un símbol o una imatge. Només cal pensar en el significat tan diferent que pot tenir una bandera espanyola a Madrid o a Barcelona. Una mateixa fotografia en una mateixa portada, posem la de la passada Diada a la Diagonal, serà interpretada de manera diferent segons el diari que la publiqui.

]]> “Els europeus moderns em consideren massa blanc. Odio els comunistes… Em diverteix cremar la bandera de l’arc de Sant Martí… Digue’m, quin pare acceptaria un gendre negre? Quin pare deixarà la seva filla a un àrab? Quin pare voldria tenir una filla lesbiana? Pensa en això abans de dir-me feixista”.

]]>

"Per què els catalans independentistes envegen Escòcia?". La cadena britànica BBC s'ha proposat respondre a aquesta pregunta en un reportatge publicat a la seva web que inclou una entrevista de sis minuts amb el president de la Generalitat, Artur Mas.

]]>

L'electricitat, l'aigua i les comunicacions han estat tallades a Homs, la ciutat siriana. La baixa temperatura i l'escassetat en el subministrament d'aliments mantenen atrapats a la ciutat milers de sirians massa espantats per marxar. Malgrat això, segons l'oposició resistent al règim, ja són 4.000 els civils que han aconseguit fugir de Homs.

]]> Els Estats Units i Israel continuen en desacord al voltant d'una qüestió fonamental: si les instal·lacions nuclears iranianes estan a punt de tornar-se impenetrables. En un reportatge del New York Times els periodistes Mark Lander i David E. Sanger expliquen com s'està vivint la situació de tensió creixent al voltant de si Israel durà a terme un atac militar contra el programa nuclear iranià.

]]>