10 La memòria podria fer la Història? I la Història, podria fer la memòria? Es pot considerar que la Història és més objectiva que la memòria, que es caracteritza per la seva subjectivitat. En un sentit general, la Història genera una memòria col·lectiva. L’acte d’escriure es converteix en un dels vectors que garanteix la memòria. Per tant, la memòria individual i la memòria col·lectiva són els vincles entre la memòria i la Història. 

]]> El 18 de desembre del 2020 quedarà en la memòria de tots com un dia molt trist. Un gran home se’n va anar. Un home d’Estat. Andorra plora aquest home que ha portat durant molts anys el país. Òscar Ribas Reig, lauredià de naixement, fa part d’aquestes autoritats andorranes, que a través del seu compromís i treball personal han contribuït al desenvolupament i al progrés del país.

]]> Aquest 25 de novembre, la Societat Andorrana de Ciències (SAC) ha celebrat els 50 anys del sufragi femení a Andorra organitzant una taula rodona al Centre cultural la Llacuna (disponible al canal Youtube de la SAC).

]]> Des del 25 de març, la Unió Inter-parlamentària (UIP) publica les mesures que prenen els parlaments per respondre a la pandèmia mundial. S’ha obert una enquesta per tal de conèixer els mètodes de treball dels parlaments durant la crisi i facilitar la comunicació inter-parlamentària. Dia rere dia una actualització de les mesures preses pels parlaments es fa pública per la UIP.

]]> El camí de l’estudi de la comunicació ens condueix a reflexionar sobre l’objectiu bàsic de qualsevol llengua: quin missatge volem transmetre i fer entendre als altres?

]]> En tota societat hi ha diverses maneres de fer política. Voler crear una societat igualitària per a alguns, satisfer un ego sobredimensionat per a altres o simplement buscar el bé dels ciutadans. Tot i complir els textos legislatius que regeixen un país, el líder polític tria una trajectòria política a seguir, que determinarà les línies principals de la seva filosofia social.

]]> Què és la multiculturalitat? D’entrada, podríem considerar que la paraula “multiculturalitat” s’utilitza quan existeixen diferents cultures en un país, un territori, una societat o un poble. Mentrestant, tot un procés de reflexió es mereix a l’hora de situar la realitat del concepte. Entendre la multiculturalitat implica comprendre què és una cultura i com es construeix una societat.

]]> En un país muntanyenc, la força de la transmissió del patrimoni oral té un pes increïble. Per regla general, en aquest patrimoni oral s’ha d’incloure els usos i costums sense oblidar les lleis no escrites que fan part de les tradicions arrelades a un territori.

]]> En les democràcies parlamentaries, el primer acte per participar a la vida política és votar. Participar a la vida política per un ciutadà, no és solament anar a votar sinó que com a mínim poder seguir l’actualitat de la vida pública i tenir les eines bàsiques per entendre les diferents interaccions en la política.

]]> D’entrada, “laboratori d’idees i d’accions” ens pregunta sobre les finalitats de l’expressió. No entrarem en les consideracions si Andorra és, o no és, un microestat ja que hi ha dues escoles, la que està a favor i la que està en contra del terme. Considerant que Andorra és un petit país, els 468km2 ajuden a entendre les necessitats de les valls per a ser obertes cap al món exterior.

]]> Parlar de les virtuts de la història en temps de crisi té tot el seu sentit. La paraula “història” arriba molt d'hora en la vida. A la mainada li agraden les històries llegides pels adults. Quan són capaços de fer-ho sols, són ells mateixos que en llegeixen.

]]> En el món actual quines són les missions i els mètodes de la diplomàcia? La pregunta no és purament acadèmica i queda oberta. S’ha de considerar que existeixen diverses formes de diplomàcia.

]]> El món universitari i científic, l’un no va sense l’altre, té tot el seu paradigma.

]]> Fa alguns mesos, el 28 de novembre del 2018, els lectors d’Ara van poder llegir una opinió d’Albert Villaró en què deia que "les diplomàtiques tenen un rol molt preeminent en les complicades negociacions amb la Unió Europea". En el seu text, Albert Villaró feia referència a la defensa de la meva tesi doctoral (en data del 27-11-2018), escrita en francès, a on es ressalta les influències de les dones en l’espai polític dins la construcció de l’Andorra com a Estat de dret.

]]>