Un total de 231 alumnes de la Seu d’Urgell, Puigcerdà i el Principat d’Andorra de segon curs de batxillerat (9 menys que al 2021), estan convocats demà dimarts 14 de juny, a les vuit del matí, al tribunal de les proves de selectivitat ubicat enguany al centre cultural Les Monges de la capital alturgellenca. 

Les esglésies del país s'han sumat a la iniciativa 'Repic de campanes per la pau' promoguda per la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, la qual cerca enviar un missatge simbòlic per demanar el final del conflicte armat a Ucraïna per l'allargament de la guerra i l'afectació que té sobre la població.

Prop de 200 persones s'han concentrat aquest dimecres al migdia davant de l'edifici administratiu del Govern per demanar la pau i el final del conflicte entre Ucraïna i Rússia. L'acte s'ha iniciat a les 12.45 hores amb la presència de totes les autoritats nacionals i comunals del país, a més dels ambaixadors d'Espanya i França, Àngel Ros i Jean-Claude Tribolet, respectivament, el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, diversos residents ucraïnesos, entre els quals també hi havia la presidenta de comunitat a Andorra, Anatasia Kravets, i el cònsol honorari d'Ucraïna a Andorra, Antoni Zorzano.

Fins a 240 alumnes de Batxillerat de la Seu d'Urgell, Puigcerdà i Andorra han començat aquest dimarts els exàmens de selectivitat, que per primer cop es duen a terme al pavelló poliesportiu de la capital alturgellenca. Enguany s'ha buscat aquest espai per tal de garantir les mesures de seguretat per minimitzar els riscos de contagi de la covid-19 i davant l'elevat volum d'estudiants que aquest curs fan les proves de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU). La xifra ha crescut respecte a anys anteriors tenint en compte que la meitat dels estudiants venen de centres educatius del Principat andorrà per presentar-se a la fase específica, ja que la general la tenen convalidada amb la Prova Oficial de Batxillerat (POB) que fan al seu país.

Impuls per al govern de transició al Sudan. L'executiu ha aconseguit que grans grups armats signessin un acord preliminar de pau que suposa un gran pas per acabar amb els conflictes armats que assoten el país africà i que ajuda a consolidar el procés polític que va arrencar arran de la caiguda del dictador Omar al-Baixir, l'abril de l'any passat. Amb tot, ni els rellevants Moviment d'Alliberament del Sudan (SLM) i Moviment Popular d'Alliberament del Sudan del Nord (SPLA-N) s'han sumat a aquest full de ruta.

Aquest dijous fa 75 anys que va esclatar sobre Hiroshima la primera bomba atòmica, el 6 d’agost de 1945. Tres dies després, el 9 d’agost, la segona sobre Nagasaki. El resultat, 240.000 persones mortes en els primers dies i molts milers més, a més d'infinitat de malalties i malformacions, durant molts altres anys. Per què? La guerra s’havia acabat a Europa i, al Pacífic, el Japó cercava una rendició negociada amb l’URSS. Mostrar el fruit del gran esforç de recerca i econòmic i fer una demostració de força per guanyar una posició de predomini en la postguerra segurament eren temptacions massa grans per contenir-les.

Cada nit un grup de dones s'afegeixen a les manifestacions de Portland, a l'estat nord-americà d'Oregon, la ciutat que encara manté als carrers la ràbia i la denúncia per la brutalitat policial contra els negres. El grup de dones es fa dir Wall of Moms [Mur de Mares] perquè la seva participació a les protestes és construir un mur per protegir els manifestants dels agents federals desplegats unilateralment per Donald Trump que campen com volen, de camuflatge i armats fins a les dents. "No dispareu a les vostres mares", criden amb els braços amunt, però sovint la resposta que reben és una càrrega de gas lacrimogen.

"Les dones amb aparença masculina són avaluades de manera negativa mentre que els homes són avaluats de maneres positiva. Això és aplicable als dos gèneres, ja que tant els homes com les dones emeten judicis negatius davant les dones amb aspecte masculí". És un fragment del text que van haver d'analitzar a la prova d'anglès de les PAU les més de 40.000 persones que s'hi van presentar la setmana passada. Un text resum d’un article publicat a la BBC News, on aquesta frase apareix treta de context i sense problematitzar, com una veritat i prou, com una dada objectiva i innocent.

Els pilots Márquez, els jugadors de bàsquet Gasol, les tenistes Williams, els triatletes Brownlee, els pilots Schumacher, els atletes Borlée, els ciclistes Schleck, els jugadors de futbol De Boer... podria ocupar tots els caràcters d’aquesta columna només citant germans que han destacat al llarg de la història. En alguns casos han triomfat tots dos; en d’altres, un dels dos ha quedat literalment eclipsat per l’ombra del germà.

Fins a 50 alumnes de l'escola andorrana de batxillerat s'examinen a la Seu d'Urgell, des d'aquest dimecres i fins divendres, de la fase específica de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU), la qual serveix per poder pujar la nota mitjana. Aquest és el primer cop que han pogut fer-ho a la capital alturgellenca, ja que fins l'any passat havien de desplaçar-se a Lleida. Els estudiants han valorat molt positivament aquest canvi perquè així poden anar i tornar cada dia a casa seva, tenint en compte que el trajecte s'escurça considerablement en comparació amb les més de dues hores que separen el Principat de la capital del Segrià. A més dels andorrans, a la Seu d'Urgell també fan la selectivitat 117 persones de l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Pallars Sobirà.

Aquest dimecres al matí s'han iniciat puntualment, al CETAP-Telecentre de la Seu d'Urgell –ubicat al centre cultural Les Monges– les proves de selectivitat en què un total de 167 alumnes de segon curs de batxillerat del Pirineu s'examinaran fins aquest divendres.

Un total de 34.547 estudiants es presenten a les proves d'accés a la universitat (PAU) que comencen aquest dimecres i es desenvoluparan fins divendres. 28.383 examinants estan matriculats per la via ordinària, i han acabat aquest curs el batxillerat, 3.392 són estudiants de matrícula lliure, és a dir, procedents de batxillerat d'altres anys que no van fer les PAU, que volen millorar la nota o que només s'examinen de fase específica, i 2.772 són estudiants de cicles formatius de grau superior que s'examinen d'alguna assignatura en la fase específica.

ACCELERACIÓ. “Necessitem temps”, deia Carlos Cruz la setmana passada al Parlament de Catalunya quan va recollir el premi Constructors de Pau que li ha atorgat l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). “Temps per entendre’ns, temps per empatitzar, temps per adonar-nos que el temps és el que importa menys”. I ho deia pausadament però carregat de força. Carlos Cruz és el fundador de l’associació Cauce Ciudadano, que treballa amb bandes juvenils en barris marcats per la criminalitat i el narcotràfic a Mèxic. En un país on “el sistema opera però no funciona”, matisa, i la clava. En un país immers en una guerra civil no declarada on cada dia moren més de 85 persones, 40.000 consten com a desaparegudes, i els joves i les dones són les principals víctimes d’aquest estat absent.

El Centre Delàs fa vint anys que estudia els efectes negatius del militarisme i els conflictes armats, amb una perspectiva de cultura de pau. És centre col·laborador de l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), principal think tank mundial sobre armament, i alhora és membre actiu de la Xarxa Europea conta el Comerç d’Armes (ENAAT) i de l’International Peace Bureau (IPB). Com a president del Centre Delàs, l’historiador Pere Ortega s’ha especialitzat en les qüestions d’armament i fa anys que denuncia l’amenaça que representen per al món organismes com l’OTAN. És un gran coneixedor de la indústria militar espanyola i un ferm defensor del desarmament.

“Per descomptat, mai m’hauria imaginat ser senadora”. Parla l’exguerrillera de les FARC Victoria Sandino, convertida en parlamentària després de tota una vida a la insurgència. Amb l'estrena de la nova legislatura de Colòmbia i en compliment dels Acords de Pau signats pel govern de Juan Manuel Santos, Sandino ocupa un dels deu escons de la Força Alternativa Revolucionària del Comú, el partit hereu de la guerrilla que manté l'acrònim FARC. “Això es tracta d’un procés democràtic, de tolerància i no estigmatització. És la nostra aposta, i independentment de les diferències ideològiques actuarem amb respecte i aspirem a rebre el mateix tracte”, subratlla Sandino amb esperança però també alerta.

Cal ser molt miop per no veure la transcendència històrica del comunicat en què ETA demana perdó a les víctimes que va provocar la seva activitat armada i es compromet a treballar per la reconciliació. Es pot opinar que arriba tard, molt tard, que podria haver estat redactat amb uns altres termes, o que diferencia entre tipus de víctimes, però el fons del comunicat és molt clar: ETA assumeix la seva derrota, no només militar, sinó moral, quan diu "tant de bo res de tot això no hagués passat, tant de bo la llibertat i la pau haguessin arrelat a Euskal Herria fa molt de temps".

El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, ha suspès les negociacions de pau amb la guerrilla de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) després dels atemptats que es van registrar el cap de setmana passat al nord del país.

El suplement 'Planeta' d'aquest dissabte és sobre el paper de la dona en tots els àmbits de la seguretat global. El dossier, titulat "Dones: víctimes de la guerra, motors de la pau", explica en un reportatge el clam de moviments internacionals de dones perquè tinguin una presència més gran en les negociacions de pau.