El Govern d’Andorra ha confirmat aquest dimarts que un total de vuit ciutadans andorrans es trobaven en zones properes o potencialment afectades pel terratrèmol de magnitud 8,8 que va tenir lloc a la península de Kamtxatka (Rússia), i que va activar l’alerta de tsunami a diversos països del Pacífic, com el Japó, Guam, Hawaii o l’illa de Pasqua.

El Kremlin ha confirmat que representants de Rússia i els Estats Units es reuniran a Riad dimarts per preparar una cimera entre Rússia i Ucraïna sobre futures negociacions d'un alto el foc. El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, encapçalarà la delegació i la trobada servirà també per preparar l'esperada reunió entre Donald Trump i Vladímir Putin.

El president rus Vladímir Putin ha aconseguit dues importants victòries diplomàtiques aquesta setmana. A la cimera de l'Organització de Cooperació de Shanghai (OCS), va reforçar la unitat amb la Xina i altres països asiàtics contra l'hegemonia occidental. A més, la seva reunió amb el primer ministre hongarès, Viktor Orban, a Moscou, ha introduït una divisió en el cor d'Europa.

En una important cimera celebrada a Suïssa, prop de cent països i organitzacions s'han reunit per traçar un camí cap a la pau entre Ucraïna i Rússia. Aquesta conferència, que ha tingut lloc en un centre turístic proper a Lucerna, ha destacat per l'absència d'una delegació de Moscou. Andorra ha estat una de les nacions que ha assistit a l'esdeveniment representat pel cap de Govern, Xavier Espot.

El discurs sobre l'estat de la nació pronunciat pel president de Rússia, Vladímir Putin, davant la Duma i el senat rus, ha generat gran expectació i reflexió tant en l'àmbit nacional com internacional. Putin ha reiterat alguns dels punts abordats en el seu discurs de l'any passat, incloent-hi la responsabilització d'Occident en el conflicte d'Ucraïna. No obstant això, el president rus ha anat un pas més enllà, advertint del perill imminent de guerra nuclear si l'OTAN envia tropes al país veí.

El copríncep francès, Emmanuel Macron, ha anunciat cinc categories d’acció en les quals els responsables europeus han acordat invertir recursos, entre elles la ciberdefensa i la coproducció d’armes i municions a Ucraïna.

El Consell d’Europa vol que Rússia pagui pels danys causats de la guerra d’Ucraïna. Aquesta és la intenció que s’ha acordat i publicat en un comunicat aquest dimecres, durant la cimera celebrada a Reykjavík. Andorra és un dels països que s’ha mostrat interessat en aprovar la mesura que comporti que Moscou hagi de compensar Ucraïna per la catastròfica situació en la qual quedarà el país per l’atac militar. La gran majoria dels 46 membres s’ha mostrat partidari del fet que Rússia aboni els costos de la guerra i els danys causats, després de 449 dies de conflicte a Ucraïna. La reunió, a més, també ha donat un impuls a la idea de crear un tribunal especial que jutgi l’agressió russa a Ucraïna.

Andorra és un dels 49 països, més els 27 de la Unió Europea, que han firmat un document on denuncien l'abús de poder que està fent Rússia com a membre del Consell Permanent de les Nacions Unides. Rússia està evitant ser condemnada per haver deportat il·legalment milers d'infants ucraïnesos. "Aquesta acció reprensible ha tingut lloc dins del context de la invasió a gran escala i de la guerra il·legal contra Ucraïna que condemnem sense reserva". Aquest és part del text de la declaració que ha signat Andorra. "Cap desinformació que vulgui fer Rússia pot negar la veritat ni protegir els seus responsables de respondre pels crims comesos", s'explica a la declaració.

Tal dia com avui de fa 10 anys, el 25 de gener de 2013, va ser notícia...

Tal dia com avui de fa 10 anys, el 12 de gener de 2013, va ser notícia...

El Govern ha aprovat aquest dimecres, a proposta del ministre de Finances i Portaveu, Eric Jover, un nou Decret de modificació de les mesures restrictives en relació amb el conflicte entre Ucraïna i la Federació Russa, que amplia l'abast del Decret aprovat el 25 de març d'enguany, del Decret de modificació del 13 d'abril, del Decret de modificació del 4 de maig i del darrer Decret de modificació del 8 de juny.

Un presentador del mitjà 'Russia Today' s'ha fet viral arreu del món per les seves paraules a un programa de televisió, en què fins i tot crida a "ofegar i cremar" nens ucraïnesos. Unes paraules absolutament inacceptables, fins i tot per al mitjà pro Kremlin, que ha suspès el presentador.

Circula a les xarxes les últimes hores aquest vídeo en què un suposat soldat rus es queixa de les armilles antibales. Amb un to sarcàstic, l'home mostra l'armilla que porta i assegura que són "per jugar a 'paintball'". Esmenta amb sorna que probablement seran "regals xinesos" o d'origen desconegut, per a terminar reflexionant que "no es mostra la realitat" de la guerra entre Rússia i Ucraïna.

El president rus, Vladímir Putin, ha firmat dijous un decret que prohibeix el transport internacional de mercaderies a través de carreteres russes, per part de camions que operen per a "països hostils" que s'hagin afegit a les sancions contra el Kremlin.

El primer ministre rus Mikhail Mishustin he fet públic avui el nou llistat de països considerats “hostils” pel Kremlin. Andorra és un dels que torna a repetir en aquest nou grup. Un dels efectes directes és la reducció de personal autoritzat a estar en les ambaixades d’aquests països a Moscou, però a Principat aquesta mesura no l’afecta perquè no té delegació diplomàtica a Rússia.

Els Javelin nord-americans, entre altres llançamíssils antitancs portàtils que els governs occidentals han enviat a Ucraïna, són un element distintiu d'aquest conflicte que ha permès a les tropes de Kíiv resistir molt millor del que s'esperava a l'embat rus. Ara s'hi afegirà un altre tipus d'armament nord-americà que Moscou no té i que també pot causar estralls entre les tropes russes. Washington ha anunciat aquesta matinada que enviarà a l'exèrcit ucraïnès els HIMARS M142, que, segons Kíiv, els seran "crucials" contra l'artilleria russa.

Ha costat 26 dies i moltes negociacions, però finalment els líders de la Unió Europea han acordat tirar endavant amb l'esperat sisè paquet de sancions contra Rússia per la invasió a Ucraïna, que inclou les compres de petroli a l'ex república soviètica. A tocar de la mitjanit d'aquest dilluns, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha anunciat el pacte després d'una llarga reunió dels Vint-i-set en una cimera extraordinària a Brussel·les. La proposta és menys ambiciosa que el veto absolut a les compres d'aquest combustible fòssil, perquè implica aturar només les importacions del cru rus que arriba per mar, eximint de les sancions l'oleoducte Druzhba, que passa per Ucraïna i subministra principalment a Hongria, la República Txeca i Eslovàquia.

Els hipsters moscovites i peterburguesos ja no poden reunir-se als Starbucks, però tenen l’opció russa, Shokoladnitsa. Per refrescar-se quan a l’estiu fa calor hi ha tres noves opcions: la Cool-Cola, l’Street i la Fancy, fabricades per productors russos. A pesar de ser noves marques, els productes resulten molt familiars per al consumidor –els tres noms són una picada d'ullet que evoca el nom de marques de begudes occidentals–. El mateix fabricant, de fet, els promociona amb la frase “gustos clàssics dels teus refrescos preferits”. Rússia vol mantenir productes occidentals sense recórrer a les multinacionals estrangeres i busca el seu propi camí per fer-ho.

L'Oleksandr té 61 anys i avui no pot evitar emocionar-se quan veu aparèixer periodistes a prop de casa seva. En els últims dos mesos només s'ha relacionat amb el seu fill, amb qui comparteix refugi entre caixes, sofàs i un gat que els acompanya. "El contacte amb les persones em fa feliç", diu. Malgrat que les tropes russes ja han abandonat Tsirkuní, aquest municipi situat al nord de Khàrkiv, les explosions encara se senten. "Només volem que acabi aquesta guerra ja", insisteix l'Oleksandr, que repeteix una frase pràcticament universal entre la població ucraïnesa: "Abans de la guerra teníem una vida normal. Ara només sobrevivim". Fa més de tres mesos que els primers tancs russos van travessar la frontera ucraïnesa per iniciar la invasió dissenyada per Vladímir Putin. I la petjada que la guerra està deixant entre la població és cada cop més profunda. L'Oleksandr té clar que aquest dolor els acompanyarà per sempre.

Les autoritats locals de Mariúpol han fet aquest dimecres un primer balanç dels morts durant el setge a aquesta ciutat del sud-est d'Ucraïna, que la setmana passada va caure definitivament sota control rus després de la rendició dels últims defensors de la planta d'Azovstal. L'assessor de l'alcaldia Petró Andriutxenko ha calculat que almenys 22.000 residents han mort durant els gairebé tres mesos que Mariúpol ha patit els constants atacs de les tropes russes.