Ningú pot afirmar amb contundència d’on van venir els homes i les dones que van poblar l’Amazones fa uns 12.500 anys quan l’Edat de Gel estava a tocar de la seva fi. ¿Potser dels Andes, on s’han trobat evidències que hi havia comunitats fa més de 14.000 anys? ¿Si és així, com s’ho van fer per travessar o baixar pels rius cabalosos de la selva? ¿Tenien embarcacions? ¿Per què hi van anar? Els milers de pintures rupestres que hi ha als abrics rocosos de la regió muntanyenca de la Lindosa, a Colòmbia, no tan sols són espectaculars sinó que també poden donar pistes de com eren aquestes comunitats de caçadors recol·lectors i com es van adaptar a uns temps convulsos.

Del Salvador a Mèxic i ara a Colòmbia. El basc Carlos Martín Beristain és comissionat de la Comissió de la Veritat, una de les tres potes que suporten els Acords de Pau entre el govern de Bogotà i les FARC. Poc abans de la declaració de l’estat d’alarma i convidat per l’ICIP va presentar a institucions catalanes el treball de l’entitat, que pretén escoltar el relat de víctimes. Sap que el més difícil de la pau comença ara, amb l’aplicació dels punts, obstaculitzada per la política del nou president, Iván Duque.

La ràbia per la mort d'un home en una detenció policial amb un excés de força, dimecres a la nit, ha derivat en una nit d'aldarulls i més morts en diverses ciutats de Colòmbia: almenys set persones han mort aquesta passada nit a Bogotà i altres localitats en les protestes que s'han escampat com una taca d'oli per la brutalitat dels agents contra l'advocat Javier Ordóñez a la localitat d'Engativá, a l'est de la capital, en un cas que recorda el de l'afroamericà George Floyd a Minneapolis i el seu "No puc respirar".

Els cinc adolescents assassinats l’11 d’agost a Llano Verde, un barri de la ciutat colombiana de Cali, no tenien més de 16 anys. Quatre dies més tard, nou joves més perdien la vida pels trets d’uns encaputxats mentre celebraven una festa a Samaniego, al sud del país. Tenien entre 19 i 25 anys. Després d’aquestes dues massacres, Colòmbia n’ha registrat almenys set més en diferents punts: 43 morts en poc més de dues setmanes. Enmig d’una pandèmia que ha arribat a deixar 400 víctimes mortals diàries, el país també es dessagna a punta de bala.

Cap a dos quarts de dues de la tarda d’aquest dimarts, mig Colòmbia ha esclatat d’alegria mentre l’altra mitja s’ha inflat de ràbia: el Tribunal Suprem del país ordenava la detenció de l’expresident conservador Álvaro Uribe (2002-2010), una de les figures més polaritzadores de la política colombiana.

La decisió de revocar el tercer grau a les persones empresonades pel Procés ha estat argumentada, en part, per la seva manca de “rehabilitació” o “reeducació”, quan ningú sap exactament quina hauria de ser la manera de procedir amb persones condemnades per sedició, un delicte amb connotacions polítiques i sense precedents semblants. ¿S’han de penedir en públic? ¿Han de rectificar el que han dit? ¿Seria suficient afirmar que renuncien a les vies unilaterals? ¿Hi ha exemples de com fer una cosa d’aquest tipus? Sembla que no, pel que fa a la darrera pregunta, almenys a Espanya. Vist això, vull explicar una experiència personal, en un context totalment diferent, per si pot inspirar els jutges i fiscals.

A Jordi Jardí feia anys que dos amics colombians nacionalitzats espanyols el convidaven a acompanyar-los en unes vacances a Colòmbia. Sempre els deia que l’any següent. Fins al 2020, i el 27 de febrer aterraven al país llatinoamericà en principi per a una estada fins al 10 d’abril. Encara hi són. Colòmbia va ser un dels primers països de la regió a respondre a l’esclat del coronavirus: va tancar totes les fronteres i el trànsit aeri. El govern d’Iván Duque ha establert una estricta quarantena des del 24 de març que estarà vigent fins a l’últim dia de juny, mentre que l’estat d’emergència sanitària s’estira fins al 31 d’agost, quan s’espera que es reiniciïn els vols internacionals.

A Bogotà, la capital de Colòmbia, hi viuen 11 milions de persones, gairebé 150 vegades la població d'Andorra. Hi ha tanta gent que tenen establert un sistema anomenat 'pico y placa' per disminuir la presència de cotxes al carrer: si el dia del mes és nombre parell, poden circular els vehicles amb matrícula acabada en número imparell, i el mateix a l'inrevés.

Quan es fa de nit al resguard de San Francisco, les cases i camins es queden a les fosques i s’il·luminen les faldes de les muntanyes. En aquest racó de Colòmbia, al nord del departament del Cauca, en diuen “pessebres”: de lluny, són desenes de rectangles de punts de llum. De prop, són centenars de bombetes que il·luminen parcel·les senceres sembrades de marihuana.

Hi ha un càntic popular a Colòmbia present a totes les mobilitzacions: “ ¡El pueblo no se rinde, carajo! ¡Resistencia, carajo! ” Ahir el càntic va sonar a ritme de cúmbia, rock i reggaeton. El repicar de les cassoles no va ser l’únic a acompanyar-lo, sinó que desenes de veus i instruments es van sumar a la protesta per fer-se sentir a Bogotà.

Uns estudiants atien un foc i posen a coure-hi unes arepas. D’altres preparen pancartes, venen cafè o discuteixen entre ells. Arrencava així aquest dimecres la segona jornada de vaga general a la seu de Bogotà de la Universitat Nacional de Colòmbia, la pública més gran del país. Milers de persones van tornar a sortir als carrers en aquest setè dia de mobilitzacions des de dijous passat, el dia que va donar el tret de sortida a unes protestes inèdites a la història del país.

L’Amèrica Llatina viu una onada de mobilitzacions que sembla que s’encomanen i qüestionen governs de tots els colors. Després de la crisi a Bolívia, que ha derivat en un cop d’estat i l’exili d’Evo Morales, i l’onada de protestes contra la política neoliberal del govern de Sebastián Piñera a Xile, ara ha arribat el torn de Colòmbia.

La titular de Cultura i Eesports del Govern d'Andorra, Sílvia Riva, es troba a Bogotà (Colòmbia) on aquest dijous s'ha inaugurat la XX Conferència Iberoamericana de ministres de Cultura. En el seu discurs inaugural, Riva ha destacat que "la clau de la cohesió social es troba en la inclusió, en la participació ciutadana i en el sentit de pertinença a la societat on es viu, per això el patrimoni cultural representa la punta de llança d'aquesta cohesió".

Els pitjors auguris i temors s’han confirmat a Colòmbia, en mig de la lenta i difícil implementació dels acords de pau amb les FARC. Iván Márquez, número dos de l’antiga guerrilla, ha clavat una estocada al dèbil procés a l’anunciar que reprèn la “lluita armada” per la “traïció” de l’estat al pacte de l’Havana del 2016. “No vam ser vençuts ni derrotats així que la lluita continua”, ha proclamat Márquez en un vídeo penjat a YouTube en què apareix vestit de verd militar i amb una vintena de persones armades.

La societat xilena s'ha rebel·lat contra la visita de Jair Bolsonaro, que ha arribat a Santiago aquest dijous a la nit per assistir a una cimera amb els presidents de Xile i Colòmbia i d'altres països sud-americans per tractar aspectes comercials. Abans d'arribar al país andí, el líder d'ultradreta ja havia creat polèmica: va exigir als assistents del dinar oficial on ha d'assistir que portin roba "fosca o uniforme". A les dones, en concret, els va demanar que portessin un "vestit curt". Arran d'aquestes declaracions, l'esquerra xilena s'ha negat a assistir a l'esdeveniment.

A Colòmbia t’ofereixen cafè fins i tot en una òptica mentre esperes la prescripció de les ulleres. “ ¿Se le ofrece un tinto? ”, et pregunten. Et donen un got petit de cafè sol, molt calent, molt amarg i molt aigualit. És el que beu l’assalariat a la parada del bus, l’estudiant abans d’entrar a la universitat i el vell parroquià al bar de sempre. En pots aconseguir a qualsevol hora i a qualsevol lloc; sempre hi ha algú que es passeja oferint tinto en un termo als treballadors del torn de nit.

La crisi humanitària a Veneçuela continua provocant situacions sorprenents. Una d'elles és la cua que es forma cada dia a la zona fronterera amb Colòmbia. Els veneçolans que esperen no busquen emigrar o fugir de la incertesa que es viu al país. Només volen esmorzar.

Almenys 21 persones van morir aquest dijous i una seixantena més van resultar ferides en un atemptat amb cotxe bomba contra una escola de policies a Bogotà, a Colòmbia. Hores després de l’atac, el govern revelava la identitat de l’autor: un home anomenat José Aldemar Rodríguez, i que també va morir degut a l’explosió. A hores de tancar aquesta edició, però, encara no es coneixia el motiu pel qual l’individu havia decidit atemptar i cap grup n’havia reivindicat l’autoria. “Actuarem amb tota la fermesa. Posarem els nostres esforços per descobrir qui són els autors intel·lectuals del crim”, va apuntar el fiscal general de la Nació, Néstor Humberto Martínez. L’atemptat és el més greu a Colòmbia en l’última dècada.

Colòmbia s'acomiada aquest dimarts dels vuit anys de Juan Manuel Santos, el president que va signar la pau amb la guerrilla més temuda de l'Amèrica Llatina però que no ha aconseguit cicatritzar les ferides que deixen els 52 anys de guerra amb les FARC. La implementació de l'Acord de Pau del 2016 serà un dels grans reptes als quals a partir de demà haurà de fer front Iván Duque, que amb els 42 anys acabats de fer serà investit al Congrés com el president més jove de la república en les últimes set dècades. Un novell en la política, Duque, advocat de família benestant, no té un passat que li pugui passar factura en el futur. Fins a deu caps d'estat i delegacions d'una vintena d'altres països acompanyaran Duque en una cerimònia convencional, en la qual se li imposarà la banda presidencial amb la idea clara que haurà d'afrontar grans reptes. Poques hores abans de la presa de possessió, un terratrèmol de 6,1 de magnitud s'ha fet sentir per tota la geografia colombiana, sense que de moment hagi transcendit si hi ha hagut víctimes.