La NASA ha confirmat que la missió Artemis, que anirà a la Lluna l'any 2024, farà que la primera dona i la primera persona afrodescendent trepitgin sòl lunar per primer cop a la història.

Els set minuts de terror van passar i el Perseverance estava sencer i estalvi sobre la superfície de Mart. Quan va esclatar l’ovació a la sala de control de la NASA, de fet, la nau ja hi portava onze minuts, els que triguen a arribar a la Terra les imatges que l’aparell envia des del Planeta Vermell. “El Perseverance ja està segur sobre la superfície de Mart”, deien des del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, a Califòrnia, quan faltaven pocs minuts per a les deu del vespre hora d’aquí. Pas a pas, el pla de l’aterratge s’havia anat complint a la perfecció i els petits aplaudiments esporàdics es van convertir en una gran aclamació final. “Entoma això, Jezero!”, cridava algú des de la sala, després que el ròver Perseverance es posés just al punt on estava previst: el cràter Jezero de Mart, on espera trobar, per fi, restes de vida marciana.

Molta més aigua i molt més gel del que es pensava i en la mateixa forma que a la Terra, sense barrejar amb cap altre element. És l'últim secret que s'ha descobert de la Lluna, fet públic aquest dilluns a la tarda.

El coet Atlas V-541 s'ha enlairat a les 7.50 del matí (hora local) des de Cap Canaveral (Florida) i ha llançat la nau Mars 2020, que transporta el rover Perseverance cap al Planeta Vermell. El llançament s'ha realitzat amb èxit aquest dijous a l’hora exacta prevista, després d’haver-se ajornat el mes passat per problemes tècnics, i ha pogut aprofitar així la finestra de temps que aquests dies ofereix una oportunitat única per viatjar cap a Mart, perquè no tornarà a ser tan a prop de la Terra fins d’aquí dos anys i mig.

Per primera vegada una companyia privada ha posat en òrbita dos astronautes. Per primer cop en nou anys, els Estats Units els han enviat des de sòl nord-americà i en una nau acoblada al país. Al segon intent, després que dimecres la meteorologia ho impedís. A les 21 hores i 22 minuts (hora catalana) la càpsula Crew Dragon, amb els experimentats Douglas Hurley i Robert Behnken a bord, ha sortit de Cap Canaveral, a Florida, camí de l'Estació Espacial Internacional (ISS, en les seves sigles en anglès). És la primera prova amb tripulants de la nau dissenyada per SpaceX, la companyia del multimilionari Elon Musk, fundador de Tesla.

Les pitjors previsions s'han complert aquesta nit i les condicions meteorològiques adverses han obligat a ajornar la tornada a l'espai de la NASA, tot just minuts abans del compte enrere perquè la nau Crew Dragon s'enlairés. Donald Trump, acompanyat pel seu vicepresident Mike Pence i la primera dama, Melania Trump, s'havien traslladat fins al Centre Kennedy de cap Canaveral per contemplar una imatge que no es veia des del 2001 i que ha aixecat una gran expectació als Estats Units, pendent de tenir una bona notícia enmig de la pandèmia.

La Soyuz MS-13, una nau espacial tripulada russa, ha aterrat aquest dijous a les 10.12 del matí sobre l'estepa del Kazakhstan. A bord hi duia tres astronautes, entre ells la nord-americana Christina Koch, que s'ha convertit en la dona que ha passat més temps a l'espai. L'astronauta ha completat una missió de 328 dies a l'Estació Espacial Internacional que supera el rècord de Peggy Whitson, la veterana exploradora de la NASA, que n'havia passat 288.

L'estudiant andorrà David Aguilar ha portat a terme una conferència en el marc de la 'Cross Industry Innovation Summit' que organanitza la NASA a l'Space Center de Houston (Texas). Els oients han estat un grup reduït de les persones més influents en el món de la innovació de tot el món i per això Aguilar ha reconegut que "ha estat una oportunitat per difondre el meu missatge de superació i innovació".

La quarta edició del Cross Industry Innovation que es portarà a terme els dies 5 i 6 de novembre a l'Space Center Houston a l'estat nord-americà de Texas tindrà com a convidat especial l'andorrà David Aguilar.

La sonda InSight de la NASA ha detectat el que els científics consideren el primer sisme que s'ha registrat mai al planeta Mart i que la mateixa NASA ha batejat com a 'marttrèmol' ('marsquake'). És el primer cop que es detecta un moviment sísmic en un planeta que no sigui la Terra.

L'explosió controlada d'un satèl·lit indi la setmana passada, quan l'agència espacial de l'Índia va disparar un míssil per derruir-lo, va deixar anar 400 peces a l'espai que amenacen ara l'Estació Espacial Internacional, segons el cap de la NASA, Jim Bridenstine.

Israel ha llançat aquesta matinada des dels Estats Units un mòdul lunar no tripulat amb l’objectiu de complir una fita històrica per a Tel Aviv: formar part del club d’estats que han aterrat a la Lluna. Si tot surt com està programat, s’espera que la càpsula, anomenada Bereshit, que en hebreu significa 'gènesis', arribi a la superfície del satèl·lit l'11 d’abril.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha signat aquest dilluns una directiva amb una nova política espacial per als Estats Units que es fixa com a objectiu establir una base a la Lluna com a pas previ per enviar astronautes a Mart.

Els efectes del pas del gran huracà 'Maria' per Puerto Rico són encara molt evidents i trigaran a esborrar-se. Una prova d'això són les imatges nocturnes de satèl·lit que està difonent la NASA aquests dies per comprovar la diferència entre l'abans i el després de l'huracà.

Un coet de càrrega privat dirigit a l'Estació Espacial Internacional s'ha enlairat aquest dimarts al matí a primera hora, en el que la NASA confia que sigui un pas important en l'entrega de les missions espacials rutinàries al sector privat. Amb nou motors, el coet, un Falcon 9 construït per la Corporació de Tecnologies d'Exploració Espacial de Hawthorne, Califòrnia, també coneguda com a SpaceX, s'ha enlairat a poc a poc de la plataforma de llançament a l'Estació de les Forces Aèries de Cap Canaveral, abans d'arquejar-se cap al cel nocturn.

L'astronauta nord-americà Mark Kelly, marit de la congressista nord-americana Gabrielle Giffords, que va ser ferida greument en el tiroteig de Tucson del 8 de gener passat, ha decidit dirigir l'última missió del transbordador espacial Endeavour. Així ho ha anunciat avui l'agència espacial dels Estats Units, la NASA, després que el diari nord-americà Politico n'avancés la informació ahir.