L’associació Andorra Lírica ha posat aquest cap de setmana el punt i final a la 6a temporada d’òpera amb la sarsuela cubana Cecilia Valdés, una història d’amor i desacords que transcorre a la Cuba Colonial de 1830.

La pandèmia i les restriccions de mobilitat establertes durant el darrer any per frenar els contagis han fet ingressar a l'UCI les economies dependents del turisme, en uns estats que acusen la caiguda de l'activitat i que els costarà sortir dels números vermells. Per aquest motiu, alguns països aprofiten els brots verds que s'associen a la immunitat del SARS-CoV-2 per difondre campanyes que usen les vacunes antiCovid o els passaports immunitaris, amb l'objectiu de posicionar-se com a destinació segura per poder captar l'atenció de turistes potencials.

Els misteriosos símptomes experimentats per diplomàtics i personal nord-americà a CubaThe Hill

Entre aplaudiments, ciutadans i autoritats de la localitat italiana de Crema, a la Llombardia, van acomiadar la trentena de metges i infermeres cubans a finals del mes de maig. Com uns herois que havien anat al rescat de “nàufrags” enmig de la foscor de la pandèmia del covid-19. Un mes després, l’alcaldessa, Stefania Bonaldi, només tenia paraules per lloar la missió d’aquests professionals que havien aterrat un mes abans, quan els sanitaris locals no donaven l’abast amb el degoteig constant de malalts per un coronavirus desconegut. A Andorra també van recórrer a l’ exèrcit de bates blanques enviats per l’Havana amb la satisfacció dels locals i l’única ombra de la fugida de dos dels professionals -una infermera i un doctor que suposadament van començar una relació als Pirineus- en busca d’asil polític.

La delegació cubana desplaçada a Andorra per ajudar la plantilla sanitària a fer front a la pandèmia per la Covid-19 no té constància d’on són dos dels seus efectius: un metge i una infermera. Fonts de l’Executiu andorrà sospiten que podrien haver marxat a Espanya on, donat el cas, podien demanar asil polític. La delegació cubana no ha confirmat la possible deserció i només ha informat de la situació un cop se’ls hi ha demanat si hi eren tots els integrants.

Cuba viu en una paradoxa perpètua, accentuada durant el coronavirus. Si d'una banda el règim presumeix de la tasca que fan metges cubans enviats a Itàlia, Andorra i Angola, de l'altra té un sistema sanitari a punt del col·lapse, després de dècades de bloquejos i carències, però amb excel·lents professionals avesats a treballar en situacions al límit, amb pocs recursos.

L’expresident de Bolívia Evo Morales ha abandonat aquest divendres Mèxic, on estava asilat des del 12 de novembre, i s'ha traslladat a Cuba. El motiu del viatge seria una visita amb l’equip mèdic que ja l’havia atès abans a Bolívia, ha confirmat qui va ser la seva secretària de Salut, Gabriela Montaño, també asilada a Mèxic.

Milers de persones, apostades al llarg del mític Malecón havaner, van assistir divendres a la nit als focs artificials que il·luminaven el cel llançats des del castell del Morro de la Cabaña per commemorar el 500è aniversari de l'Havana. Tot i no ser més impressionants que qualsevol piromusical de la Mercè, als habitants de la ciutat –no acostumats a coses així– els va encantar. "Que maca que han deixat la ciutat. Mai l’havia vist així", diu la Susel, una jove de 22 anys que esperava pel concert a les escales del Capitoli, il·luminat amb llums verds i blaus.

La Casa Blanca ha establert que els cubans que visquin en territori nord-americà només podran enviar un màxim de 1.000 dòlars al trimestre als seus familiars a Cuba. D'aquesta manera Washington pretén asfixiar l'illa, on bona part de la població viu de remeses. Fins ara, i des que es van normalitzar les relacions amb l'Havana durant la presidència de Barack Obama (2009-2017), no hi havia límits ni de quantitat ni de freqüència per enviar diners a Cuba des dels Estats Units.

Una de les coses que fan interessants Cuba és la possibilitat de veure i analitzar fenòmens socials des del seu moment inicial. Ja sigui amb l’arribada d’internet i les xarxes socials o amb la lenta i progressiva penetració del capitalisme per totes les escletxes de la vida quotidiana. Ara passa el mateix amb Tinder, la famosa aplicació de cites, que comença a ser popular entre els joves del país. La majoria ja n’havien sentit a parlar abans i tècnicament funciona a Cuba des de fa una colla d’anys. El problema, però, era que Tinder necessita que l’usuari estigui permanentment connectat perquè aparegui com a candidat. Això no era possible a Cuba, on es necessitava anar a un parc amb una targeta i pagar 3 pesos cubans -l’equivalent a tres dòlars- per tenir connexió continuada. No ha sigut, doncs, fins a la implantació del 3G a l’illa que ha sigut viable utilitzar Tinder i que aquesta aplicació ha començat a generar prou moviment per crear una base permanent d’usuaris.

Tarará és una platja, a prop de l’Havana, que el Che Guevara va fer servir de refugi mentre es recuperava dels seus atacs d’asma. Abans del triomf de la Revolució Cubana va ser la destinació de les elits econòmiques, i el 1986 va acollir els infants que havien quedat afectats per l’accident de Txernòbil. Avui és l’edèn dels que practiquen el surf d’estel, però entre el 1980 i el 1993 un grup d’arquitectes cubans que van estudiar a la universitat creada després de la Revolució van imaginar un altre tipus de paradís: una ciutat pedagògica amb un port nàutic, un amfiteatre, àrees esportives... Aquest és un dels projectes que van quedar en un calaix i que rescata La utopia paral·lela. Ciutats somiades a Cuba (1980-1993), una exposició d’Iván de la Nuez i Atelier Morales que es podrà veure a la Virreina fins al 20 d’octubre. L’acompanyen dues exposicions més: Àngels nous. Escenes de la reforma de la plaça de la Gardunya, Barcelona (2005-2018), que recull 583 fotografies que va fer durant tretze anys Jorge Ribalta de la plaça del darrere de la Boqueria, i Panòptic_frontera 601, de Nora Ancarola. Definitivament, la Virreina no fa vacances aquest estiu.

En infinitat d’entrevistes Leonardo Padura (l’Havana, 1955) es queixa que no hi ha periodista que no comenci o acabi preguntant-li per la situació política de Cuba. En aquesta ocasió, però, l’escriptor i pare del detectiu novel·lesc Mario Conde gairebé no té escapatòria perquè ha visitat Barcelona per fer la presentació de l’Anuari Internacional del Cidob, que dedica un perfil a l’illa. Padura explica que el seu somni és respondre a qüestions sobre “beisbol, cinema i literatura”, els tres temes que més li interessen.

La Casa Blanca empeny contra la política de desgel amb Cuba iniciada per Barack Obama i aquest dimarts ha imposat noves restriccions per viatjar a l'illa com a mesura de càstig pel suport de l'Havana al govern veneçolà de Nicolás Maduro. A partir d'ara queden prohibits els creuers turístics i els vaixells d'esbarjo i els avions privats o organitzats per companyies, mentre que es permeten els vols comercials.

Les tensions entre els Estats Units de Donald Trump i la Unió Europea no deixen d'augmentar encara que Brussel·les intenti posar aigua al vi reobrint les converses per a un tractat comercial. El mes passat, Trump va aixecar la suspensió de la llei que permetia a ciutadans nord-americans o els seus descendents reclamar en tribunals dels EUA les propietats o negocis expropiats a Cuba després del triomf de la revolució liderada per Fidel Castro fa 60 anys. Aquest dimecres, però, també s'aixeca la suspensió de l'article que permetia fer-ho a inversors estrangers i, per tant, també contra empreses europees que tinguin inversions a Cuba. Per això, la Unió Europea ja ha avisat Trump a través d'una carta enviada el 10 d'abril que contraatacarà.

Cuba té un nou enemic. És invisible però ja fa anys que es deixa sentir per tots els racons del país i amenaça amb destruir els valors del comunisme i la Revolució, segons el govern cubà. Es tracta ni més ni menys que del reggaeton i de la considerada vulgaritat cultural. El president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, ha declarat la guerra a aquesta música per defensar, assegura, la identitat cubana. El reggaeton, però, ja ha conquerit les llistes de reproducció dels joves de l’illa i fins i tot comença a influir en la seva manera de vestir, de parlar i de pensar.

Fa temps que es van acabar els dies feliços en què els cubans volien anar a Veneçuela a fer missions mèdiques i d’altres tipus per les oportunitats econòmiques que suposava. A banda dels metges, hi van arribar també experts en seguretat i agents d’intel·ligència i contraintel·ligència que van modificar de dalt a baix el sistema de vigilància i control intern del país. Ara, quan els habitants de l’illa segueixen amb angoixa els fets al país sud-americà, aquests milers d’agents cubans fan un paper “existencial” per mantenir Nicolás Maduro al poder.

Els cubans voten aquest diumenge en un referèndum sobre la nova Constitució. Una Constitució que no recull en el text final el tema que ha generat més rebombori durant l’últim any de discussions i debats públics. Es tracta de l’antic article 68, que definia el matrimoni com la unió entre dues persones i que avalava la legalització del matrimoni homosexual. Després de mesos d’intensa -i inèdita- discussió política, es va decidir fer marxa enrere per no polemitzar amb les Esglésies evangèliques i alguns sectors militars contraris a la norma.

El setembre del 2017, Donald Trump va retirar tot el personal "no essencial" de l'ambaixada dels Estats Units a l'Havana a causa d'uns suposats "atacs acústics" que van afectar 22 diplomàtics nord-americans i un mínim de cinc canadencs. Els afectats es van queixar de pèrdua d'oïda, marejos, mal de cap, fatiga i dificultat per dormir. Aquest episodi, amb un clar record de l'època de la Guerra Freda, va provocar l'expulsió de 15 diplomàtics cubans que treballaven a l'ambaixada de l'illa caribenya a Washington i una investigació que s'acostava al 'thriller'.